Episodi 005: Escola Bressol, IBI i Deute - El Ple Tens del 4 de Novembre

Introducció

El ple municipal del 4 de novembre de 2025 va ser una de les sessions més intenses i polèmiques dels últims temps a Tiana. Amb més de 15 minuts d’anàlisi, aquest episodi explora els tres grans temes que van marcar l’ordre del dia:

1. L’Escola Bressol: Aprovació de la licitació per 5,6 milions d’euros per 5 anys, després de dues convocatòries fallides. Un debat marcat pel cost (que gairebé s’ha duplicat) i la durada del contracte sense possibilitat de pròrroga.

2. Taxa de residus i IBI: Més de 1.000 signatures demanen que es baixi l’IBI si puja la taxa de residus, per evitar una doble imposició. La moció va ser rebutjada pel govern municipal enmig d’un intens debat sobre fiscalitat justa i transparència.

3. Deute sense contracte: El reconeixement de 225.000 euros a una empresa de neteja per serveis prestats durant 8 mesos sense contracte formal vigent. Un cas que posa de manifest problemes de gestió administrativa i genera desconfiança política.

L’episodi també reflecteix l’ambient de tensió política creixent, amb acusacions creuades, retrets personals i un to cada cop més preelectoral que dificulta el consens.

Transcripció completa

Salutacions des de Ràdio Can Galleta. Una benvinguda molt especial a la nostra gent aquí del barri i també, és clar, a tots els veïns i veïnes que ens escolten des de Tiana. Preparats per una nova immersió. Hola. Avui sí. Avui posem la lupa sobre el ple municipal de Tiana. El del 4 de novembre passat. Va ser una sessió llarga, densa i, per què no dir-lo, a moments de tensió bastant notables. Sí. Abans d’entrar en matèria, com sempre, un petit avís per a qui ens escolta. Aquest programa, tant el guió com les veus que sentiu, està generat amb intel·ligència artificial. Exacte. I volem recordar que l’objectiu no és només explicar els fets i prou, sinó més aviat ajudar a entendre’ls, fomentar una mica l’esperit crític, oi? Volem que tothom tingui més eines per formar-se la seva pròpia opinió. Per això sempre animem a anar a les fonts originals, com les actes del ple, que són públiques. Això mateix. Doncs vinga, anem per feina. Aquest ple del 4 de novembre deu-n’hi-do el que aportava. Temes importants, serveis clau com l’escola Brassol, el tema sempre delicat dels diners municipals amb la taxa de residus i l’IBI. Uf, sí, protagonistes absoluts. I també un contracte de neteja que ha portat cua. I tot això, com deies, en un ambient polític que sembla que s’escalfa per moments. I molt important, la veu de la gent. Analitzarem com aquella petició, amb més de 1.000 signats, sobre la taxa de la brossa va arribar al ple. I quina resposta va tenir? Comencem per l’escola Brassol, el més petit de tots. Un servei molt valorat, però també amb debat. Sí, sembla que finalment s’ha aprovat la nova licitació. Però quin camí, eh? A la tercera ha anat la vençuda, pel que sembla. Efectivament, un camí llarg. Recordem la primera licitació impugnada per temes de salaris. La segona, deserta. Cap empresa s’hi va presentar. I ara? I ara? Finalment s’aprova aquest nou expedient. I és un contracte important, eh? Sí, quines xifres estem parlant? Doncs més de 5,6 milions d’euros per als propers 5 anys. Això és fins al juliol de 2031. I atenció, sense possibilitat de pròrroga. 5 anys sense pròrroga. Aquí hi havia hagut un dels punts de fricció, oi? El govern, junts per Tiana, amb majoria absoluta, defensa la qualitat de l’escola, que és d’honor, diuen. Amb el doble de personal, millores salarials. Però l’oposició, bé, no ho veia tan clar. Gens clar. Diversos grups i regidors, com l’Albersal SRC, el PP, van criticar molt aquesta durada. 5 anys fixos. Van comparar amb altres pobles que fan contractes més curts, saps? 2 anys més 2 de pròrroga o 3 més 1. Clar, més flexible. Exacte. Argumentaven que 5 anys fixos treuen flexibilitat, dificulten avaluar i corregir si alguna cosa no va bé. A veure, l’RC va recordar que sembla ser que les mateixes treballadores havien demanat un contracte més curt. Home, és que 5 anys en un servei així poden canviar moltes coses. I l’altre gran tema, el cost. Gairebé s’ha doblat en pocs anys. De menys de 3 milions a aquests 5,6. Això, com s’explica? Bé, aquesta és la mare dels ous del debat. L’oposició qüestiona aquest augment tan fort. Sobretot si mires que el pressupost total de l’Ajuntament ha pujat de 3 milions a aquests 5,6. Ha pujat un 30% en el mateix període, més o menys. De 10 a 13 milions entre 2020 i 2025. Llavors no quadra bé bé la proporció. No exactament. I per això es va insistir, sobretot a l’Albert Sales, en fer un estudi de costos extern. Per entendre bé d’on surt aquest increment. Però aquesta petició no es va acceptar. Junts per Catalunya, tot i que es va abstindre per l’urgència, també va assenyalar l’alt cost. I a sobre, les crítiques per les licitacions fallides d’abans. Es va parlar de gestió deficient, anòmala. Fins i tot una clàusula sobre no subcontractar menjador es va qüestionar. Sí, la regidora de Drets Socials, la Susana Capell, de Junts, va defensar el model amb ungles i dents. Va dir que l’educació és inversió, no despesa deficitària. I que comparar costos així, sense mirar la qualitat extradatiana, les ràtios, la detecció precoç, no és just. Però el debat va anar més enllà, eh? Sí, aquí es va notar l’atenció política que vèiem. Vam sentir retrets. Personals, acusacions de falta de respecte, de no participar prou a les reunions. Un servei que tothom valora convertit en camp de batalla. Reflecteix molt el moment actual, crec jo. Es varegen arguments tècnics de gestió d’un servei bàsic amb el posicionament polític i, segurament, la proximitat d’eleccions. Es veu la tensió entre voler màxima qualitat, que defensa el govern, i la preocupació pels diners i la flexibilitat que expressa l’oposició. Canviem de tema, però pot ser no de tu. La modificació del Codi Ètic de l’Ajuntament. L’objectiu sembla bo, despolititzar la Comissió Ètica traient els regidors. Sí, aquesta era la idea. Impulsada per la Síndica de Greuges Local, la Cèlia Cervelló. La comissió que vigila el compliment del Codi ara estaria formada per la síndica, que la presideix, un representant dels treballadors municipals i tres persones independents de competència i prestigi reconegut. Independents. Però triades pel ple, en majoria de dos terços. I aquí ERC va posar el dit a l’anafra, oi? Exacte. Van dir d’acord amb despolititzar, però amb la majoria absoluta actual de Junts, que està a només un regidor d’aquests dos terços, no podrien acabar influint igualment en l’elecció d’aquestes persones independents. Una certa desconfiança, vaja. Clar, sobre com funcionarà la pràctica. És un punt interessant sobre els equilibris de poder. L’alcalde, l’Isaac Salvatierra, va respondre recordant que aquesta comissió no mira denúncies anònimes. Això anirà a una bústia d’alertes, que encara s’ha de fer, i va llançar una ironia. Que la comissió s’estigui creant ara, 10 anys després d’aprovar el Codi, el 2015. 10 anys. Sí que estem, sí. Anem ara al platform, almenys per la mobilització prèvia. La moció sobre la taxa de residus i l’IBI. Més de 1.000 signatures. Sí, una petició que va moure Miquel Santiago, socialista. Demanava una cosa que sembla de sentit comú. Si la taxa de residus puja per cobrir tot el cost del servei, com obliga la nova llei estatal, que ve d’Europa, llavors l’IBI avui ha de baixar en la mateixa proporció. Per evitar pagar dues vegades pel mateix, baixa, una doble imposició. Exactament. ERC va recollir això en una moció. Proposava, 1, baixar l’IBI del 2026 en la mateixa quantitat que pujava la taxa, i 2, encarregar una auditoria externa urgent per buscar estalvis. Però la cosa es va complicar. L’Albert Sales va preguntar per què no s’havia deixat parlar el promotor, el Miquel Santiago, durant el debat del punt. Encara que sí que va poder parlar després, al torn al públic. I el debat va ser intens, oi? Llarguíssim i molt intens. ERC i Sales defensaven la lògica fiscal i la veu dels ciutadans. Però, per exemple, el PP, tot i dir que estava d’acord amb baixar impostos, hi va votar en contra. Va parlar d’incoherència del promotor per pactes passats i va qüestionar si la forma… d’aplicar la llei era l’única possible. I Junts per Catalunya? Van proposar una altra cosa. Mantenir la taxa com està ara i només recalcular-la quan hi hagi la nova licitació de neteja. Deien que no s’ha de barrejar taxa i impost, l’IBI. Van donar suport a l’auditoria, això sí, però es van abstenir a l’emoció global. I el govern? Què va dir? Suposo que va defensar la pujada de la taxa? Totalment. Rebuig frontal a baixar l’IBI. La van defensar com un exercici de transparència obligat per llei i necessari per les finances. I aquí van començar a sortir xifres i més xifres. La famosa guerra de dades. Exacte. Que si els ingressos fixos no pugen tant com l’IPC, que si la pressió fiscal de Tiana és més baixa que la de pobles veïns governats per ERC, com Alella, Vialçardedal, Tella… Que si el pressupost ja es redistribueix amb ajuts socials i, per tant, no cal baixar l’IBI a tothom per igual. Linealment, beneficia més a qui més té. Aquesta era la idea. I van treure un tema que, la pèrdua d’ingressos per les bonificacions de l’IBI aquí posa plaques solars. Ho van xifrar en més de 728.000 euros en 4 anys. Només el 2025 serien 255.000 euros. 255.000 euros. En un pressupost de 13 milions, això és una quantitat significativa, eh? Gairebé un 2% del pressupost anual només en aquesta bonificació. És una dada rellevant, sí. I el govern la va fer servir per dir que, per exemple, Mireu, ja hi ha una reducció fiscal important, encara que vagi a parar on vagi a parar. I van suggerir que beneficia sobretot rendes altes. Un argument polèmic. I tant. També van recordar que l’única pujada de l’IBI prevista per 2026 ve del recàrrec metropolità aprovat per partits com ERC a l’AMB i que la taxa metropolitana de tractament de residus, la TMTR, també ha pujat. Fins i tot l’alcalde va citar una conversa amb un expert de la Comissió de la Generalitat i amb un expert, Joaquim Soler, que sembla que li hauria dit que no abaixés l’IBI a Tiana. Vaja. Al final, quin resultat? Moció rebutjada. Només ERC ja va votar a favor. El debat sobre fiscalitat justa, gestió de residus i finances municipals continua ben obert. I molt connectat amb la gestió dels diners i l’administració. Aquell altre punt calent. El reconeixement d’un deute de gairebé 225.000 euros a l’empresa Multiserveis Endavant SLL. Uf! Sí. Això va ser fo. Per neteja d’edificis municipals durant 8 mesos. De maig de 2024 a gener de 2025. Sense contracte formal vigent. Això va aixecar molta polseguera. Com pot ser? Doncs, s’acons van explicar, hi va haver una relació contractual verbal quan va acabar el contracte anterior. El problema és que la llei de contractes públics prohibeix això. Tret d’emergències molt clares. L’oposició, ERC i Sales, ho van qualificar de nul de plegret i molt greu. Les preguntes eren lògiques. Qui va donar l’ordre verbal? Per què no es va fer un contracte menor? O una ordre formal de continuïtat com s’ha fet altres cops? S’obrirà expedient per depurar responsabilitats polítiques? L’argument era clar. La neteja és necessària, però això no justifica 8 mesos d’irregularitat. El govern, a través d’Eulàlia Serrat, va dir que el servei era essencial per celebritat, que no es podia parar. Va atribuir la situació a un tap de feina administratiu. I va explicar que ara es pagava amb la figura de l’enriquiment injust. Això de l’enriquiment injust. Explica’ns què vol dir exactament. Perquè el nom ja sona una mica estrany. Bé, és un mecanisme legal, eh? Que existeix i està avalat pel Tribunal de Compes i la jurisprudència. Serveix per poder pagar serveis que s’han fet realment, però que no tenen un contracte formal veït al darrere. És una manera de regularitzar el pagament d’una situació irregular prèvia. S’evita que l’empresa no cobri i que l’administració es quedi amb un servei sense pagar. El secretari municipal va intervenir per dir que tècnicament era el procediment correcte en aquest cas. D’acord, entès. És la via legal per pagar un servei prestat irregularment. Però el debat polític sobre la responsabilitat va continuar, oi? I tant. El govern ho va dir que els informes tècnics no veien motius per depurar responsabilitats i va evitar assenyalar ningú concret, insinuant que era un problema de sobrecàrrega administrativa. L’oposició, en canvi, insistia en la responsabilitat política. Fins i tot es va parlar de portar-ho al Tribunal de Comptes. Clar. Aquests 225.000 euros sense contracte van ser la punta de l’iceberg. Van mostrar un problema administratiu, però sobretot van evidenciar la fractura política i la desconfiança. Exacte. I parlant de fractura, el to general del ple va ser molt crispat, oi? Ho hem anat comentant, però es va notar molt. Moltíssim. Les intervencions estaven plenes de retrets. Acusacions creuades de demagogia, populisme, incoherència, mala gestió, falta de respecte, fins i tot insinuacions de treure draps bruts de governs anteriors o amenaces velades de denúncies. Es notava un ambient ja gairebé preelectoral, amb les posicions molt enrocades. Vam sentir allò de dobles sentits, respostes evasives, desviar l’atenció… Sembla que la comunicació entre govern i oposició és dificilíssima ara mateix. Aquesta dinàmica fa molt difícil debatre tranquil·lament o arribar a acords. És un clima de desconfiança mútua molt clar. Sí, molt marcat. I probablement dificulta abordar els problemes reals del poble de manera constructiva. I més enllà dels grans temes, què preocupa la gent del carrer? Quines altres preguntes van sortir al torn obert o per part dels regidors? Van sortir coses més del dia a dia. Junts per Catalunya va preguntar per les queixes sobre la lentitud en respondre a les instàncies ciutadanes. L’alcalde va admetre retards, va parlar de la gent que no té cap a la gent, va parlar de la gent que no té cap a la gent, va parlar de la complexitat de l’administració electrònica, però va reconèixer que encara no està on voldrien estar. Un clàssic, malauradament. Alguna altra cosa? ERC va preguntar pels equips audiovisuals de la sala Albenis, que estan pendents d’instal·lar des d’un pacte pressupostari. L’alcalde ho va lligar a unes futures obres a la coberta de l’edifici i es va reobrir la caixa dels trons sobre la gestió passada d’aquells equips. S’ha lomenat Casa Algate, una polèmica antiga. Vaja, temes que cuegen. Sí. L’Albert Sales també va preguntar per un conveni amb el Club Petanca i per l’estat de la plaça dels Peixos, on sembla que hi ha fuites a la bassa que impedeixen omplir-la i que s’havien de començar a reparar. I la veu directa del públic? Va intervenir algú? Sí, i va ser interessant. Primer, la presidenta del Comitè de Treballadors de l’Ajuntament. Va llegir un comunicat expressant el malestar de la plantilla perquè se senten utilitzades en el debat polític. Important, sentir també els treballadors. Molt. Després, va intervenir Miquel Santiago per defensar la seva petició sobre el llibre i la taxa. I, finalment, un altre veí, en Jordi, que va fer diverses reflexions sobre el civisme amb la brossa, sobre la gestió municipal, l’aparcament, i va criticar molt el to crispat del debat polític que havia vist. Mira, fins i tot els veïns del públic comenten l’atenció. Després d’aquesta anàlisi a fons, queda claríssim que gestionar un ajuntament és un trencaclòs que és complicat. Decisions tècniques, diners ajustats, lleis que canvien, la gent que demana coses i, per sobre de tot, un debat polític molt, molt intens. Se’ns dubta. I potser la pregunta clau que ens deixa aquest ple és en aquest context, amb recursos limitats, exigències cada cop més grans i una polarització política tan clara, com es pot trobar l’equilibri? Com es garanteixen serveis de qualitat, uns impostos justos i una gestió transparent que generi confiança quan les posicions semblen tan allunyades? Una reflexió final molt bona. Què és el que més us ha cridat l’atenció o us ha fet pensar d’aquest ple? Quines preguntes us queden? Esperem que aquesta exploració us hagi estat útil per entendre una mica millor l’actualitat de Tiana. L’objectiu, recordem, és ajudar a pensar críticament. Si algun tema us ha interessat més, busqueu més informació, aneu a les fonts, no us quedeu només amb el titular o el que diem nosaltres. Exacte. I si voleu continuar rebent aquestes anàlisis detallades de l’actualitat local i altres temes, ja ho sabeu, no dubteu a sostriure-us. Ens acomiadiem per avui des de Ràdio Can Galletà. Fins la propera!

Fonts

Actualitza aquesta secció amb les fonts reals utilitzades per generar el contingut amb Google NotebookLM.

---

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper. Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.