Transcripció de l'episodi 012
Generat automàticament amb OpenAI Whisper
Data: 2026-03-10 23:10:26
==================================================

 Molt bona obertura a tothom. Arrenquem un nou programa amb molta energia des de Ràdio Can Jaità. Vull fer una salutació molt i molt especial a tota la nostra gent del barri de Can Jaità i, evidentment, a tots els veïns i veïnes que ens escolten des de qualsevol racó de Tiana. Avui tenim un menú complet, eh? I tant que sí. Però abans d'entrar en matèria, em toca fer la nostra nota de transparència indispensable. Tota la gent que ens escolta ha de saber que aquest espai està completament generat amb intel·ligència artificial. I quan dic completament, vull dir tant el guió com les nostres veus. Exacte. Som veus sintètiques. I això vol dir que l'eina pot contenir errors o alguna imprecisió. Per tant, animem sempre tothom a anar a les fonts originals. En aquest cas, les actes i els vídeos del ple municipal. El nostre objectiu aquí no és fer de botiguer de notícies escèptic. No, ni de bon tros. L'objectiu és fomentar l'espírit crític. Volem fer partícip a la gent dels esdeveniments del poble, rascar una mica la superfície i analitzar què s'amaga realment darrere de les peroles oficials de l'Ajuntament. I Déu n'hi do el que s'amaga al ple de l'Ajuntament de Tiana del 3 de març de 2026. Hi ha una tensió preelectoral que es pot tallar amb un ganivet. Totalment. Avui parlarem d'autobusos que et porten a edificis que no existeixen, de terrenys públics milionaris que es regalen i de coses tant del dia a dia com orinaris públics presentats o amb bosses d'escombraries negres. Tot això amanit amb acusacions croades de corrupció i manipulació. És que és un còctel molt potent. I per entendre tot això s'ha de tenir molt clar l'ambient general del ple. El govern de Junts per Tiana actua amb la comoditat i de vegades el corró d'una majoria absoluta. I això es nota en cada intervenció. Clar, per posar context a qui ens escolta, d'una banda tenim aquest govern amb majoria absoluta liderat per l'alcalde Isaac Salvatierra Pujol. L'acompanyen regidors com la Cristina Cuní, l'Omes Espada, l'Eulàlia Serrat de Mas, l'Andrés Hortes Massó, la Susana Capella Guallo, en Pau C. d'Oro i la Jèssica Herrando Belmonte. Són set. Tenen la paella pel mànec. I a l'altra banda, una oposició fragmentada però que intenta fer front comú en la fiscalització. Hi ha el regidor no adscrit, Albert Salés Castell, la Mercè Serrano Gómez del PSC, la Montserrat Torres Prenafeta de Junts per Catalunya, en Diego Parra Gigante del PP, i l'Alejandro Van Boven Campoy d'Esquerra Republicana. Tots sota la mirada atenta del secretari Francesc Gabriel Palau Elguera. Aquesta geometria marca el ritme. El que assenyala molt l'oposició és l'ús intensiu que fa el govern de la Junta de Govern local. Per a qui no ho sàpiga, això és una eina que permet aprovar temes esquivant el debat per avi al ple. El govern en diu... En diuen anticipar-se o treballar sense soroll. Aquesta és la frase. Exacte, treballar sense soroll. Però clar, des de l'oposició, això tradueixen directament com a opacitat, manca de diàleg i governar demagat. Quan tens majoria absoluta, el soroll que t'incomoda sol ser la veu de qui pensa diferent. I tant. Bé, si et sembla, fem un resum molt ràpid, gairebé telegràfic, de la jornada, perquè quedi constància de tot el que es va parlar i la gent pugui anar a buscar els temes que més li interessin. Endavant amb la lista ràpida. Vam començar amb l'aprovació de tràmits i comunicacions d'alcaldia, on destaquen les noves multes de 600 euros per llançar brossa al carrer. Després, modificacions de crèdit. Una per a l'aula d'extensió universitària i una altra per a les arbres de la coberta i butaques de la sala Albenes. També les pròrrogues dels convenis de serveis socials amb el Consell Comarcal del Maresme. Llavors vam entrar a les mocions, amb queixes de Junts per Catalunya sobre l'emboll de trànsit i semàfors a la cruiella del passeig Vilesa amb el carrer Castellà. Sí, i la moció d'Esquerra sessió dels terrenys de Calçfrares a l'àrea metropolitana, que d'això en parlarem a fons. També preguntes sobre el pla de poda d'Arbrat, que sembla que no s'està complint. Llavors, el plat fort de la mobilitat. La polèmica per l'eliminació dels autobusos B34 i B35 per posar el nou B32. PP i Junts per Catalunya van collar fort amb això. I per acabar, d'ara a la matinada, un dia a dia. Queixes per plagues d'arrossegadors a les obres de Can Mates. Preguntes pel nou contracte de la brossa. La llar d'infants i el nou CAP. I la denúncia de l'estat ruinós del casal del poble. Déu-n'hi-do, quina llista. Però mira, aturem-nos a l'autobús, que això és un tema que crema, especialment per als veïns de Can Galleta i els vessants. Ens treuen el B34 i el B35 per crear la línia B32. El govern, com ho ve, això? Doncs el govern ho ve com un gran èxit d'eficiència. Diuen que es millora la freqüència, passant de 40.000 a 50.000. I que, a més, s'evita un encreuament perillós a la carretera nacional 2. Fins aquí podria sonar bé. Però, clar, l'oposició ha posat el dit a l'anafra amb una contradicció espectacular. Quina és? Perquè el govern treu pit d'aquesta connexió. Clar que en treuen pit. El govern justifica part de la nova ruta dient que connectaran amb el nou CAP i el futur mercat. Però és que aquests equipaments encara no estan construïts. Són un solar. T'estan posant un autobús per anar a un hospital. Un hospital fantasma. És que és surrealista. I, mentrestant, el govern utilitza la paraula anticipar-se. O sigui, dissenyant el poble per d'aquí a 5 anys. Però què passa amb la gent que ha d'agafar l'autobús demà al matí? Doncs que es queden penjats. L'oposició remarca que barris com l'Avi Reina queden desconnectats. I el que és més greu, els joves de Tiana perden el bus directe per anar al seu propi institut al poble. Això mateix. Et treuen el bus per anar a la teva escola. Però, la línia nova sí que t'acosta a l'Institut Talassa, que està amongat. Quin sentit té això per una família de Tiana? Sacrifiques la connexió real dels teus estudiants per connectar-los amb la maqueta d'un mercat que ves a saber quan s'inaugurarà? O per estalviar costos a l'AMB fusionant dues línies llargues en una de més curta. Sota l'aparença d'aquesta eficiència hi ha una retallada de serveis molt clara per a certs barris. I parlant de l'AMB i de grans projectes, hem de posar la lupa sobre calçfrares. Aquest és el punt número 29 al 33 del ple. La famosa mutació de manial. Això sona molt tècnic, però en llenguatge de carrer vol dir que l'Ajuntament agafa un terreny que és públic, que és de tot el poble, i el cedeix a l'àrea metropolitana perquè hi facin habitatge social. Un projecte valorat en gairebé 4 milions d'euros. 4 milions, sí. A veure, ningú al ple està en contra de fer habitatge social, el problema són les xifres i l'estratègia del govern. L'oposició va desemmascarar la situació recordant que l'Ajuntament de Tiana té un remenent de tesoreria de 7,9 milions d'euros. 7,9 milions d'estalvis a la caixa i un endeutament irrisori del 8,6%. Llavors la pregunta que es fa a qualsevol persona és per què regalar el terreny i perdre'n el control si el poble ho pot finançar perfectament? Exactament. Si tens els diners, per què cedeixes el patrimoni? I aquí s'hi suma l'enui monumental dels veïns de Can Galletà. Fa res es pensaven que allà s'hi faria un parc. Hi havia projectes, promeses, s'havia parlat de zona verda... I de cop i volta l'alcalde ho anuncia per xarxes socials quan ja gairebé està signant el canvi per fer-hi pisos. I aquí és on entra un dels moments més irònics de tot el ple sobre la participació ciutadana. Resulta que l'alcalde dona la paraula al públic a una associació anomenada l'Alegria, que casualment puja a defensar la construcció d'habitats. Sí, sí, puja a aplaudir la mesura del govern. Però quin va ser el gir d'I.O.? Doncs que el regidor d'Esquerra va destapar allà mateix que aquesta associació, l'Alegria, ni tan sols està legalment constituïda ni registrada. És molt fort. Jo estic sorprès amb aquesta doble vara de mesurar. Sobretot si recordem que altres associacions veïnals, precisament de Can Galletà, se'ls ha negat sistemàticament la participació o l'ús d'espais amb l'excusa que els faltava un paper, que tenien problemes de registre a la Generalitat o que els faltava legitimitat. Clar, és una participació a la carta. Si vens a aplaudir i a donar suport al govern, les normes es relaxen i et posen al micròfon. Si ets una associació crítica que vol defensar una zona verda, llavors t'apliquen el reglament amb mà de ferro i et tanquen la porta. És que aquest ús de la burocràcia per silenciar uns i potser potenciar els altres és justament el que la gent del poble ha de veure. Però deixem les maquetes i les associacions fantasma i anem a la realitat del carrer, perquè el contrast és abismal. Abismal és poc? Parlem de la brossa. Al principi deies que l'alcalde presumia de posar multes de 600 euros per abandonar brossa al carrer. Molt bé, madura. Però l'oposició, en aquest cas esquerra, va recordar un petit detall... Un detall que afecta la butxaca de tothom. El nou contracte de recolzada... La recolida de residus està endarrerit. Però atenció, als ciutadans ja se'ls està cobrant la nova taxa, molt més cara, corresponent al sistema de 5 fraccions que teòricament s'havia d'implementar. O sigui, paguem servei de primera, o de 5 fraccions, però tenim el servei antic. I quina és la realitat visual d'això? Doncs veure com els barris més propers al bosc tenim els cobells d'escombraries penjats a metre i mig d'alçada perquè els porcs senglars no hi arribin. Bueno, no hi arribin en teoria, perquè els senglars se'ls tommen igualment, regiren la brossa i deixen els carrers fets un desastre. Tens un problema de celebritat greu, pagues més, però tens la brossa per terra. I parlant de celebritat, el PP va posar sobre la taula les plagues d'arrossegadors. Sí, rates voltant per les obres de Can Mates i la plaça Sant Bru, a causa dels moviments de terres. Tens macroobres per una banda i rates per l'altra. Però el premi al manteniment se l'emporta el que sal del poble. Ser d'aquelles coses que et deixen amb la boca oberta. El regidor no adscrit va fer una radiografia de l'estat ruinós de l'edifici. Ferros rovellats, despreniments... Però el detall més esperpèntic són els urinaris del casal. Urinaris públics clausurats. Però no amb un cartell de fora de servei bonic, no. Presentats en bosses d'escombràries industrials negres. Durant mesos, a la vista de tothom en un equipament cultural principal. I quina va ser la resposta de l'equip de govern? Quan se'ls va retreure això? Aquesta resposta s'hauria d'emmarcar. Van dir textualment que no els constava cap queixa formal. Clar. Si no hi ha una instància amb cell virtual de l'Ajuntament, la bossa d'escombràries negra enganxada a l'urinari no existeix, oi? Exacte. És una maniobra de desarmament verbal de manual. L'administració és parapeta darrere la burocràcia. Si tu no m'ho comuniques per regista d'entrada, jo no arreglo. És igual que tothom que entri al casal vegi el lavabo presentat. Aquesta desconexió de la realitat és el que exaspera a l'oposició i als veïns. I, precisament, aquesta exasperació ens porta al tram final del ple, que va ser de moda al voltatge. Les acusacions van pujar de tota una manera molt bèstia. El govern, per defensar-se d'aquesta fiscalització contínua, va començar a utilitzar termes com oliganisme. Sí, el govern acusava l'oposició de fer oliganisme polític. Caldre va anar un pas més enllà. Va dir que l'oposició o el seu entorn havia portat fins a un centenar de contractes menors a l'oficina Antifrau de Catalunya, tot buscant un simple error tècnic o administratiu per poder-los penjar l'etiqueta de corruptes. L'alcalde assegurava que Antifrau ho havia anat arxivant tot, però, clar, va aprofitar per dibuixar una oposició que només vol destruir. L'oposició, evidentment, s'hi va tornar negant que hi hagués una persecució orquestrada i reivindicant que, per revisar on van els diners públics, no és oliganisme, sinó la seva feina. És que l'ombre de la corrupció i les sospetes sempre tensen les cordes, però el que va marcar realment aquell final de ple, el que ho va fer inèdit, va ser l'incident a una persona del públic. Totalment. Un veí va demanar la paraula per queixar-se amargament d'un fet gravíssim. Va denunciar que l'alcalde, des de la seva cadira presidencial d'alt de tot, l'havia assenyalat públicament durant el debat i l'havia volat a l'extrema dreta, davant de tothom. Un assenyalament que aquest ciutadà va descriure com a inacceptable. I si ho analitzem fredament, reflecteix perfectament el perill de les majories absolutes prolongades. Quan un govern se sent intocable, qualsevol crítica, vingui de l'oposició o vingui d'un ciutadà del públic, es percep com un atac personal intolerable que s'ha de neutralitzar assenyalant la missió. És la comoditat del poder que acaba derivant en prepotència institucional. Utilitzar el micròfon de l'alcaldia per penjar etiquetes ideològiques a un veí que ha vingut a escoltar el ple és creure una línia vermella molt perillosa. I tot això ens deixa un escenari al poble molt polaritzat. D'una banda, les grans discursos de futur i de l'altra, la frustració del dia a dia. Sí, i mira, m'agradaria aprofitar just això per deixar una reflexió final provocadora a la gent que ens escolta. Una idea per rumiar, construïda sobre tot el que hem exposat avui. Endavant amb la reflexió. Endavant amb la reflexió. Quan un govern té una majoria absoluta tan forta que li permet aprovar sessions de terrenys multimilionàries d'esquena al ple i a les entitats veïnals, quan pot crear línies d'autobús cap a centres sanitaris que encara són un descampat i justificar-ho dient que s'estan anticipant. Fins a quin punt aquesta administració ha deixat de gestionar el Tiana del present per viure exclusivament en la maqueta del Tiana del futur? És una reflexió molt pertinent. Està molt bé dissenyar el poble de la pròxima dècada, però mentrestant la ciutadania d'avui s'ha de conformar amb els lavabos del casal del poble presentats, amb pagar una taxa de brossa caríssima per tenir els contenidors rodejats de senglars i amb uns joves que demà al matí ja no tindran autobús per anar al seu propi institut. Aquesta és la realitat i és exactament el tipus de coses que volem posar sobre la taula en aquest espai. Per això, animeu a tothom a subscriure's a aquest programa per no perdre's a les properes anàlisis. Hem de mantenir els ulls ben oberts amb el que passa als plens. I una crida molt important. La unió fa la força. Tota aquella gent que ens escolti, si no ho està, cal que s'apunti a l'Associació de Veïns de Can Galleta. Hem de fer pinya. Hem de tenir una veu forta i present al poble, perquè ja hem vist que si no t'organitzes l'administració tira pel dret. Teniu l'enllaç per associar-vos directament a la descripció d'aquest àudio. Ha estat un plaer compartir aquesta estona i fer aquest exercici d'esperit crític. Ens retrobem en la pròxima anàlisi. Una abraçada a tothom des de Ràdio Can Galleta.