Transcripció de l'episodi 015
Generat automàticament amb OpenAI Whisper
Data: 2026-05-03 20:48:58
==================================================

 Imaginem una situació per un moment, eh? S'anuncia a Bombo i Plateret una nova línia d'autobús, d'aquelles amb grans titulars. Amb fotografies somrients i tot, oi? I tant, amb la visita d'altes autoritats metropolitanes i tota la pesca. Es presenta com la solució de mobilitat definitiva, vol dir, la gran revolució pel poble. Però, clar, després apartes el confeti i la cosa canvia. Exacte. Ho analitzes amb lupa i, de sobte, el trajecte és molt més llarg, molt més labiríntic. Déu-n'hi-do. I a sobre deixa barris històrics completament aïllats. Però saps quina és la cirèrida del pastís? Que la línia està dissenyada per portar la gent a un edifici que encara no existeix. Sembla ben bé el guió d'una sàtira política, d'aquestes que exageren la burocràcia fins a l'absurd. Totalment. Però és que ens trobem davant d'una realitat molt palpable. És l'exemple perfecte de com decidir per on gira un autobús de 15 tones pot encendre la metxa de tota una vila sencera. I tant que sí, i avui ens capbutxarem precisament en aquest trencaclosques. Però primer de tot vull fer una salutació molt especial des de Ràdio Can Galletà a tota la nostra gent del barri. I també a tots els veïns i veïnes que ens escolteu des de Tiana, clar. Exacte. Benvinguts a tots. Ara, abans de posar fil a l'agulla, hi ha un detall tècnic fonamental que hem de dir. Aquesta anàlisi a fons que esteu escoltant, tant el guió com les nostres veus, està generat completament per intel·ligència artificial. O sigui, que hi pot haver algun error o imprecisió, oi? Clar. La tecnologia té els seus punts secs. Per això us recomanem moltíssim anar sempre a les fonts originals. I en aquest cas, la font és directament del podcast de la ràdio local de Tiana. Escolteu la tertúlia política allà. Perquè el nostre objectiu aquí no és tant dictar sentència o dir les veritats absolutes. El que volem és posar eines sobre la taula per fomentar l'espírit crític. Cal qüestionar qui i com... ens explica les coses. Molt ben dit. I quina és la nostra missió exacta per a l'anàlisi d'avui, doncs? A veure, es tracta d'analitzar aquella famosa tertúlia radiofònica sobre la nova línia d'autobús, la B32. I el truc estarà en escoltar més enllà del soroll, saps? Legir entre línies. Això mateix. En política local, i sobretot quan s'acosten eleccions, o quan tens un govern amb majoria absoluta, com és el cas, doncs el més revelador, sovint, és allò que s'evita directament. Ah, aquí hi haurà teca. Llavors, posem el detonant sobre la taula. El govern municipal de Junts per Tiana fa aquest gran anunci de la línia B32. I clar, no és una línia nova del no-res, sinó que agafen la B34 i la B35 i les fusionen. Aprofitant la visita del president de la MEB, el Joan Macollboni. Exacte. I el govern ens ho ven com una gran victòria col·lectiva, dient que hi haurà bus cada 25 minuts i que connectarà millor amb l'estació de Montgat. Sobre el paper, pinta bé, no? Clar, el titular és inqüestionable, fins que escoltes la reacció de l'oposició. Vull dir, Esquerra, Junts per Catalunya, PSC i PP salten immediatament perquè resulta que s'han assabentat d'aquesta gran victòria el mateix divendres de l'anunci. Ostres, quin nivell de comunicació, no? Tela. Es queixen d'una falta d'informació tan flagrant que a la tertúlia no tenien ni clares les dades més elementals. Cositats com... A quina hora surt el primer autobús del matí? Bueno, és que això és logística pura. Si vols que la gent vagi a treballar en tren a Barcelona, des de Montgat, i no saps si el primer bus passa a les 6 o a les 8, doncs ja em diràs quina millora és. És que invalida qualsevol anàlisi, clar. I aquí és on la lògica urbanística salta pels aires. Perquè el govern defensa aferrissadament que el traçat és òptim, perquè passarà per davant del futur CAP. El Centre d'Atenció Primària, oi? Però a veure, si l'oposició deia que aquest CAP ni tan sols està en obres... Ni començat. Els càlculs diuen que, amb els temps de l'administració, aquest edifici podria trigar fins a 15 anys a ser una realitat. 15 anys. Això és com comprar els mobles de la cuina abans de tenir el terreny per construir la casa. Vull dir, estàs allargant els trajectes diaris de milers de persones, ara mateix, per un edifici fantasma del futur. Exacte. I, a veure, com a relat polític, és una estratègia fantàstica. Diuen que la primera pedra es posarà aviat. Però, a vi tant, dic que un ajuntament no fa un CAP pel seu compte. Això depèn de la Generalitat. Llavors no tenen ni el control del calendari. Cap ni un. Però els permet projectar aquesta imatge de estem preparant el poble per al futur. Estem deixant un llegat. Mentrestant, l'usuari fa una ruta ineficient amb l'esperança que, d'aquí a una dècada, la parada serveixi per alguna cosa. I m'agrada molt que treguis el tema d'això de les competències. Perquè la tertúlia es converteix en la gran cortina de fum. Ui, tant. El moment de la portaveu del govern és fascinant. Veritat. Perquè l'oposició li pregunta a boca de canó si tot aquest traçat tan estrany és una decisió de Tiana o si està d'una imposició dels despatxos de l'AM. I la resposta és escapisme pur. De malo no al, vaja. Mai diuen. No, ho hem decidit nosaltres. Ni tampoc diuen. Sí, ens ho han imposat. Doncs què diuen, exactament? S'escudan en dir que és fruit de molt de temps de treball. I llavors, pam, l'escut màgic. Diuen, cal recordar que l'AM és qui té la competència. Clar, i aquest escut com funciona? Perquè, a veure, l'AM paga els autobusos, d'acord. Però les decisions sobre els carrers no es prenen d'esquena a l'Ajuntament, oi? Ni de broma. Hi ha taules de mobilitat i acords previs. L'AM el que busca és eficiència, i l'AM l'ha de fer per la política econòmica. Si fusiones dues línies en una de sola, la V32, redueixes costos d'explotació dràsticament. Clar. Menys vehicles fent d'una ruta més larga. Això als números de Barcelona els quadra. Totalment. Llavors, quan el govern etiana utilitza la paraula competència per justificar-se, el que fa és socialitzar la culpa i privatitzar l'èxit. Si la línia agrada, és una victòria del govern. Si té defectes, ah, és que l'AM té la competència. Sí. Ostres, és molestut. No assumeixen mai el desgast polític d'una decisió impopular. I, precisament perquè la gent que ens escolta no es perdi amb tanta dada, fem una cosa. Fem un resum ràpid de la jornada. Bona idea. Anem al gram als temes que s'han tocat. Perfecte. Primer punt, la famosa fusió de les línies V34 i V35 en aquesta nova V32. Segun, la queixa unànime de l'oposició per la falta d'informació i els recorreguts més llargs per anar a l'estació. Tercer, molt important, el barri de la Virreina queda desconnectat i el govern proposa un bus a demanda. Quart punt, la polèmica de posar la parada al FuturCap i desconnectar la gent que vol anar al mercat de Montgat. Cinquè, el fantasma del bus directe a Barcelona, amb dades que només l'usaven 35 persones. Sisè, els problemes del semàfor de l'Olànglada i la rotonda que mai arriba. I setè, la tensió de fons constant entre els vuit regidors de govern i els cinc de l'oposició. Exacte, un panorama complet. I vull entrar precisament en aquest setè punt, perquè es nota molt que hi ha una majoria absoluta i que s'acosten les eleccions. El to de la tertúlia canvia molt, oi? I tant. La portaveu del govern arriba a dir que les crítiques de l'oposició, sobretot les d'Esquerra, són, citotextualment, esgotadores. Esgotadores, déu-n'hi-do. Sí, i diu que es basen en falsetats, mentides i imprecisions. L'oposició lògicament es defensa dient que la democràcia consisteix en fiscalitzar, sobretot quan el govern en té 8 i tu en tens 5. Clar, és la seva feina. I, a més, algú de l'oposició recorda que el 2017, quan els d'ara governen eren a l'oposició, demanaven exactament allò que ara neguen. Quina memòria més selectiva. És el clàssic canvi de memòria que passa quan creus el passadís de l'Ajuntament. Però fixa't en l'anàlisi del llenguatge aquí. Quan el govern no pot defensar un detall tècnic de la línia, ataquen la credibilitat de l'oposició per desviar l'atenció. Canvien de tema? Exacte. Es passen l'estona parlant de treballar amb rigor i criteris tècnics. Fa de muralla. Qualsevol queixa ciutadana o promesa incompleta xoca contra aquest escut de la suposada ciència tècnica. I, perdona que t'interrompi, però sobre això dels escuts, vull apuntar una hipocresia fantàstica que vaig veure al voltant de la participació ciutadana. A veure, explica't. Doncs que la portava o argumenta, tota convençuda, que cal recuperar l'autobús directe a Barcelona. Perquè, cito, la participació ciutadana ho demanava. D'acord. Però un minut després, quan l'oposició diu que als pressupostos participatius la gent ha demanat que el bus arribi a la Virreina, de sobte aquesta mateixa participació passa a un segon pla. Llavors, què? Escoltarem els ciutadanes nostres. Escoltarem els ciutadanes només quan coincideixen amb els planos que venen de Barcelona? Això és un xerripiquing de manual. Escollen el que els convé. I, clar, la majoria absoluta els permet aquestes contradiccions flagrants perquè saben que a l'hora de votar el ple, tenen els números. És molt fort. I un altre exemple, clar, d'aquest llenguatge moldeable és allò de la connectivitat de totes les tianes. O diguen així, en plural. Sí, sí, un terme de màrqueting pur que va deixar mitja taula de la tertúlia fora de joc. Si ho aterres a la realitat pràctica, el castell de cartes cau sol. Doncs bé, ha de baixar fins a l'Ajuntament de Montgat, passar pel cementeri, fer la rotonda allà baix i tornar a pujar cap a Tiana. Un trajecte d'una hora gairebé per dins del mateix poble. És que, si això és univarri, es paga i vamonos. Això no és crear transport. Això és dibuixar línies de colors en un mapa perquè quadrin els pressupostos de l'AM. Aquest estudiant és la imatge perfecta de planificar des d'un escriptori. Però bé, això de les solucions d'escriptori també es veu en el problema de la micropolítica. Temes com el famós semàfor de l'Ola Anglada. Ui, sí, cues monumentals cada dia només per permetre un gir a l'esquerra. Tothom demanant solucions i l'oposició recorda que s'havia promès una rotonda per arreglar-lo. Fins i tot es van fer els vestidors del camp de futbol més petits per fer-li lloc. Una rotonda fantasma. Igual que el cap. Tal qual. Llavors, com s'excusa el govern per no fer-la? Doncs utilitzen conceptes grandiloculars. Per exemple, els conseqüents, ja saps. Parlen de la prioritat del vianant o diuen que la ubicació de les parades actuals els obliga a mantenir el semàfor tal com està. Clar, i diuen allò de que estan buscant solucions tècniques. Exacte, l'eufemisme definitiu. Dic que busques solucions tècniques molt sovint vol dir que som incapaços d'admetre que el disseny va fracassar. I no tenim els diners per arreglar-ho ràpid. I bueno, no ens podem deixar l'elefant a l'habitació. Aquest bus directe a Barcelona que comentàvem. A la Tartúlia sí. Aterra'm un bon dia. Un bon bany de realitat, eh? Sort d'això. Un representant polític, que havia estat alcalde, aporta dades i recorda que l'últim cop que ho van provar només el feien servir 35 persones a la setmana. I la gent es deu preguntar per què fracassa una idea que sona tan bé? Perquè el paper ho aguanta tot, però el trànsit no. Un bus així triga 15 minuts només a travessar el poble i incorporar-se a l'autopista. I després, mangen l'embús de les rondes. Molt millor baixar en freqüència a l'estació. I agafar el tren de rodalles. Que, malgrat tot, va per via reservada i no se'n passa als semàforos. Justament. Potenciar el sistema d'aportació és el que recomanen els tècnics de veritat, no capritxos polítics que costen molts diners públics per a poquíssima gent. Doncs veient tota aquesta anàlisi, crec que el missatge per a l'audiència és claríssim. Hem d'estar molt alerta, perquè aquestes decisions de mobilitat sempre ens arriben embolicades en paraules com optimització i victòria. I tant. Però quan ho rasques una miqueta, descobreixes que amaguen sessions, imposicions o directament prioritats de la majoria absoluta que no tenen res a veure amb moure la gent més ràpid. Més aviat, mouen la narrativa al seu favor. Això mateix. I jo voldria llançar una reflexió final per a tots els que ens escolteu, per donar-hi voltes. Tornant al tema del CAP. Endavant. A veure. Si un govern té la capacitat de justificar una línia sencera d'autobús només per donar servei a un hospital que no té ni els fonaments fets, ens fa pensar, oi? Quantes d'aquestes polítiques que ens venen avui com a molt urgents i vitals, en realitat només estan preparant el terreny per a la foto de la inauguració del futur? Ostres. Sí, sí, una pregunta boníssima per quedar-se rumiant-hi. Les línies d'autobús poden ser molt enrevessades, però clar, les del discurs polític encara ho són molt més. Moltíssim més. Doncs moltes gràcies a tots per acompanyar-nos en aquesta capbussada profunda. Ja sabeu, us convidem a sobreviure. I a subscriure's a aquest espai per no perdre-us els pròxims debats i anàlisis. I sobretot, i ho dic de tot cor per la gent que ens escolta, Si no ho sou, apunteu-vos a l'associació de veïns de Can Galleta. Exacte, teniu l'enllaç a la descripció mateixa de l'àudio. Fer xarxa és el primer pas. Fer barri. I no deixeu mai, mai de qüestionar-ho tot. Fins a la propera immersió. Adeu, fins aviat.