Episodi 003: Ple Octubre 2025

Introducció

Anàlisi del Ple Municipal del 7 d’octubre de 2025, un dels més tensos de la legislatura. Amb les eleccions a tocar, el debat polític s’escalfa: una pujada del 60% de la taxa de residus sense millora del servei, les reivindicacions històriques dels veïns dels Bessans que finalment arriben al ple, la polèmica per l’exclusió de grups en la moció del català, i les tensions sobre la gestió de serveis bàsics com l’escola bressol de Can Gaietà o el camp de futbol.

Un episodi que mostra com la proximitat electoral marca els discursos, les acusacions creuades i la dificultat de distingir entre compromisos reals i retòrica de campanya.

Transcripció completa

Hola i benvinguts des de Ràdio Can Jaiatà, una saludació molt especial a la nostra gent del barri i també a tots els veïns i veïnes que ens escolteu des de qualsevol racó de Tiana. Hola, som aquí un altre cop per analitzar què passa al poble. Exacte. I ho fem com sempre, mirant les fons, els vídeos dels plens municipals, intentant ser transparents. Ara, una cosa molt i molt important abans de començar. Ho hem de dir ben clar. Tot això que sentiu el guió Les Beus, està fet amb intel·ligència artificial. Ho diem perquè el nostre objectiu principal no és ser periodistes d’investigació, sinó més aviat… Fomentar l’esperit crític, oi? Que la gent vagi de les fons. Exactament. Que cadascú es formi la seva opinió mirant els vídeos originals del ple. És la millor manera. Perfecte. Doncs avui ens submergim en el ple municipal del 7 d’octubre de 2025. A veure, seguir un ple pot semblar pesat, de vegades… Però és que és on es decideixen coses clau, eh? Que ens afecten cada dia. Impostos, obres, polítiques locals… I veus com actuen els polítics que hem votat. És una finestra directa, vaja. Una finestra a la democràcia local. I el context actual, of. Té la seva amiga, oi? Govern de Junts Partitana amb majoria absoluta. L’alcalde i Isaac Salvatierra al capdavant. I les eleccions a tocar. Gairebé aquí. I és nota, eh? Vaja si és nota. L’ambient del ple. Ja hi ha tensió. Sí, comencen les pica baralles, allò de passar-se la pilota… Ja es veu venir la campanya. I sembla que hi ha una certa tendència a desviar culpes cap als altres equips, no? Sí, i potser una mica de pell fina quan arriben crítiques. Doncs intentarem desgranar tot això, fixant-nos, sobretot en el que ens pot afectar més aquí, a Can Galleta i a la resta del poble. Preparats? Som-hi. Comencem per les formalitats que sempre n’hi ha. Sí, la felicitació a Noupins per Cop de Rock, aprovar-la acte anterior… I les absències. Diego Parra del PP, excusat. Ja fa temps que passa, oi? Sí, per motius personals, diuen. I el tema del PSC, que continua igual. La número 3, Mercés Serrano, sense prendre posició. Deixant del grup sense veure-ho al ple, efectivament, fa temps que dura. La novetat va ser la presa de posició d’un nou regidor de Junts Partitana, Francesco Comés. Ah, sí? Va jurar per imperatiu legal. Una fórmula que sempre té el seu què. El seu discurs va anar cap a la justícia social, als drets. El regidor independent, el Versales, va preguntar per una possible incompetibilitat laboral. I l’alcalde va aclarir que ja no tenia aquella feina des del 2024, que només cobraria dietes per assistir als plens. Menys va dir que el regidor és de l’oposició. Un detall curiós. Sí, bé, li van donar la benvinguda. La Susana Capel, del mateix partit, va destacar que era educador social. I li van assignar la regidoria de poble, cuidador i solitariatat. Exacte. Vinga, anem als temes econòmics, que sempre porten cua. Es va aprovar una liquidació d’un contracte de parcs i jardins. Sí, amb l’empresa Mitec. Eren uns 95.000 euros. Coses pendents de revisions de preus. Però no va ser un ànimo, oi? No, no. ERC, a través de Van Woven, va criticar la lentitud a l’hora de pagar. I, com la manca de claritat en els càlculs de l’IPC. I Juntsat Kat, la Montse Torres… Ella hi va votar a favor, però va lamentar que no s’haguéssim fet reserves anuals per l’IPC, que s’havia acumulat el deute pel 2025. A vaja. Des del govern van dir que sí, que hi havia hagut reserves per sials cada any. 15.000, 12.000, 6.000. I que es va fer una modificació de crèdit el 2025. O sigui que hi havia versions diferents. Com sempre. Al final es va aprovar, però amb les abstencions d’ERC i del Versales. I més coses amb la mateixa empresa Mitec, oi? Sí, un altre punt. Encleure partides alçades al contracte de neteja i arbrat. Un 145.000 euros per 4 anys. Partides alçades. Què vol dir, exactament? Bàsicament, és com tenir uns diners reservats per si calen servir extra, que ja estan previstos al contracte, però que són eventuals, com plantacions, neteja de grafits o netejar franges per provenir incendis. El secretari ho ha explicat. Ah, val. Una mena de fons per imprevistos controlats? Més o menys. Però aquí el debat va ser més fort. Qui va votar en contra? L’Alversales i ERC. Sales va argumentar que la reposició d’arbres ja estava al contracte original. I que, a més, es duplicava amb uns diners dels pressupostos participatius que també eren per albrat. Ostres, duplicitat. D’això és greu. Segons ells sí. I també deia que faltava concreció en el tema de les grafits. I ERC. Què deia van boven? Doncs que ell li semblava una revisió de preu amagada i criticava aprovar una despesa tan gran per 4 anys per feines eventuals, que ni tan sols s’havien encarregat encara. Home, té una certa lògica, no? Sí. En canvi, Montser Torres desunscat i va votar a favor. Della que la reserva era necessària. L’alcalde va defensar que donava flexibilitat, en comptes de fer contractes menors cada cop. Però Sales va insistir en la duplicitat de l’arbrat. Sí, sí. I van boven també va preguntar per què es feia ara, si el contracte era de febrer. I ja va un petit embòlic sobre si s’havien fet contractes a tercers, mentre tant l’alcalde va dir que es referia a contractes anteriors. Bueno, un punt complicat. Es va aprovar al final? Sí, però amb aquests dos vots en contra de Sales i ERC. I arribem al plat fort. Les escombraries. La pujada de taxes. Uf, sí. Taxes de residus domèstics i comercials. A partir de l’1 de gener de 2026. Aquí la temperatura va pujar. Bastant. M’ho imagino. Què va passar? A veure, tothom semblava estar d’acord en el fons. Hi ha una directiva europea que obliga a cobrir una part important del cor real del servei. Això, vaja, era el punt de partida. Clar, això és llei. Però… Però les formes i el quan. Aquí va venir el xoc. L’oposició en bloc, pràcticament, va criticar molt durament. Quins arguments donaven? Doncs, per exemple, el Versales deia que no es podia pujar a la taixa basant-se en una memòria tècnica que encara era provisional. Que no sabia el cos real, perquè la nova licitació del servei encara no està feta. O sigui, a pujar segues, una mica. Exacte. De fet, va proposar una esmena que, si després el cos real era més baix, se’n revisés la taixa a la baixa. I R.C. és un SCAT? En una línia molt similar. Van boven R.C. i torres junts i cat van dir. Reconeixem l’obligació legal, però no pots fer una pujada tan bèstia. Es parlava d’un 60% de mitjana, eh? 60%, wow. Sí, doncs això. Que no pots pujar tant sense que hi hagi una millora del servei. I el servei actual va amb un contracte d’ell, obsolet, i la nova licitació ningú sap quan arribarà. Montsetorres, a més, va afegir un punt que em sembla clau per Tiana. Quin? Que Tiana ja està per sobre de la mitjana comarcal, en impostos i taxes, però que el servei sovint no és tant a la mateixa alçada. Llavors, a pujar més per rebre el mateix. Fa mal, eh? Totalment. És el molt de l’os de la crítica. I la defensa del govern. Què van dir l’alcalde o la regidora serrat? Doncs es van escudar en l’obligació legal, la directiva europea, i en la necessitat de fer pedagogia ambiental, de conscienciar. Que la gent recicli més? Sí. Van justificar la posada també per l’IPC, per millores salarials, es treballadors, arguments tècnics. Però llavors va venir el punt clau, el més polític. Va veure. L’alcalde va acusar directament l’oposició. Va dir que eren ells que estaven bloquejant la nova licitació del servei de neteja amb dilacions. Ostres, això és. Passar la pilota totalment. Es nota la precampanya, eh? Claríssimament. Traspassar la culpa. I aquí l’oposició va assaltar, com és lògic. Què van respondre? Sales van bóven. Sales van negar el bloqueig. Va recordar que l’Ajuntament havia tingut problemes abans amb els càlculs per la licitació que havien hagut de contractar una segona empresa. Va criticar la lentitud del govern, tenint majoria absoluta. Clar, és que tenen majoria. No necessiten l’oposició per aprovar la licitació. Exacte. Sales va comparar amb Santa Coloma, on deia que havien licitat primer i apujat de taxa després, ja amb els costos reals sobre la taula. I va acusar l’alcalde de la lentitud també amb altres licitacions, com l’escola Bressol o l’escola de música. Ivan Bóven. RC, què va dir? Va insistir. Acceptem que cal apujar la taxa, però no així sense millorar el servei. I per culpa, deia, de la inacció de l’alcalde durant 3 anys. Va negar també el bloqueig. Fins i tot va preguntar per què s’havia variat la màquina de netejaviària. Vaja, que la cosa es va posar tensa. Molt tensa. Acusacions cruades de populisme, de falsetats, d’inoperància. L’alcalde va prometre millores futures, eh? Nova màquina, campanyes cíviques, més tensions per incivisme. Però la qüestió de fons és que s’apuya la taxa ara, sense saber el cos real del nou contracte i sense millorar del servei actual. Exacte. És un detall important que vas comentar abans i que ja no va sortir. El de Libi? Sí. Si ara l’Ajuntament ingressarà més per la taxa de residus, perquè la llei obliga a cobrir més cost, no es podia compensar abaixant una mica el Libi, per exemple? Ningú ho va mencionar? És una bona pregunta que va quedar l’aire. Molt interessant. Al final es van aprovar les taixes. Sí, amb els vots del govern, però amb els vots en contra de sales, ERC i Junts per Cat. Tres vots en contra importants. I just després d’això, curiosament, van aprovar una modificació tècnica de Libi per les plaques solars. Sí. Perdones seguretat jurídica a les bonificacions. Aquí sí una animitat. Tot i que Torres va recordar que la moció original feia més d’un any que esperava i que el retard havia creat problemes. Bé, passem a les mocions. La política més ideològica potser. La primera sobre l’impuls del català. Sí. Presentada conjuntament per Junts per Cat i ERC. Reafirmar compromís, us preferem, garantir drets lingüístics, clausules dels contractes, coses forces tàndards i amb ampli consens, en principi. Però el debat no va anar per aquí, oi? No. El debat es va centrar en qui signava la moció i qui no. L’Albert Sales va agafar la paraula molt molest. Va criticar duríssimament que se l’hagués exclosa ell, i també el PP de la signatura de la moció. Va qualificar l’actitud de Junts per Tiana i va señalar directament la regidora cerrat d’excluent. Va dir que ell hauria donat suport, però que les formes. I fins i tot va questionar la coherència del govern per no haver organitzat cap acte per l’1 d’octubre. Uf, directe a la línia de frutació. I com va reaccionar els altres? Doncs van boven d’ERC, va lamentar que no s’hagués convidat el PP. Va dir que calia sumar-hi i no excloure, i ho va tribuir a un possible desquit. Un desquit? Amb una emoció així? Bé, és el que va dir. L’alcalde va intervenir. I va repartir una mica la culpa entre els 3 grups promotors dient que no s’havien coordinat bé entre ells per convidar els altres. Rentant-se les mans una mica. Potser. Potser. I llavors va parlar la regidora cerrat. Va demanar disculpes per la descoordinació a l’hora de convidar, però va dir que el tema s’havia parlat a la Junta de Portaveus. I aquí va ser on va fer aquell comentari. Sí, exacte. Responent a Sales, va dir a Yoda. Jo pensava que avui parlàvem del català. Com volent dir que la queixa de Sales sobre l’exclusió estava fora de lloc o desviava el tema important. Va sonar una mica tallant. Sí, com traient l’importància a la queixa. Exacte. Malgrat tota aquesta tensió inicial per les formes i l’exclusió, al final l’emoció es va aprovar per unanimitat. A més, almenys en el fons hi va haver acor. Després una emoció sobre els besants, oi? Important per als barris. Sí. Presentada per RC, recollia demandes de l’Associació de Veïns dels Besants. Coses que fa temps que demanen. Com o què? Doncs un calendari per actuacions pendents, sobretot un carrer ilbici que tenen allà i que és molt conflictiu, i la connexió entre els carrers aigües i besants. També demanava amb diners del pressupost del 2026 i un seguiment periódic. Va intervenir algú de l’Associació? Sí, el president, Carles Campos, i la seva intervenció va ser molt contundent. Va explicar la llarga història de reivindicacions sense resposta. Va parlar de seguretat, robatoris? Sí. Va recordar el 71 robatoris que van patir el 2018. Va parlar del carrer ilbici, que es va implantar en fons europeus, però que diu que estrenya el carrer i és perillós. Va detallar converses amb diferents regidors al llarg dels anys, però més incumplertes, fons anunciats que van desaparèixer després de l’emoció de censura, fins i tot va parlar de resistències tècniques a la connexió de carrers insinuant interessos personals. Va ser un testimoni de frustració acumulada molt potent. I la reacció dels polítics? L’oposició? R.C. Sales, J.C.A.T. van donar suport total a l’emoció. Van criticar la inacció del govern actual, tenim majoria absoluta, i pressupostos alt. Va recordar que l’alcalde havia fet promeses per escrit els veïns. I l’alcalde? Com va respondre això? Doncs va defensar la gestió, va parlar de prioritzar dins del pla d’actuació municipal, de la lentitud de la burocràcia, va destacar en millores en seguretat. Ah, sí? Va donar xifres? Sí, va dir que els robatoris havien baixat a Dinovo el 2024. Dinovo? Comparat amb el 71 del 2018 que deia el veí? Exacte. Aquí és veu-lo selectiu de dades, oi? Per al mínim recent, amb el PIC màxim, sense explicar tota l’evolució. Un clàssic. Va dir que s’havia invertit en policia. Que el pla de mobilitat inclou accions als Bessans. Va justificar els irs instal·lats per seguretat. Va dir que el Parc Infantil dels Bessans s’havia finançat per pressupostos participatius, i que va guanyar a la connexió de carrers en vots. O sigui que la gent va preferir el parc. Segons l’alcalde, sí. Sobre el carril bici va dir que era complex, una herència del govern PSCRC, i que havien contractat una ingineria externa per buscar solucions. I la connexió de carrers també complexa legalment, va dir. Però es va comprometre alguna cosa? Es va comprometre millorar la comunicació amb els veïns. Va defensar que hi ha un equilibri territorial, mencionant obres a les costes, la birreina, la ciutadela. Va admitre la lentitud a mayor de sang, suor i llàgrimes. I el més important, va votar a favor de la moció. Sí, aquí va estar la sorpresa. Tot el ple va votar a favor de la moció dels veïns dels Bessans. Un gest cap a una associació d’un barri considerat perifèric. No està malament? No, però hi va haver un moment de tensió just després. R, C i Sales van intentar replicar l’alcalde després de la intervenció del veí. Però el mateix alcalde va aplicar el reglament de participació ciutadana, i els va impedir. No hi havia dreta rèplica després de la resposta de l’alcalde, segons el reglament. Això va generar-me la maró. Entenc. V, una altra emoció. La de les ombres a les quals allà l’eure a l’olivera. Això afecta a muntes famílies, també a Can Galleta. Sí, també de R.C. Exigien instal·lar les ombres ja, abans que torni la caloforta. Recordaven que ja hi havia una moció aprova d’abans, amb un tèrmini i que s’havia incomplit. La necessitat és evident amb la calor que fa. Suposo que tot home estava d’acord. Sí, Sales i Torres hi van donar suport de seguida. La regidora Cerrat de Juntspartiana també hi va votar favor. Però… Va posar-me los matisos. Va dir que era tècnicament complex, que havien après coses amb un projecte similar a l’escualatisiana, que per seguretat no es podien fer obres amb maquinaria pesada durant el curs escolar, i va dir que el tèrmini abans de la calor era textualment irrealitzable. Vaja, un sí però no. Més o menys. Va mencionar que l’edifici és de la Generalitat, que hi ha normatives d’adaptació climàtica pendents. Va demanar paciència. I R.C. com va reaccionar això? Van volent criticar el govern per, deia, aprendre sobre la marxa. Per improvisar i prometre coses sense saber ben bé com ofer-les. I Cerrat va respondre? Realment. Exacte. I arribem al final. El torn de precci preguntes. Que sovint és un surt una mica de tot. Sí, és com un calaix de sastre, però surten coses molt concretes del dia a dia, i es veu l’atenció acumulada. Qui va preguntar? Junt sacat. Montse Torres. Va preguntar pel Pla de Poda d’Arbres, un tema que sempre preocupa. Quan es publicaria el Pla Anual? I la resposta? Doncs, genèrica. La regidora Cerrat va dir que el Pla es publica cada any que s’estava planificant la poda de Tardó i Bern i que el calendari sortiria aviat. Sense data concreta. Típic. Alguna cosa més de Junt sacat? Si Torres va insistir en els arros que deia que hi havia el visó de pressupostos de la web municipal, que encara era accessible i tenia dades errònies. I l’alcalde? L’alcalde va insistir que el visó ja estava retirat de la web principal i que les dades correctes eren el portal de transparència. Vaig a un estirell arronse sobre si allò estava accessible o no, i si era correcte o no. No es van posar d’acord. I R.C. van bovent? Va preguntar per un tema sensible, especialment a Can Galletà. L’escola Bressol Municipal, les 3 bessones. Ah, sí? Què va preguntar? Per la continuïtat del contracte actual, que sembla que s’acaba o s’havia d’acabar. I també pels costos de manteniment. Va preguntar qui havia pagat unes reparacions, com la del Terra de Vinil, de l’empresa o l’Ajuntament. I què van respondre? La regidora Serrat va explicar les actuacions que havia fet l’empresa, uns 16.800 euros, i va justificar que l’Ajuntament pagués el Terra 9 com una millora estructural de l’edifici. I van boven, o va creure? No gaire. Va questionar que un Terra de Vinil fos una millora estructural, i si era legal que ho pagués l’Ajuntament en comptes de l’empresa concessionària. Això va portar a un altre intercanvi tens amb l’alcalde sobre qui tenia la responsabilitat de seguir el contracte, si els governs passats o l’actual. Ja veig. Més lenya el foc. Sí, i encara un altre punt calent que va treure Van Bogen, el brot del Ligonela al camp de futbol. Uf, tema delicat. Què volia saber? Doncs tota la cronologia. Quan es va detectar, quins controls s’havien fet, si hi haurà sancions, quan es reobriria? I qui va respondre? La regidora de esports, Jéssica Hernando, va detallar la inspecció, les mesures que havien pres a les dutxes i al Pou de Rec, que estaven esperant resultats de noves mostres, també les gestions amb la Federació Catalana de Futbol, les probables sancions econòmiques, i van mencionar un projecte futur, de reforma i millor energètica del camp. Semblava una resposta completa, no? Sí, però la cosa es va torçar moltíssim. Com? Perquè Hernando va acabar la seva intervenció criticant directament Van Bogen per comentaris que havia fet sobre el tema a les xarxes socials. Ah, sí? I Van Bogen? Es va defensar, òbviament, va reivindicar el seu dret a la crítica i va acusar l’equip de govern de fer campanyes de descrèdit contra qui els crítica, mencionant aquest cas del camp de futbol i altres acusacions que li havien fet. Vaja, que va acabar molt malament. Total, acusacions mútuers de manipulació, de falta de respecte, d’autoritarisme, un final de plaer molt, molt àspre. Quina tensió. I va haver alguna pregunta més tranquil·la? Albert Sales? Sí, Albert Sales va preguntar per una cosa més amable. Els resultats de la plantació d’orbes que s’havia fet amb els pressupostos participatius. Quan s’havien plantat, quan s’havien sobreviscut, de quines espècies, on, quin cost? Interessant. I van donar dades? Sí, va respondre el regidor Pau Seda. Va dir que s’havien plantat 84 arbres i que la supervivencia global era del 70%. 70%? No està malament, però tampoc és per tirecüets, no? Un de cada tres s’ha mort. Bé, va detallar per espècies. Va dir que els platans tenien una supervivencia baixa, però que d’altres tenien supervivencia alta, com la Xigrández, que va dir que tenien 100% de supervivencia. Sí, gràcies. Aquí pot ser i hauria de debat, no? Tot i que sobrevisquin són l’espècie més adequada pel nostre clima mediterrani? No hi ha preocupació per si són invasores o generen problemes a la llarga? És un debat molt pertinent, sí. La dada del ple va ser aquesta, 100% de supervivencia en aquella plantació concreta. Però és cert que hi ha aquest debat general que hi ha quines espècies plantar. L’alcalde va jegir que un nou pla director d’Arabrat, fet amb la Diputació, ajudaria a definir criteris per futures plantacions, quines espècies, com fer els escoseis, protegir arbres singulars… Va dir que compartirien l’informe. Bé, esperem que aquest pla ajudi a triar milions en el futur. Quan van costar els albres, perduts? Uns 2.650 euros, va dir el regidor. D’acord. I precs sorals o preguntes del públic? Sí, Van Boven va fer un prec demanant una rectificació o el cessament d’equivar a escriure un article a la revista municipal sobre l’associació Leveïns de Can Gaità que considerava manipulador. L’alcalde va defensar l’empresa externa que fa la revista i el dret a rectificació. I Torres va insistir en el visó de pressupostos? Sí, va tornar a dir que era accessible i arroni des de la web, i l’alcalde va tornar a negar que fos accessible des de la web oficial. No hi va haver manera. Què va preguntar la gent? Sempre és interessant, això. Doncs sí. Va preguntar un veí, Ramon Codina, sobre les obres de mates amb castellà. Si es mora a un punt de recarga elèctrica, si queda pendent un tram de mates, i queixes sobre la senyalització. L’alcalde va prendre nota, suposo. Després, a la propietària d’una botiga del centre, va queixar-se de la manca d’il·luminació al hivern per la zona de la farmàcia. Della que havia presentat una instància a feia un any i no havia tingut resposta. Un any sense resposta, malament? Un altre resident va criticar la gestió del concurs de paelles de l’11 de setembre, que es va suspendre per poca pluja segon cell, i també va dir que el problema de les rates persisteix. Paelles suspeses per poca pluja. Curiosa decisió. L’alcalde va demanar disculpes. Sí, però les paelles va dir que potser havien tingut un excés de vell. Va prendre nota de les rates. I alguna cosa més del públic. Sí, una veïna, la Montsa, va exposar problemes de trànsit i aparcament per als nous canvis de direcció al carrer Josep París i Vista Alegre. Parlava d’infraccions constants, manca de vigilancia i una sensació de multes selectives. Vaja, problemes molt del dia a dia. L’alcalde va prendre nota de tot. Això va semblar. Són les queixes directes que mostren que preocupa la gent al carrer. Bé, fem un resum ràpid de tot plegat. Vinga. Hem vist un ple amb decisions econòmiques importants, com la pujada de la taxa de residus, que ha generat molta polèmica per fer-se sense millora del servei i amb acusacions creuades sobre qui té la culpa del retard de la nova licitació. Clarament, un tema mercat per la proximitat electoral. Hem vist també com les demandes veïnals, com les dels bessans, encara que vinguin de lluny amb frustració, poden arribar al ple i obtenir suport un ànim. És positiu. Sí, però també hem vist molta atenció política en l’emoció del català per l’exclusió d’alguns grups i les reaccions defensives. I sobretot en les picabaralles finals sobre la gestió de serveis com l’escola braçol de cangalleta o el camp de futbol. Molta espror. I tot, com diem, amb l’ombra de les eleccions a sobre. Exacte. Tot i així, sobte que encara hi hagi espai per unanimitats en temes com la lengua, en el fons, les demandes veïnals o les millores a les escoles. Ara recordem el que deia amb el principi. Això és un anàlisi fet a partir de les fonts disponibles, però és continuï generat per intel·ligència artificial. Cal mantenir l’esperit crític. Sempre. En els vídeos originals, contrastar informació, sobretot ara que els discursos poden estar mestañits per la campanya electoral que s’acosta. I per acabar, us deixem amb una reflexió, una pregunta per pensar-hi. Amb les eleccions tan a prop i veient tants temes que semblen encallats, licitacions que no arriben, promises que els veïns senten incompletes, queixes sobre serveis bàsics com la neteja o el trànsit. Quines garanties tenim que les paraules i els compromisos que sentim al plé es traduiran finalment en fets, en solucions reals per Tiana i per als nostres barris, com Cangalletà? Què podem esperar-m’hi senyar de voles discussions, i les acusacions? Una pregunta que queda sobre la taula. Ben pertinent. Doncs fins aquí aquesta immersió en el plèmol municipal d’octubre de 2025. Des de ràdio Cangalletà ens acomiadem fins a la pròtera. Cuideu-vos molt.

Fonts

Actualitza aquesta secció amb les fonts reals utilitzades per generar el contingut amb Google NotebookLM.

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper. Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.