Transcripció de l'episodi 010
Generat automàticament amb OpenAI Whisper
Data: 2026-02-19 09:52:04
==================================================

 Benvinguts i benvingudes! Emetem des de Ràdio Can Galleta amb una salutació molt especial a la nostra gent del barri i també a tots els veïns i veïnes que ens escolten des d'Atiana. I abans de començar, un apunt que creiem que és fonamental. Aquesta anàlisi que sentiran està generada íntegrament amb intel·ligència artificial, tant el guió com les veus. Això vol dir que pot contenir errors o interpretacions que potser no són del tot precises. Per això animem sempre a anar a les fonts originals. Les trobareu a la descripció. El nostre objectiu no és tant sentenciar fets, sinó més aviat fomentar l'esperit crític. I oferint una porta d'entrada a tot el que passa al nostre poble. I avui ens submergim en un ple municipal, el del 3 de febrer de 2026, que ha estat, vaja, un d'aquests plens que deixen pòsit. Sí, podríem dir que la paraula clau va ser tensió. Es nota que l'horitzó electoral comença a acostar-se. Totalment. Hem vist apodacions de manipulació, una victòria celebrada gairebé com un títol de lliga i un final de festa on un ciutadà posa el govern davant del seu propi programa. Hi ha molta tela a tallar. Vaja si n'hi ha. Doncs comencem pel principi. Un tema que sobre el paper hauria de ser amable, de consens. La creació d'una comunitat energètica municipal. Energia verda, estalvi... Sembla una victòria, segura, oi? Exacte. El punt era aprovar l'ordenança que fixa la taxa per participar-hi. El projecte busca que famílies, sobretot les vulnerables, es puguin beneficiar de l'energia solar de la pèrvola de l'aparcament. I la proposta del govern era una taxa de 17,88 euros a l'any per cada quilowatt de potència. Això mateix, amb una reducció del 95% per a les famílies vulnerables. Un moment. Paguem menys de 10 euros i, segons els seus càlculs, l'estalvi a la factura seria d'uns... 180 euros a l'any. Això, bé, sona massa bo per ser veritat. On és el truc? Perquè algú ha de pagar els costos reals. Precisament aquesta és la pregunta que posa sobre la taula el regidor d'Esquerra, Alex Van Boven. Posa el dit a l'anafre i diu que aquesta taxa és tan simbòlica que no cobreix ni de lluny els costos de manteniment. Ah, el manteniment. Clar. Cita un informe extern que xifra aquest cost en 56 euros a l'any per quilowatt. O sigui, que la taxa de manteniment és tan simbòlica que no cobreix ni de lluny els costos de manteniment. Per cada participant, l'Ajuntament n'ingressa menys de 18, però se'n gasta 56. El compte no surt. No, no surt. La conclusió del regidor és clara. A més de la inversió inicial, que ja va ser subvencionada, ara tots els contribuents acabarem pagant de la nostra boteca el manteniment perquè se'n beneficin unes 75 famílies. Ho qualifica directament de populista. Vaja, una mesura per guanyar vots que pagarem entre tots. I aquí és on la cosa es posa estranya. Perquè la resposta del govern, de la regidora Eulàlia Serrat, en lloc de defensar els números... Canvia de tema. Llança un atac sobre una cosa que va passar en un ple anterior. Una maniobra de distracció de manual. Sí. Demana que els regidors que al ple anterior van fer mofa de la qüestió del quilowatt pic se retractin i demanin disculpes públiques per parlar sense rigor i amb falsetats. Un moment. Recapitulem, perquè això és clau per entendre la jugada. Sí, sisplau. En un ple anterior, l'alcalde va afirmar que la potència total de tota la instal·lació era d'un quilowatt pic. Una xifra absolutament ridícula. Això són un pare de plaques solars amb prou feines en llegues un microones. Clar. L'oposició, lògicament, va assenyalar l'error. I ara, mesos després, el govern els acusa de ridiculitzar el projecte. Estan intentant reescriure la història, no? És exactament això. En lloc de reconèixer l'error i dir ens vam equivocar amb la dada, creen una nova polèmica per posar l'oposició a la defensiva. De fet, el regidor Van Boven respon dient precisament això. Jo no vaig fer cap mofa. Només vaig preguntar a l'alcalde si era conscient que la dada era incorrecta. És un intent de controlar la narrativa molt descarat, aprofitant un error propi per atacar el rival. Queda clar. Aquest ha estat només el primer raonet. Sí, sí. Començàvem. Abans d'entrar en l'altra gran bomba de la sessió, la de l'oficina Antifrau, potser valdria la pena fer una ullada ràpida a la resta de temes per tenir el mapa complet. Sí, fem-ho de forma telegràfica. A veure, se va aprovar per unanimitat el nomenament del senyor Julio Delgado com a jutge de pau i del senyor Albert Muñoz com a substitut. Mira, això demostra que de vegades sí que es posen d'acord. I tant. I també per unanimitat els tres membres de la nova comissió ètica. Rafael Armenteros, Julio Delgado i Albert Muñoz. Perfecte. Què més? A les informacions d'alcaldia, l'alcalde va detallar inversions del pla de carreros, prevenció d'incendis i aquí ja va començar a aparèixer un tema que seria recurrent. Els problemes a la deixalleria. Va llegir una carta de queixa enviada a l'àrea metropolitana el juliol de 2025. Un jo ja us vaig avisar en tota regla. O guardem per més tard, doncs. I finalment es van debatre dues mocions sobre Rodalí, una del PSC i una d'RC. I tot va acabar en el torn de premsa i preguntes, on sempre salta alguna guspira. Molt bé. Doncs tornem a la comissió ètica. Un punt que, com deies, hauria de ser un tràmit. Però l'alcalde, Jacques Salvatierra, el fa servir de trampolí per llençar la notícia del dia. Efectivament. Anuncia que ha arribat una comunicació de l'oficina Antifrau de Catalunya arxivant una denúncia contra l'Ajuntament per presumptes irregularitats. O sigui, una victòria per al govern. Sí, i ho presenta com a tal. Però aprofita per denunciar el que anomena una estratègia deliberada per bloquejar l'administració, dient que s'han portat a Antifrau més de 100 contractes. Això és molt interessant. No està simplement informant. Està construint un relat de victimisme. Està dient no ens ataquen de forma anònima. Totalment. I el més important és el que no diu. No acladeix qui hi ha darrere d'aquestes denúncies. Més tard, un regidor li demana explícitament que aclareix si provenen d'algun càrrec electe. I la resposta? La resposta no és un no rotund. És ambigua. Deixa que l'ombra de la sospita plani sobre tothom. És una jugada políticament molt astuta. Es presenta com a víctima i alhora insinua que els rivals podrien estar-hi al darrere. Enrareix l'ambient una barbaritat? I parlant d'ambient enrarit, passem a Rodalies. Rodalies. Dues mocions. Això sol ser sinònim de xoc de trens. Mai més ben dit. Bé, reflecteixen perfectament les diferències. La del PSC denuncia la desinversió històrica dels governs de dretes i dóna suport a les inversions actuals. És una defensa de la gestió del govern central. I la d'Esquerra? Molt més crítica amb el present. Denuncia la gestió centralitzada i exigeix el traspàs integral del servei a la Generalitat. Clar, és un reflex a escala local de la gran batalla política per les competències. No és un debat sobre trens. És sobre poder. Exacte. I les votacions ho demostren. Junts per Catalunya s'alinea amb Esquerra. I el PP, sorprenentment, vota a favor de les dues. Ah, mira. Pot ser per mostrar que el seu objectiu és que el servei millori, vingui d'on vingui, la proposta. Pot ser. Al final s'aproven les dues, però amb vots creuants que evidencien la divisió. Molt bé. Després de tota aquesta política de partits i grans estratègies, què passa amb els problemes del dia a dia? Això surt al torn de pregs i preguntes. I tant que surt. Va tornar a sortir el tema de la seguretat al carrer Castellà, que sembla que els cotxes continuen envaïndo l'espai dels vianants. Però el tema estrella va ser un altre cop la deixalleria. Tornem-hi. Sembla l'as de les cops d'aquest ple. La regidora de Junts per Catalunya, Montse Torres, va denunciar una situació molt greu. Va parlar de baranes trencades on ja ha caigut gent. Uf. I que la màquina compactadora de carrotó fa mesos que no funciona. Amb el prejudici que això suposa. I la resposta? La resposta de l'alcalde va ser un exemple de manual de passar la pilota. Ja havia preparat el terreny al principi. Exacte. La seva resposta va ser defensiva i directa a la regidora. La gestió és competència de l'àrea metropolitana de Barcelona, on governa el partit d'ella. La va instar a reclamar-lo allà. Bàsicament li diu, això no és cosa meva, queixeu-vos el vostre partit a l'organisme superior. Però, encara que la competència sigui de l'AMB, l'alcalde és el responsable. L'alcalde és el responsable. L'alcalde és el responsable del que passa al seu municipi, no? Aquesta és la gran pregunta. Políticament és una manera de desviar la responsabilitat. Però de cara al ciutadà que va a la deixalleria, la resposta segurament no és gens satisfactòria. Em puc imaginar que no. Però el moment més potent del ple, per a mi, va arribar just al final. I la intervenció més contundent no va venir de cap polític. No, en absolut. Un veí, Miquel Santiago, va prendre la paraula des del públic. I ho va fer, d'una manera demolidora. Amb el programa electoral del partit del govern a la mà. Això és brutal. És el malson de qualsevol polític. Que un ciutadà, amb el teu propi programa, et demostri en públic que no has complert la teva paraula. No hi ha escapatòria. Què va llegir? Va llegir literalment el compromís número 1. Fer una auditoria econòmica i financera a l'inici i al final del mandat. I la seva pregunta va ser directa. Per què no s'ha fet l'auditoria inicial que vam prometre? Fa gairebé 4 anys. Uau. Una pregunta directa a la línia de flotació de la transparència del govern. La va qualificar de compromís que no s'ha complert i d'obligació democràtica ignorada. L'argument era molt potent. Acusava el govern d'haver pres decisions durant tot un mandat sense tenir la foto financera inicial que ells mateixos havien considerat imprescindible. Va ser una intervenció que devia deixar un silenci absolut a la sala. Totalment. I la resposta de l'alcalde? Cap. Silenci. El Ples va tancar amb aquesta pregunta a l'aire. Una acusació directa d'incompliment d'una de les seves principals promeses sense cap rèplica. Doncs acabem amb aquesta imatge que és potentíssima. El govern celebra que una oficina externa no hi hagi trobat irregularitats mentre un ciutadà li posa davant dels nasos un incompliment flagrant del seu propi programa de transparència. L'atenció preelectoral és més que palpable. Hem vist tots els ingredients. Intents de controlar la narrativa com amb el quilowatt. Maniobres per desviar responsabilitats com amb la deixalleria. I l'intent de capitalitzar victòries com la carta d'antifrau. I tot plegat mentre compromisos clau com l'auditoria sembla que hem quedat en un calaix. I això ens deixa amb una última reflexió. Quan una administració és exculpada per un organisme extern però alhora un ciutadà demostra amb proves el trencament d'una promesa electoral. On resideix realment la confiança i la rendició de comptes? En els informes oficials o en la paraula donada? Fins aquí la nostra anàlisi d'avui. Us convidem a subscriure's per no perdre-us les propies entregues i si en gala no sou socis apuntar-vos a l'associació de veïns de Can Galleta. Trobareu l'enllaç a la descripció. Fins aviat.