Episodi 004: La Puja Fiscal a Tiana - Per Què Pagarem un 60% Més de Taxa de Residus?

Introducció

Aquest episodi examina un dels temes més polèmics del Ple Municipal del 7 d’octubre de 2025: la pujada del 60% de les taxes de residus (domèstica i comercial) aprovada pel govern de Junts per Tiana malgrat el rebuig unànime de l’oposició.

El debat va posar sobre la taula una tensió fonamental: d’una banda, el govern argumenta una obligació legal (directives europees que exigeixen cobrir el 80-90% del cost del servei) i fa comparatives amb altres municipis; de l’altra, l’oposició denuncia que els veïns pagaran més per un servei que no millora, basant-se en càlculs provisionals i sense tenir adjudicada la nova licitació del servei de recollida.

Les acusacions creuades sobre qui té la responsabilitat dels retards en la licitació més important de l’Ajuntament van marcar un ple tens, amb qüestions de fons sobre transparència, eficiència en la gestió pública i l’equilibri de la pressió fiscal a Tiana.

Transcripció completa

Benvinguts i benvingudes a Ràdio Can Galletà, una salutació molt especial a la nostra gent del barri i també a tots els veïns i veïnes de Tiana que ens escolteu. Hola a tothom. Avui posem la lupa sobre un tema que va portar cua al darrer ple municipal. I que toca directament la butxaca. Sí, però abans d’entrar-hi recordem una cosa important. Ah sí, és veritat? Que aquesta anàlisi que farem, tot plegat, està generada amb intel·ligència artificial. Tant el guió com les veus que sentiu. Exacte. L’objectiu no és tant fer una crònica al peu de la lletra, oi? No, gens. És més aviat fomentar l’esperit crític. Per això sempre animem-ho a anar a les fonts originals, les actes del ple, en aquest cas. Precisament. Doncs ens centrem en la sessió ordinària del ple de Tiana del 7 d’octubre de 2025. Concretament, en la modificació de dues ordenances fiscals, la 28 i la 30. Les de residus, vaja. La domèstica i la comercial. Justament, el govern municipal proposa una pujada B, notable. Però, per què ara? Aquesta és la pregunta. Està justificada si el servei sembla que no millora? Anem a veure els arguments. Doncs el govern, que és de Junts per Tiana i té majoria absoluta, va plantejar aquest increment. I la seva justificació principal és que no tenen gaire opció. Com que no tenen opció? Argumenten que hi ha directives europees i lleis estatals que obliguen els ajuntaments a cobrir una part molt gran del cost del servei de recollida i tractament, entre el 80 i el 90%. Ah, o sigui que ho presenten com una obligació, com un hem de pujar sí o sí. Exacte. Diuen que no és una tria política, sinó una imposició legal. A més, van comparar-me en altres llocs. Ah, sí? Què van dir? Van assenyalar que altres municipis, fins i tot governats per partits que aquí, que són a l’oposició, estan fent el mateix. Ja. I que alguns casos són més dràstics, perquè començaven amb taxes zero o molt baixes. També van mencionar l’objectiu medioambiental, no? Conscienciar sobre el cost real de generar porqueria. I alguna cosa dels treballadors, em sembla. Sí, també. Que part de l’increment dels costos ve de millores laborals justes per a la gent que treballa al servei de recollida. Entesos. El marc legal, la comparativa, la consciència ambiental i els costos laborals. Aquests són els arguments del govern. Bàsicament, sí. Però, esclar, la cosa no va ser un camí de roses. L’oposició, ERC, Junts per Catalunya, Tiana i el regidor no ha escrit i van estar molt en contra. Quin era el seu principal cavall de batalla? El punt clau de la crítica és el moment. El quan. El moment. Sí. Critiquen que s’aprovi un augment tan fort. ERC va calcular una mitjana del 60% abans de tenir adjudicat el nou contracte del servei. Clar. O sigui, pagar més per un servei que, segons ells, és obsolet o que, com a mínim, no té millores garantides ara mateix. Exactament. Pagar més per… bé, pel mateix servei, de moment. Això genera desconfiança, lògicament. A més, sembla que els números tampoc eren definitius. Ah, no? Com és això? Les cuetes noves es basen en una memòria tècnica que és provisional. De fet, el regidor no escrit va proposar una esmena. Una esmena. Per a què? Perquè, un cop se sàpiga el cos real, amb la nova licitació, si resulta ser més baix, les cuetes es revisen automàticament a la baixa. Té sentit. I què va passar? Doncs el govern no la va acceptar. I l’oposició també va criticar molt la retarda en treure aquesta nova licitació. La del servei de recollida, vols dir? Sí, que és considerada la més important de l’Ajuntament. Van parlar de paràlisi institucional. Paraules fortes. I Junts per Catalunya, Tiana va afegir una comparativa, oi? Sí. Una que no deixava Tiana gaire bé. Van dir que el poble ja està per sobre de la mitjana del maresme, en impostos i taxes. Vaja. Mentre que els serveis rebuts, segons la seva opinió, estan molt per sota. Això, clar, va encendre bastant el debat. M’ho imagino. I aquí la tensió política va pujar de nivell. Sí. L’alcalde va arribar a acusar l’oposició de bloquejar i retardar la nova licitació per interessos polítics. I què va respondre l’oposició? Doncs van replicar que el govern té majoria absoluta i que, per tant, la responsabilitat dels retards i de, com van dir, no fer els deures, és només seva. El clàssic intercanvi d’acusacions. Ja. Tot aquest emboli amb la taxa de residus ens porta a una pregunta més general, no creus? Sobre la pressió fiscal global. A què et refereixes exactament? Vull dir, si una taxa puja tant per cobrir un servei concret com aquest, seria lògic pensar en ajustar altres impostos més generals, com l’IBI, per exemple. Per equilibrar una mica la càrrega als ciutadans. Aquesta és una qüestió fonamental en les finances municipals, sí. Si els costos de serveis s’han de repercutir directament en taxes específiques o si s’han d’equilibrar dins del conjunt dels impostos. I es va parlar d’això al ple? D’aquesta possible compensació amb l’IBI o altres? En aquest punt del debat, que jo recordi, no es va abordar directament aquesta connexió. La pregunta va quedar una mica a l’aire. Bé, doncs al final, malgrat tot el debat, la pujada de les taxes de residus es va aprovar. Amb els vots del govern i el rebuig de tota l’oposició. Exacte. REC, Junts per Catalunya Tiana i el regidor no adscrit hi van votar en contra. El resum sembla un xoc. Entre la necessitat legal que argumenta el govern i la percepció de pagar més sense veure, de moment, una millora clara del servei. Sí, l’atenció és justament aquí. Entre complir la normativa, que sembla obligatori, i l’expectativa de la gent de rebre un millor servei si paga més. Sobretot quan els càlculs són provisionals. Això ens deixa amb una pregunta de fons, potser per reflexionar. Més enllà de la política i les lleis, quin nivell de servei justifica realment pagar més? És una bona pregunta. I també com podem assegurar que hi hagi transparència i eficiència en com es gestionen aquests diners públics, especialment en serveis de pagament. en com es gestionen en com es gestionen en serveis tan bàsics com la recollida d’escombraries. Preguntes claus, sens dubtar. Com sempre, convidem a tothom a consultar les actes completes del ple al web de l’Ajuntament per formar-se la seva pròpia opinió amb tots els detalls. I per descomptat us animem a subscriure’s a Ràdio Can Galletà. Així no us perdereu les properes anàlisis dels assumptes que ens afecten aquí. Etiana. Fins aviat. Fins la propera.

Fonts

Actualitza aquesta secció amb les fonts reals utilitzades per generar el contingut amb Google NotebookLM.

---

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper. Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.