Transcripció de l'episodi 001
Generat automàticament amb OpenAI Whisper
Data: 2025-10-08 17:14:32
==================================================

 Salutacions i benvinguda a aquesta nova exploració a fons. Avui ens endinsem en un cas local, a Tiana, però que toca temes universals, diria jo. La creació de nou habitatge públic, el disseny urbà, la participació i, sobretot, com es comunica tot plegat. Estem parlant del projecte per construir pisos de protecció oficial a la zona de Calsfrares. Exacte, un tema que sempre genera debat, l'habitatge públic. I tant. Tenim una font principal molt interessant, la transcripció d'una sessió del Consell Assessor d'Urbanisme de Tiana, al CAUT. És del 17 de juliol de 2025. Allà es va presentar el projecte guanyador del concurs d'idees. O sigui, tenim les explicacions directes dels promotors, l'IMSOL, l'Institut Metropolità de Promoció de Sol, i dels arquitectes guanyadors, Sergi Vinyals i Noemi Busquets. Però no només això, oi? També hi ha les preguntes, l'escriure... Això. I aquí hi ha un representant veïnal que va tenir una intervenció clau. I aquí ve el punt que volem explorar avui, més enllà del projecte en si. Volem analitzar com s'ha explicat públicament tot això després de la reunió. Perquè tenim un article d'una revista local. Es titula... Un títol assertiu, sí. Molt. I resumeix la intervenció d'aquest representant. Un títol d'una manera tan veïnal d'una manera que, bé, si ho compares amb l'acte complet del CAUT, fa pensar una mica, saps? Sobre la precisió, potser sobre la intenció. Ja veig per on vas. La comunicació postreunió. Exacte. Doncs vinga, desemboliquem tot això. I aquí entra David Ródenes, el president de l'Associació de Veïns de Can Galleta. La seva intervenció va ser llarga i va posar sobre la taula punts crítics importants. Efectivament. La primera gran preocupació, de fet, no era tant pel disseri, en si. Era més aviat de governança. La cessió del terreny o municipal a l'àrea metropolitana, a l'AMB, perquè l'IMPSOL, que és de l'AMB, fes els pisos. Ah, clar. Ródenes deia que això feia que els veïns perdessin molta força per parlar-hi. Que no és el mateix parlant a l'Ajuntament de Tiana, 10.000 habitants, que amb l'AMB, que són més de 3 milions. Entenc. La capacitat d'influència es dilueix moltíssim. Molt. I va recordar que ja hi havia hagut... Algú de veïnal abans sobre això, oi? Sí. Va dir que havien recollit signatures feia temps, per demanar que es repensés el model d'habitatge i que no s'assedís el sol a l'AMB. O sigui, que la crítica venia de lluny. Era una oposició a la fórmula triada, abans fins i tot del projecte concret. Sentien que perdien sobirania local. A part d'aquesta qüestió de fons, també va plantejar dubtes més tècnics sobre el projecte presentat. Correcte. Va parlar de rumors o propostes dels veïns. Una era si hi hauria ascensor amb el desnivell que hi ha. Això ho va aclarir l'Insol ràpidament. Van dir que sí, que tots els nuclis en tindrien. D'acord. Però una altra preocupació era més de fons. El confort a l'estiu. Rodanes va dir que havien mesurat 57 graus a l'asfalt del carrer Calsfrades, un dia de juliol. 57 graus? Déu-n'hi-do. I ho preguntava si realment es podria viure allà sense aire condicionat, malgrat tot el disseny bioclimàtic. Bona pregunta. I què va rebre? Van insistir en la inèrcia tèrmica dels materials. La terra compactada, el disseny passiu, la ventilació... Van assegurar que estava pensat per no necessitar aire. Però... Però, curiosament, l'article de la revista que comentarem diu que els pisos estaran preparats per tenir aire condicionat. Això crea una mica de confusió, no? Al final, en farà falta o no? Sí, és una mica ambiu. Les crítiques de Rodanes, però, anaven més enllà encara. Va fer un retrat del barri de Cangallà, i va fer una petita galleta. Sí, un retrat força crític. El va descriure com un barri dormitori, amb poca vida pròpia, i va insistir molt en la necessitat de donar vida a la zona, amb més activitat i, sobretot, més comerç. Comerç de proximitat. I aquí connectàvem el projecte, no? Exacte. Qüestionava si els nous espais comunitaris, com el local connectat a l'espai d'Iòpria, servirien realment per dinamitzar el barri per a la gent que hi viu, o si seria més aviat un equipament per a tot el poble. Temia que no fos per a les necessitats, necessitats concretes de Cangalleta. Això. I sembla que tenia motius per desconfiar, per experiències passades. Ah, sí? Què va dir? Va recordar un projecte anterior allà mateix, on, segons ell, s'havien previst locals comercials, que al final van desaparèixer. I clar, aquesta experiència el feia ser escèptic amb les promeses d'ara. La seva demanda era clara. Serveis i comerç pel barri. Que la gent hi visqui, no només hi dormi. I també va preguntar per les vistes, oi? Si els nous blocs taparien les vistes als veïns actuals. Sí, una preocupació clàssica quan es construeix o es densifica, l'impacte visual. Llavors, resumint la intervenció de Ròdenes al Caut. Crítiques a la cessió del sol, al model de gestió. Dubtes tècnics sobre confort i aire acondicionat. Crítica la manca de vida i comerç al barri. I escepticisme sobre si el projecte ho resol. I preocupació per l'impacte visual. Vaja una posició clarament crítica, i amb demandes de fons. Sens dubte. No eren suggeriments puntuals. Eren qüestionaments que anaven a l'arrel. El model de governança, el model de barri. I si aquest projecte era la resposta que necessitaven els veïns. I aquí és on tornem a l'article de la revista. Així seran els pisos de calçfrares. Perquè la manera com resumés aquesta intervenció és, sorprenent, com a mínim. Recordem la frase exacta. Va demanar que el projecte incorpori equipaments públics per al veïnat. I va remarcar la necessitat de donar vida a tota l'àrea, amb més activitat i més comerç. Clar, si llegeixes només això, sense saber tot el que va dir abans, la interpretació canvia radicalment. L'ús de el projecte sembla que accepti el projecte a les tres besones, i només demani afegir-li coses. Com si fos un matís, una petició dins d'una acceptació general. Exacte. Però sabem, per l'acte del CAUT, que no va ser així, les seves objeccions eren molt més profundes. La cessió del sol, el model d'habitatge, la manca de comerç... Demanava equipaments i vida per a la zona, sí, però dins d'una crítica global, qüestionant si aquest projecte era la solució. Si haguessin escrit que va demanar un projecte que incorpori equipaments... O millor, si haguessin explicat que la demanda d'equipaments venia lligada a les crítiques de fons sobre la cessió i el model de barri, la percepció seria totalment diferent. Totalment. Presentar-lo com una petició sobre el projecte existent desvirtua completament la seva posició. L'article fa semblar que el president de l'associació veïnal està més o menys d'acord, només demana millores, quan la realitat, la de l'acte, és que va posar en dubte les bases de la proposta. I això és greu, eh? Perquè simplifica, i potser neutralitza, una veu crítica important en el debat públic. Exacte. I això ens porta a preguntar-nos per la naturalesa d'aquest article. Així seran. El títol ja ho dona tot perfecte. Però si el llegeix i ho compares amb el debat del CAUT i amb el que va dir l'alcalde de punt zero, sembla que barregi descripció amb promeses, amb declaracions d'intencions, fins a quin punt és informació objectiva i fins a quin punt és promoció. O fins i tot algú podria dir propaganda. És una línia fina, sí. Però la pregunta és bona. D'una banda, l'article explica coses tècniques. La inspiració en Masiès, la terra compactada, el ventall, la zona verda, citar els arquitectes, l'impsol, l'arcalda... Fins aquí podria ser informatiu. Però el to general és molt positiu. Tots són beneficis. Assolellats, moderns, eficients, projecte molt ingrescador, trencar l'estigma... Sí, molt optimista. I les crítiques o dubtes, com hem vist amb Ròdenes, queden molt aigualades. Simplificades. Gairebé com una anècdota. I el títol? Així seran. Xoca frontalment amb allò que va dir l'alcalde, Isaac Salvatierra, que ho recull al mateix article i també en l'acte del CAUT. Va dir que amb l'avantprojecte estaven just al punt zero, que començava un camí de quatre anys, amb diàleg i escolta, per acabar de definir el projecte. Exacte. Si s'ha d'acabar de definir, com pot ser que ja se sàpiga així seran? És contradictori. Molt. L'alcalde va insistir molt al CAUT en la idea de procés obert. Va començar a treballar en grups polítics, amb una comissió tècnica del CAUT, i sobretot d'un procés d'escolta del veïnat. Volia donar la imatge que allò era un punt de partida. Però el titular i el to de l'article el presenten com molt més tancat. Això genera un problema de credibilitat per a la participació que anuncien, no? Si la comunicació ja presenta el projecte com a quasi fet i amaga o distorsiona les crítiques, quina confiança poden tenir els veïnes que la seva opinió servirà d'alguna cosa? Aquest és el quid de la qüestió. La comunicació inicial és clau. Si es percep com a parcial, com un intent de vendre una cosa ja decidida, genera desconfiança. Perquè la participació funcioni, cal transparència. Cal reconèixer totes les posicions, també les crítiques. I la manera com s'ha tractat la intervenció de Ròdenes en aquest article no ajuda gens. Sembla més un intent de presentar un consens que no existia tan clarament a la reunió. Tot i que, per ser justos, a la reunió del CAUT sí que hi va haver debat. L'acte ho mostra. Altres assistents van preguntar per l'accessibilitat, pels costos de manteniment, per l'aparcament... O sigui, la reunió va tenir intercanvi crític. Sí, sí, la reunió sí sembla que va ser més rica. El problema és més aviat la síntesi i la difusió posterior. Almenys la d'aquest article. El repte és aquest, no? Tenir espais de diàleg per després assegurar que el que s'hi diu es transmet bé a tothom, sense simplificar ni esbiaixar. Exacte. Perquè si no, la qualitat democràtica del procés en resent. Bé, recapitulem una mica tot el que hem vist. Hem analitzat el projecte de Calsfrades a Tiana. Una proposta presentada com a molt innovadora. Arquitectura sostenible, terra compactada, bioclimatisme, zona verda, local social. Sí, una visió ambiciosa de l'IMSOL i els arquitectes. Però ho hem contrastat amb les crítiques i preocupacions del representant veïnal, David Ròdenes. A la reunió clau del CAUT. Crítiques importants. La cessió del sol a l'AMB. La manca de vida i comerç al barri. Dubtes sobre el model. Crítiques de fons, que anaven més enllà de detalls constructius. I hem vist com aquesta posició crítica sembla haver estat simplificada o distorsionada en una publicació local. Com un simple canvi d'article, vol dir que va demanar que el projecte incorporeix coses, pot canviar totalment la percepció, fent semblar consens on hi havia dissens. Un exemple claríssim de com és d'important la precisió i el context en la comunicació pública. Llavors, quina lliçó més àmplia en podem treure? Doncs que aquest cas de Tiana, encara que sigui local, és un reflex de tensions molt habituals avui dia. La necessitat d'habitatge assequible, que és innegable. El desig de fer-lo bé en qualitat, sostenible. I per altra banda, les preocupacions legítimes dels veïns que ja hi viuen. Com els afectarà, quina qualitat de vida tindran, quina veu tindran en les decisions? Exacte. I, com a reflexió final per als que ens escolten, l'alcalde va prometre diàleg i escolta durant 4 anys. Va dir que estava en el punt zero. Però hem vist com la comunicació inicial ja pot generar dubtes. Si de veritat es vol que la participació veïnal sigui efectiva, no només una consulta, quins mecanismes concrets caldria posar en marxa? Bona pregunta. Com garantir que les crífiques s'escoltin i tinguin veu? Que no prevalgui sempre la visió inicial dels tècnics o polítics? I, sobretot, com assegurar una comunicació pública que sigui transparent, precisa, que reflecteixi la diversitat d'opinions i que eviti percepcions de manipulació com la que hem analitzat avui? Queda la pregunta a l'aire. Gràcies per acompanyar-nos en aquesta anàlisi detallada. Fins la propera.