Transcripció de l'episodi 014
Generat automàticament amb OpenAI Whisper
Data: 2026-05-03 19:12:24
==================================================

 Imaginem viure en un poble on el simple fet tan quotidià de baixar les escombraries fora d'hora et pugui costar una multa de 750 euros. Déu-n'hi-do. 750 euros. És una xifra que, sincerament, fa posar els pèls de punta. Però espera, perquè ara hi hem d'afregir una altra imatge a aquest mateix poble. Resulta que algú decideix estrenar el flamant i nou autobús municipal. Ah, el famós autobús. Exacte. Vol baixar al centre a comprar, però resulta que el viatge s'assembla més a una etapa d'un rali que m'atrevés. O sigui, l'autobús literalment rasca els baixos contra l'asfalt en passar pels sots i el conductor ha de baixar a mirar si ha trencat el vehicle el primer dia d'estrena. És que és surrealista. I com a colofó d'aquest despropòsit, atenció, la ruta ni tan sols et deixa al centre neuràlgic del teu propi poble. Vull dir, sembla l'inici d'una novel·la satírica sobre burocràcia. Sí, sí, totalment. No és ficció. És el debat real, cru i absolutament candent que s'està vivint ara mateix als carrers de Tiana. I de fet, és una radiografia brutal, d'aquell moment en què la teoria de les despatxos topa violentament amb la realitat de les voreres. Clar, el paper ho aguanta tot, però quan aquestes normatives s'han d'aplicar a la vida diària, les esquerdes del sistema queden completament al descobert. I per analitzar totes aquestes esquerdes, donem la benvinguda a tothom a aquesta nova immersió des de Ràdio Can Galletà. Volem enviar una salutació immensament càlida a tota la nostra gent del barri, clar que sí, i per descomptat a tots els deïns i veïnes que ens escolten des de qualsevol racó de Tiana. Avui tenim un material que treu fum. I tant. Però a veure, abans de submergir-nos en multes, contractes i rutes d'autobús accidentades, cal fer un incís molt important. Un avís tècnic i filosòfic, oi? Exacte. Un avís que hauria de ser obligatori avui en dia. Cal deixar molt clar a tothom qui ens acompanya que tota aquesta anàlisi, el guió punt per punt, i fins i tot les nostres pròpies veus que esteu sentint ara mateix, estan generades completament mitjançant intel·ligència artificial. Literalment. I què vol dir això a la pràctica? Doncs que, com passa amb qualsevol tecnologia, podria contenir errors, descontextualitzacions o interpretar de maneres vinculades, per desviaixar de les fonts que hem rebut. Llavors, el pacte que fem avui amb la nostra audiència és no creure absolutament res del que direm de forma cega. Mai. La missió principal d'aquest espai sonor no és dictar sentència, ni establir què és veritat i què no sobre el que passa al poble. L'objectiu és oferir eines per fomentar l'esperit crític. Per això, animem sempre a anar a les fonts originals. I avui, la recomanació és anar a escoltar directament el podcast, la local radiotiana. Allà hi trobareu el debat complet, les veus reals de la tertúlia política. Nosaltres avui llegirem entre línies. Buscarem els dobles sentits, analitzarem com s'utilitzen certes paraules màgiques per desviar l'atenció, tot en un ambient preelectoral de crispació molt evident, on tenim un govern amb majoria absoluta enfrontat a una oposició que l'acusa de viure d'esquenes al carrer. I mira, per entendre com es governa i quines normes s'aproven, de vegades ens hem de fixar en quin i tan sols s'asseu a la taula per debatre. La cadira buida. Exacte. Si visualitzem la tertúlia política a les fonts originals, tenim el micròfon obert i l'oposició a punt. Hi ha el PP, Esquerra Republicana, el PSC i Junts per Catalunya. Però falta algú. Algú força important, diria jo. Doncs sí, Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. Junts per Tiana. I ostres, una cadira buida en un debat ressona moltíssim. Quan qui té el poder absolut decideix no aparèixer, a defensar la seva gestió, envia un missatge molt clar. I clar, l'oposició ho aprofita. Home, i tant. Tot i tenir ideologies teòricament oposades, troben un terreny com un impressionant. S'uneixen en una crítica feroig contra les formes del govern municipal, acusant-los d'aplicar un curró. O estàs amb mi o contra mi. Clar, les majories absolutes sovint porten això, aquesta sensació que qualsevol crítica fa nosa. A les fonts es recullen acusacions greus. Parlen d'una voluntat de l'equip de govern de tancar contractes i projectes estructurals de pressa abans de les eleccions. O volen deixar tot atat i ben atat, no? Exactament això diuen. S'arriba a parlar de menyspreu cap a entitats o comerciants que aixequen la mà per queixar-se. I enmig d'aquest clima de retrets aterra el primer gran tema polèmic, la nova ordenança de residus i niteja viària. Que aquí és on la cartera de la gent comença a tremolar. Les xifres de l'ordenança, francament, sembren dissenyades per espantar més que per educar. Vull dir, multes lleus de 750 euros per deixar el covell fora de l'horari. Inaudit. Imaginem una família on treballen a torns o tenen una urgència al matí amb els nens i deixen el covell cinquena. Un minut tard, 750 euros. I les greus pugen a 1.500, arribant de 3.000 euros per a les molt greus. És un règim sancionador, o sigui, gairebé suís. Sí, per aplicar al Mediterrani. Però és que el problema real no és el preu. És la viabilitat de la norma. Qualsevol persona sap que aprovar una norma duríssima sense tenir els mecanismes per fer-la complir és fer volar coloms. És, mira, és com si a l'escola decideixen posar normes estrictíssimes als passadissos i no es poden fer-les. I això és el que passa. I això és el que passa. I això és el que passa. I això és el que passa. D'aquestes que t'expulsen si fas soroll. Molt contundent sobre el paper. Però resulta que l'escola no contracta cap vigilant. Què passa l'endemà? Que ningú fa cas a la norma. I això és el que denuncien. Si la policia local no té prou personal operatiu, qui farà complir aquestes multes de 3.000 euros? I vigila, perquè aquí hi ha un detall legal crucial que la tertúlia va destacar. Per multar algú per una bossa mal posada has de saber de qui és la bossa. Lògic. I com ho fas? I com ho fas? Doncs normalment s'obre la bossa buscant una factura, una carta amb el nom, oi? Però clar, un operari de neteja viària no és cap agent de l'autoritat. No pot anar obrint pertinències privades de la gent per buscar dades personals. No té cobertura legal. Clar. Qualsevol recurs ho tombaria immediatament per vulneració de privacitat. Exacte. Només ho pot fer la policia local. I com que no n'hi ha prou ni per cobrir els torns de seguretat ciutadana ordinaris, doncs no tindrem agents regirant brossa a les 3 de la matinada. Llavors la conclusió és que tot això és pur aparador, una enorme estètica. O pitjor, una excusa per recaptar de manera aleatòria i crear inseguretat a tothom. Totalment. I aquest tema de la recaptació ens porta perfectament a la segona gran polèmica. Perquè si les multes potser no te les posaran, el que sí que t'arribarà a la bústia cada any és el rebut de les escombraries. Ah, sí. I aquí l'equip de govern ha tret una etiqueta que és pur màrqueting polític. La famosa taxa justa. És clar, qui sortiria al carrer a queixar-se d'una taxa justa és un escut perfecte. Etèricament vol dir que qui recicla més paga menys. Bé, teòricament. Però quan anem als números que aporta l'oposició, la cosa fa por. Estem parlant que el rebut s'ha de ja haver de duplicat. D'uns 180 euros que pagava una llar, la xifra s'enfila fins als 330. Una pujada d'un 60% fa ben poc. Un 60% déu-n'hi-do. I tot això per què? Per què? Per què? Perquè aquí està la trampa. No s'està pagant per tenir camions nous ni un servei de luxe. S'està pagant un sobrecost perquè el contracte està caducat des de fa anys. Aquí hi ha el nucli del problema de gestió. A veure, quan un contracte milionari caduca, l'empresa no deixa de recollir la brossa, clar. Continuen prestando el servei. Però ho fan de forma precària, fora de contracte. I l'empresa, doncs, aprofita, no? Exacte. L'empresa repercuteix l'augment real dels preus d'avui en dia. La inflació, el cost del personal... Sense l'escut legal d'un contracte vigent, l'Ajuntament es menja tota la pujada mensual. L'oposició diu que aquesta deixadesa en redactar un nou contracte a temps ens està costant molts diners. O sigui, se li demana a qui ens escolta que classifiqui cadascuna de les seves escombraies a casa que pagui puntualment 330 euros de taxa justa. Però, mentrestant, l'administració ni tan sols fa la seva feina domèstica de renovar els contractes a temps. És una doble moral, sincerament, flagrant. I com a cirrereta tecnològica a tot aquest desastre, s'anuncien les noves ecocàmeres. Ecocàmeres. Un altre gran joc de paraules. Sublim. Clar que sí. Si poses una càmera al carrer, ets un dictador. Si hi poses eco al davant, ets modern i cívic. Diuen que posaran 5 càmeres als punts negres d'abocaments incontrolats. Però, a veure, tornem a la línia. La logística bàsica. 5 càmeres gravant carrers 24 hores al dia. Tindrà l'Ajuntament un agent tancat en un despatx mirant 120 hores diàries de vídeo per veure qui llença un cartó on no toca? I si algun veí es posa una caputxa per llençar la brossa? Què faran? És que, a més, a les fonts ja van recordar que hi havia una prova pilot abans, al carrer de les Flors, concretament. I què va passar allà? Doncs que van posar càmeres, van sortir a la revista municipal i després van desabastar. I no apareixen silenci absolut. Ni dades d'eficiència, ni multes cobrades, ni cap prova que funcionés. És el típic solucionisme tecnològic de manual. Aparentar que fas alguna cosa mentre la institució continua paralitzada. Vaja, tela. Escolta, fem una partita pausa tècnica per endreçar idees, perquè portem una bona llista de coses, i abans de pujar al nou autobús vull que tinguem clar el mapa de la situació. Un resum ràpid de la jornada. Endavant. Endavant. Endavant. Endavant. Endavant. Endavant. Repassem els quatre punts clau. Punt 1. Noves multes astronòmiques de residus. Dels 750 als 3.000 euros. Inaplicables perquè no hi ha policia per controlar-lo. Correcte. Punt 2. La pujada del rebut a uns 330 euros, amb el nom de taxa justa, amagant que paguem més per culpa d'un contracte caducat. Sí, la doble moral. Punt 3. Les ecocàmeres. Una eina de vigilància de dubtosa vialitat de la qual ningú s'ho mirarà. I punt 4. Què és cap on anem ara? El transport públic. El transport públic. Aquí és on agafem tot aquest patrón de màrqueting fallit, li posem quatre rodes i pugem al nou autobús municipal. La línia B32. B32. Clar, tu llegeixes la revista municipal i això és la panacea. Es veu com una línia que, cito textualment, vertebra el poble i connecta totes les cianes. Però, clar, les dades de l'oposició en diuen exactament el contrari. Només cal mirar els números. El municipi ha perdut dues línies, la 34 i la 35, per guanyar-ne només una. I, curiosament, qui surt més beneficiat d'aquesta reducció és el poble del costat, Montgat. Això surt passar quan els despatxos de l'àrea metropolitana planifiquen sense baixar el carrer. És clar, sobreplano potser que era bé, però... I l'experiència física? L'aventura off-road que expliquen a la Tartúlia és de pel·lícula. A veure, un veí explicava que un viatge d'extrena va durar 24 minuts, sense gens de trànsit. 24 minuts dins del mateix poble. Sí, sí. Tot per fer una volta incomprensible per Montgat, passant pel cementeri i per sota l'institut. Però el pitjor no és el temps. És quan l'autobús va haver d'entrar per el Camí dels Francesos. Un tram que, òbviament, no estava preparat per aquest tipus de vehicle. En absolut. L'autobús va començar a rascar els baixos contra el terra. Rascava literalment el paviment amb cada ressalt de la carretera. I va ser tan fort que el conductor, el dia de l'estrena, va veure d'encendre els quatre intermitents, clavar frens i baixar espantat per comprovar si havia arrencat el tub d'escapament. És que és d'incompetència sopina. Dissenyar una ruta sense ni tan sols comprovar l'alçada lliure al terra del vehicle respecte als sots del carrer és no fer els deures. Però més enllà del nyap mecànic, hi ha la qüestió social. L'aïllament dels barris. Això és el més crític. Exacte. Barris com Can Galleta, Els Bassans, Les Costes, La Bòbila o La Virreina queden directament aïllats del centre neuràlgic del seu propi poble. O sigui que diuen que vertebren, però a la pràctica t'estan expulsant. A veure, el bus potser et serveix per anar a l'estació de Renfe i marxar a Barcelona. Però si vols anar al centre mèdic de Tiana... O a la farmàcia. O a comprar el pa de tota la vida al comerç local. Doncs ho tens gairebé impossible. Has de fer uns transbordaments absurds o acabar demanant a algun familiar que et baixi amb cotxe privat. Especialment greu per a persones grans o amb mobilitat reduïda. Aleshores, hem arribat al punt en què el transport públic intern d'un poble està dissenyat de tal manera que arribes abans al centre caminant que agafen l'autobús. Exactament. No és vertebrar, és un labirint sobre rodes que favoreix el desplaçament cap enfora, però ofega la vida del propi barri. Vaja, vull dir... Quin panorama! Tot això que hem vist avui conforma un puzle, diguem-ne, fascinant de com funciona aquesta política d'aparador. Cadires buides als debats, rebús que pugen, amenaces de multes irrealistes i màrqueting pur i dur per amagar retallades de serveis. És per això que, arribats a aquest punt, m'agradaria llançar una reflexió final per a tothom qui ens escolta avui. Endavant! Posem les cartes sobre la taula. Quan una administració utilitza i abusa... de conceptes tan impecables, tan bonics com... ecocàmeres, taxa justa o vertebració territorial, ens hem de preguntar... fins a quin punt l'ús d'aquestes paraules màgiques pretén maquillar una gestió defectuosa. Estem dissenyant ciutats i normatives només per quedar bé a la revista municipal, oblidant l'usuari real que rasca els baixos del vehicle o que ja no pot anar a la farmàcia. Mantingueu sempre l'ascepticisme actiu, davant l'eslògan fàcil. Aquesta és la gran lliçó de les fonts d'avui. Gràcies a tothom per ser i escoltar aquesta radiografia d'un debat que porta molta cua. Us animem, com sempre, a subscriure'ls a aquest espai per no perdre'ls als propers debats, que segur que portaran més tela per tallar. I tant! I no us oblideu del barri! Això! Un favor final molt important. Feu pinya. Si encara no ho heu fet, animem a tothom a apuntar-se a l'associació de Can Galletena. Teniu l'enllaç ben visible just aquí, a la descripció d'aquesta immersió. Fins a la pròxima! I ja ho sabeu, mireu bé on deixeu la brossa.