Transcripció de l'episodi 011
Generat automàticament amb OpenAI Whisper
Data: 2026-03-10 21:35:47
==================================================

 Hola a tothom. Una salutació molt, molt especial a la nostra gent del barri i, evidentment, també a tots els veïns i veïnes que ens estan escoltant des de qualsevol punt de Tiana. Benvinguts a Ràdio Can Galleta. Hola. Encantat de ser aquí per desgranar uns quants temes que... de unido la tela que tenen. I tant que en tenen. Però abans d'entrar de plena al tema d'avui, cal fer un avís molt important per una qüestió bàsica de transparència. Aquest espai està completament generat amb intel·ligència artificial. Sí. Tant el guió que estem seguint com les nostres pròpies veus. Exacte. I, per tant, com qualsevol tecnologia, podria contenir algun error. L'objectiu principal d'aquest programa és fomentar l'esperit crític, fer partícip a tothom del que passa al barri i animar a qui ens escolta a anar sempre a les fonts originals. És clar. Les dades de primera mà són l'única eina real per fer-se una opinió pròpia. I els documents que tenim avui sobre la taula... són bé. Són per llegir-los dues vegades. I tant. A veure, posem-nos en situació. Que cadascú s'imagini per un moment que demana fer una reunió a l'únic equipament públic del seu barri. I la resposta és una denegació perquè, clar, a aquella hora els joves necessiten l'espai per jugar a la PlayStation. Bé, fins aquí un podria dir que és una qüestió de prioritats de l'espai, oi? Clar. Però el gir de guió ve quan resulta que el propi ajuntament hi programa tallers que bloquegen la televisió i, per tant, fan absolutament impossible que ningú jugui a la PlayStation. Sí, sembla l'argument d'una comèdia. Però no ho és. És la pura realitat documentada. De debò que sí. Avui analitzarem a fons la resposta de l'Ajuntament de Tiana a una instància de transparència que va presentar l'Associació Veïnal de Can Galleta sobre l'ús de l'espai diòptria. O sigui, la casa d'entitats i l'espai jove. Per donar una mica de context a qui ens escolti, el detonant de tot això, va ser una petició molt concreta. L'associació Veïnal volia fer una assemblea de socis. Sí, a tres quarts de set de la tarda, les 18.45. I els van denegar la reserva argumentant que abans de les vuit i mitja del vespre, les 20.30, no es podia fer servir l'espai. I aquí és on l'associació, amb molt de criteri, va fer la pregunta del milió. On diu això? Quin òrgan ho va aprovar? Hi ha algun paper, algun document que ho sustenti? I la resposta que ha donat l'Ajuntament, que és l'expedientia, és d'aquelles que marquen un abans i un després a nivell administratiu. És molt reveladora. O sigui, anem al primer gran titular d'aquest experiment. La confessió per escrit de l'Ajuntament. És que ho admeten literalment. Llegeixo, eh? Diuen que no existeix cap acord, resolució ni normativa interna que estableixi una prohibició en general o automàtica d'ús de la casa d'entitats durant la franja horària de cinc a vuit i mitja. Cap ni una. Res escrit. Cap. Ni un protocol de cohabitació, ni un informe tècnic, ni un criteri numèric de capacitat. Res de res. És a dir, s'ha aplicat una restricció horària estricta i s'ha denegat el dret de reunió a una associació basant-se en què, exactament? Segons ells, en una valoració concreta i en experiències prèvies amb altres entitats. Però tot sense documentar. Exacte. Basat en el vuit. A nivell de dret administratiu, això és molt fort. L'administració no pot funcionar amb normes fantàstiques. Fantasma. Si apliques una limitació de drets, ha d'estar fonamentada en algun lloc. I aquí és on entra en joc el reglament aprovat pel ple municipal, perquè sí que hi ha una norma escrita. El 5 de març de 2024, el ple va aprovar un reglament molt clar sobre el sistema de claus de l'equipament. Clar, per a qui no estigui familiaritzat, l'associació veïnal de Can Galleta està dins del que s'anomena el bloc 2 d'aquest sistema de claus. Són entitats registrades, amb trajectària, que tenen accés autònom. I què diu l'article 11.1 d'aquest reglament sobre el bloc 2? Doncs diu textualment que aquestes entitats tenen preferència d'ús i de reserva de l'equipament per fer activitats programades. Preferència d'ús i de reserva. Ho diu el ple de l'Ajuntament. I llavors, per esquivar el seu propi reglament, a l'informe diuen que aquesta preferència no és absoluta. S'inventen excepcions. Totalment. Agafen l'article 9.5, que és un apartat pensat específicament per a usos puntuals i per avaluar molèsties evidents, i l'utilitzen per crear una regla general prohibitiva que el ple mai va aprovar. És que és fascinant. Utilitzen l'excusa de les molèsties evidents per tancar la porta a l'associació. I aquí és on hem de tornar a l'argument estrella, el de la PlayStation. Sí, sí, el famós bon clima de la sala. Clar, perquè del del servei de diòptria, la primera excusa va ser aquesta, que fer una assemblea de l'associació veïnal a la tarda condicionava el bon clima perquè els joves necessitaven la sala per fer treballs, jugar a jocs de taula o a la PlayStation. Que logísticament ja és estranya. Oh, i tant. Voler posar gent a estudiar concentrada i a gent a jugar a la videoconsola al mateix espai obert, acústicament ja és contradictori. Però és que la contradicció forta, la que es veu als documents, és quan mires les activitats que programa el mateix ajuntament. Resulta que el 29 de gener, de 7 a 9 del vespre... Plena franja prohibida, eh? Plenament. Doncs a aquella hora, un taller d'intel·ligència artificial. Un taller que, evidentment, fa servir la televisió per projectar diapositives. Per tant, ningú pot jugar a la PlayStation. Impossible. Si hi ha un senyor passant diapositives, els joves no estan jugant. I no només això. El 13 de novembre, a les 6 de la tarda, una xerrada d'adults, sobre famílies i adolescència. Organitzada per l'Ajuntament. Exactament. I jo em pregunto, a veure, si ells bloquegen la tele per un taller o porten un grup d'adults a fer una xerrada a les 6 de la tarda, això no altera el bon clima? Aquesta és la definició de manual del doble resador. Un grup d'adults escoltant una conferència genera el mateix impacte logístic, sigui un acte municipal o l'assemblea dels veïns del barri. Però, clar, a uns se'ls diu que sí, i als altres que destroven. És inaudit. Però espera, que la cosa es posa pitjor quan mirem l'anex 2. L'anex 2 és demolidor. És el calendari complet d'usos que ha facilitat el propi Ajuntament. Les dades els delaten completament. Convido a tothom a analitzar-ho quan tinguin l'oportunitat. A la franja dels 5 a 8 i mitja, la franja intocable, hi ha excepcions per a tothom. Sí. Mira, tenim l'agrupament Escolta i Guia Roger de Flor. Que fan activitats els dissabtes a la tarda. Exacte. Cada dissabte a la tarda, amb fins a 40 persones. És veritat que tenen un conveni, però, a efectes d'ocupació, estan dins la franja. Però és que n'hi ha molts més? La colla de diables? El 30 de novembre? De 5 de la tarda a 8 i mitja del vespre. Van ocupar tota la franja prohibida, de dalt a baix, per a una reunió de menys de 20 persones. I el 13 de setembre van estar allà de 8 del matí a 6 de la tarda, amb més de 50 persones. I què més? Com dius de l'exposició del centre excursionista de Tiana, el CET? Ah, sí, el 29 de novembre. De les 3 de la tarda fins a dos quarts de 10 de la nit. Més de 50 persones, travessant completament la franja suposadament blindada per als joves. O la formació dels Mossos d'Esquadra per a clubs esportius, que la van fer a dos quarts de 7 de la tarda. O sigui, l'evidència és aclavadora. Tothom. Grups grans, grups petits, exposicions, reunions. Tothom pot fer servir l'espai. Menys els propis veïns de Can Galleta per fer una sola assemblea anual. S'autoritza absolutament a tothom menys a l'associació veïnal. L'argument de l'aforament o del xoc amb els joves cau pel seu propi pes. És que cau sol que l'oient tregui les seves pròpies conclusions sobre aquest tracte. Però clar, parlant dels joves, quantes desenes de joves omplen la sala cada tarda perquè sigui tan vital blindar l'horari? Doncs l'anexo 1 de l'expedient, ens dona les xifres reals d'ocupació. L'assistència mitjana de joves entre les 5 i dos quarts de 9 de la tarda és d'uns 10 a 11 joves per dia. 10 o 11 joves en total, al llarg de 3 hores i mitja? Això de mitjana. Però la dada forta són els dies de 8 absolut. S'han registrat, atenció, fins a 11 dies, amb 0 joves en un període de 5 mesos. 0? Ni un? Ni un. Dies com el 3 o l'11 de setembre, el 8 i el 21 de gener, la sala completament buida. I moltíssims dies amb només 5 assistents. I aquí hi ha una dada oculta que a mi em sembla flagrant. Falten dades en aquest anexo. Sí, no han facilitat ni una sola xifra d'ocupació dels caps de setmana. Ni dissabtes ni diumenges. Silenci absolut. I això és clau perquè, si la sala està mig buida o totalment buida els caps de setmana a la tarda, per què no s'ofereixen excepcions racionals o acords per a les entitats en aquests dies? Ocultar aquesta dada fa pensar que, precisament, els caps de setmana podrien ser perfectament viables. De fet, l'associació veïnal de Can Galletà va haver d'acabar fent l'assemblea un dissabte al matí, el 31 de gener, completament fora d'aquesta franja problemàtica, perquè si no, no hi havia manera. Clar, s'han hagut d'adaptar una restricció que ara sabem que no té base normativa. I el pitjor no és això. El pitjor és la justificació que donen a l'informe per haver après aquesta decisió preventiva. Ai, sí. El tema de les excepcions. Experiències prèvies. Explica-lo perquè és per sucar i pa. L'Ajuntament posa per escrit que la decisió de restringir l'espai es basa en, llegeixo textualment, experiències prèvies amb altres entitats que duien a terme reunions amb un nombre elevat d'assistents. O sigui, que estan discriminant l'associació veïnal pel que van fer altres entitats en el passat? Exacte. Discriminació per associació. Et denego un dret a tu perquè algú altre, que, per cert, no identifiquen ni aporten cap acte de sanció, es va portar malament. Estan fent pagar a justos per pecadors. En termes jurídics, és insostenible. Condemnes preventivament algú pel comportament anònim d'un tercer. I més tenint en compte l'historial de l'Associació Veïnal de Can Galletà. Escolteu bé. Des de la seva creació i integració al sistema de claus, han causat zero incidències. Zero. Cap queixa de veïns, cap desperfecte, cap problema de convivència. Un historial impecable. Que se'ls apliquin restriccions com si fossin un risc per a la convivència és francament incomprensible. Totalment incomprensible. I ara cal fer una reflexió sobre el que costa tot això per al barri. Perquè, a vegades, des d'un despatx, es perden de vista certes realitats. L'espai d'ioptria és l'únic, repeteixo, l'únic equipament del barri. No n'hi ha cap més. I la franja de 5 a 8 i mitja de la tarda és logísticament l'única viable per als veïns treballadors i per a les famílies. Abans de les 5 la gent està treballant o recollint els nens a l'escola i més tard, a les 8 i mitja, intentar fer una reunió veïnal és directament atentar contra la conciliació familiar i l'hora de sopar. Si bloqueges aquesta franja, estàs desactivant la participació ciutadana. Directament. Els estàs dient que no hi vagin. I fixa't en com xoca això amb el propi preàmbul del reglament municipal. El text que va aprovar el ple descriu l'espai d'ioptria com, cito, un espai d'ioptria que es pot fer en un espai d'ioptria. Un espai d'integració social i de creació d'ecosistema cívic. Preciós sobre el paper. La lletra és bonica, sí, però a la pràctica quina integració social s'està aconseguint quan a l'associació de veïns del propi barri se li fa impossible utilitzar l'únic local disponible mitjançant normes fantasma. Cap ni una. En comptes d'integració se'ls tracta com a convidats incòmodes a casa seva. I aquesta discrepància entre allò que prediquen els reglaments o els programes polítics i l'aplicació burocràtica del dia a dia és el que fa tan necessària aquesta anàlisi. Clar. I arribats a aquest punt crec que és molt important deixar superclara quina és la posició de l'associació veïnal. Què significa tot això per a la gent del barri? Doncs que quedi clar. No es busca cap confrontació institucional ni amb l'ajuntament ni molt menys amb els tècnics de l'espai jove. L'entitat ha sigut sempre absolutament respectuosa amb els procediments. Sempre. Instàncies oficials, diàleg, adaptació quan ha calgut, mai s'ha causat cap problema. La petició és molt senzilla. Simplement volen poder coexistir. Demanen que es compleixi el que el reglament atorga a les entitats del sistema de claus. Res més. És una petició de drets bàsics i gràcies a haver exercit el dret a la transparència administrativa ara ha quedat per escrit, demostrat amb els propis documents de l'Ajuntament, que la denegació en què van patir no tenia cap fonament normatiu. Anàlisi, tens alguna reflexió final? Alguna cosa per deixar a qui ens escolta? Donar-hi voltes? Doncs sí. Tota aquesta situació ens porta a una pregunta més gran sobre com es gestionen els espais públics en el fons. Quan una administració aplica les normes a la carta, basant-se en sensacions o excepcions que no figuren en cap reglament oficial, de qui és realment l'espai públic? Uf, bona pregunta. Vull dir, la veritable cohesió i participació no hauria de dependre de l'arbitrarietat. Si en ple segle XXI la reserva d'espais, si en ple segle XXI la reserva d'espais, encara depèn de normes no escrites i de bloquejos manuals injustificats, estem molt lluny d'una gestió ciutadana oberta. Pot ser l'única solució real per evitar aquestes asimetries és una digitalització transparent i automàtica, on només les normes aprovades pel ple puguin condicionar qui entra i qui no. Una reflexió brillant. Treure l'arbitrarietat humana de l'equació i complir la norma escrita de forma transparent. Ens quedem amb aquesta idea. Exacte. Transparència. I parlant de transparència, a tothom que ens està escoltant, us convidem a subscriure's a aquest espai per no perdre les properes anàlisis i futures inversions documentals. Seguirem posant la lupa on toca. Queden molts temes interessants per explorar el barri, sense dubte. I tant. I també una crida directa a tothom qui visqui a l'entorn. Si encara no en formeu part, us convidem expressament a apuntar-vos a l'associació veïnal de Can Galleta. Tenim l'enllaç disponible just a la descripció d'aquest àudio. Quants més siguem, més força tindrà el barri. És la millor manera de fer pobre. I per complir amb el que dèiem a l'inici sobre fomentar l'esperit crític, tots i cadascun dels documents originals que hem comentat avui, la resposta confessant que no hi ha norma, els calendaris de l'anex 2, les xifres d'assistència de l'anex 1, tot, absolutament tot, estarà a disposició pública perquè qui vulgui pugui descarregar-ho i consultar-ho. Legiu-ho, analitzeu-ho i informeu-vos la vostra pròpia opinió. Les dades parlen per si soles. Així mateix, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos en aquesta anàlisi a fons. Ens acomiadem amb tot l'efecte des dels micròfons de Ràdio Can Galleta. Fins a la propera. Fins aviat.