Transcripció de l'episodi 016
Generat automàticament amb OpenAI Whisper
Data: 2026-05-03 20:53:29
==================================================

 Com pot ser que un govern municipal afirmi, vull dir, obertament, en un ple i davant de tota la ciutadania, que l'oficina Antifrau gairebé els ha demanat disculpes per investigar-los, quan resulta que els documents oficials d'aquesta mateixa oficina parlen de fraccionament prohibit de contractes? És una de les giravuences argumentals més fascinants que podem presenciar en política local darrerament. Sí, totalment. Demostra molt bé fins a quin punt l'audàcia retoica pot intentar tapar la cruesa d'un expedient administratiu real. Déu-n'hi-do. Bé, abans de res, una benvinguda molt càlida a aquesta nova exploració a fons des de Ràdio Cangalleta. Fem una salutació molt i molt especial a tota la nostra gent del barri i, clar, a tots els veïns i veïnes que ens escolten amb atenció des de Tiana. I tant, benvinguts a tothom. Avui ens endinsem de ple en l'anàlisi del ple municipal del 7 d'abril de 2025. Però cal fer un avís ràpid i superimportant abans de començar. Exacte, l'avís tècnic. Cal que la gent que ens escolta sàpiga que aquest programa, tant el guió com les nostres veus, està generat completament per intel·ligència artificial. Clar, i això vol dir que no som infal·libles i pot colar-se algun error. L'objectiu d'aquest espai no és pas oferir un volatil de notícies inqüestionable, oi? És més aviat fomentar l'espectacle i l'esperit crític. Volem ajudar a desxifrar allò que es diu i, sobretot, allò que s'evita dir. I per això mateix, el Consell d'Or, per a qualsevol persona que vulgui entendre bé el seu municipi, és anar sempre a les fonts originals. Sempre. En aquest cas, anar a buscar el podcast oficial o al canal de YouTube de l'Ajuntament de Tiana i escoltar-ho de primera mà. Exactament. Llavors, la nostra anàlisi d'avui parteix d'una premissa molt clara. Estem observant un govern municipal amb majoria de veïns i veïns amb majoria absoluta. I, ostres, això ho tenyeix absolutament tot. Es nota moltíssim. Es noten el to, es noten les rèpliques de l'oposició i, molt especialment, en l'ús quirúrgic que fan del llenguatge ara que s'acosten les eleccions. D'acord. Anem a desgranar això. Perquè el xoc frontal amb l'informe d'Antifrau té molta tela. Què hi ha de cert en aquestes famoses disculpes que deia l'alcalde? A veure, de disculpes l'informe no en té absolutament cap. Vull dir, el llenguatge d'Antifrau és supertècnic i escèptic. I les conclusions hi són força contundents. I aquí és on un grup de l'oposició porta una moció al ple justament per desmuntar aquest relat previ del govern. Assenyalen fragments concrets on l'oficina alerta explícitament d'un i situ fraccionament prohibit de contractes en un esdeveniment tan gros com la cavalcada de Reis. Sí, sí. Un esdeveniment que veu tot el poble. Espera, deixa'm aturar-te un segon aquí perquè vull que això quedi claríssim per a qui no estigui familiaritzat amb el terme. Què vol dir exactament un fraccionament prohibit de contractes? Clar, ho expliquem ràpid. És una pràctica on l'administració té un encàrrec gran, diguem-ne de 100.000 euros. Per llei, això obligaria a fer un concurs públic obert on pot presentar-se tothom. O sigui, un tràmit llarg i transparent. Exacte, però per evitar aquest procés tan llarg, l'administració divideix aquest encàrrec gran en contractes més petits de menys de 15.000 euros cadascú. Ah, la trampa per no haver de fer el concurs. De manera directa. La llei ho prohibeix permanentment per evitar, clar, el favoritisme. I Antifrau diu que justament a Tiana, amb algunes factures de la cavalcada, s'ha detectat aquesta pràctica. És molt fort. I a més d'això, l'oposició també va posar sobre la taula l'existència de contractes verbals de 224.000 euros. Un contracte verbal. Com Timonís es fa un contracte d'un quart de milió d'euros només de paraula a l'administració pública? És una irregularitat majúscula. Vull dir, significa que s'ha encarregat un servei i s'ha prestat sense cap document signat que estableixi garanties o penalitzacions. És que sona surrealista. I també es va esmentar l'adjudicació directa a un enginyer municipal saltant-se les normes internes de l'Ajuntament i problemes amb el bar de l'antic camp de futbol. Són fets documentats, eh? No són xafarderies. Llavors, tenim un informe oficial duríssim sobre fraccionaments i contractes de paraula. La pregunta és evident. Com reacciona un govern en majoria absoluta quan li posen aquesta llista de greuges davant dels nasos? I el que és fascinant d'aquí és la tàctica política que fan servir. Que és realment brillant, tot i que fugís d'estudi completament. En lloc de respondre als punts legals, desvien l'atenció del tot. Com ho fan? S'aferren a un diploma de transparència, celebren a bombo i platarets que han tret un 9,4 al cel InfoParticipa de la Universitat de Barcelona. Ostres, la cortina de fum perfecta. És com... A veure si l'analogia funciona. És com si la policia et para per excés de velocitat i tu, en comptes de parlar de la multa, els ensenyes que el cotxe està anatíssim per dins. És una metàfora perfecta. Clar. Els agents... L'InfoParticipa només avalua si el web de l'Ajuntament té publicats els currículums o les actes de los plens. Mesura la informació a internet. No avalua pas si s'ha fraccionat il·legalment un contracte de la cavalcada. Clar. Utilitzar un 9,4 en una pàgina web per tapar un informe d'antifrau és intentar curar un ictus amb una direta. Però la jugada no acaba aquí, eh? Van un pas més enllà. Sí, i llancen una insinuació d'aquelles que canvien el relat. El govern deixa caure que aquestes denúncies anònimes a antifrau formen part d'una estratègia deliberada, de bloqueig. I, oh sorpresa, insinuen subtilment que darrere de tot això hi ha la pròpia oposició intentant paralitzar l'Ajuntament. Així passen de ser els investigats a ser les víctimes. Exacte. Desactiven el missaier, converteixen un debat legal superconcret en un debat sobre ètica política i guerres brutes. I l'oposició, com és lògic, si indigna, demanen que l'alcalde s'expliqui. Bum. De cop i volta, ja ningú està parlant dels 224.000 euros en contractes verbals. L'atenció ja és en un altre lloc. Ha funcionat a la perfecció. I, clar, gràcies a la majoria absoluta. Voten en contra de la moció de l'oposició i tanquen la carpeta oficialment. Impressionant. Bé, aquesta sensació que la maquinària tira endavant, costi el que costi, ens porta de dret a un dels expedients econòmics més grans d'aquesta legislatura. La gestió de l'escola Brassol Municipal. El més petit de tots. Sí, senyor. Parlem d'una xifra que, sincerament, mereix una mica per un municipi. 5,6 milions d'euros. Adjudicats a l'empresa Cavall de Cartró S.L. És que no només és la xifra milionària. El que va fer saltar totes les alarmes de l'oposició és l'estructura mateixa d'aquest contracte. Han blindat la concessió per 5 anys. De cop. Fins que anys naturals, sense cap possibilitat, de pròrrega o revisió intermèdia. Ajuda'm a dimensionar-ho bé. Tota l'oposició es va abstenir en bloc queixant-se d'aquest blindatge. I, a més, es queixaven que el cost anual de l'escola Brassol passa d'uns 600.000 euros a fregar el milió d'euros cada any. Sí, una pujada fortíssima. L'oposició repeteix la paraula hipoteca constantment. Clar, jo ho penso, i si signo un lloguer de 5 anys i el segon any em cauen goteres i l'amo no em fa cas, estic venut. L'Ajuntament ha fet això amb el futur de l'escola Brassol. En certa manera, sí. Habitualment, aquests contractes públics se fan amb la fórmula del 2 més 1, més 1. O signes per dos anys. Que l'empresa funciona i tothom està feliç. S'allarga un any més. Que la cosa va malament, s'acaba i es busca un nou gestor. Una eina de control bàsica. Exacte. L'esondament manté la paella palmanec. Però firmant 5 anys de copa, perden aquesta clau de pas. Si l'empresa falla el segon any, s'hauran d'empassar fins al cinquè. Però llavors, si els riscos són tan evidents, com és que el govern insistés a tirar-lo endavant així, sobretot amb la pujada brutal de preu? Ells defensen que la pujada de pressupost és imprescindible per aplicar millores salarials a les treballadores, a les educadores de l'escola Brassol. Que, sent justos, és una reivindicació històrica i molt necessària d'aquest sector. D'acord. Això explica els diners. Però els 5 anys blindats? Pràcticament pura conveniència administrativa. Les licitacions són tràmits llarguíssims i plens de recursos legals que desgasten molt. Aquest contracte ja havia patit aturades per debats justament sobre les taules salarials. Fent-ho a 5 anys, garanteixen els sous i s'obliden del paperama durant mitja dècada. Clar. Però, escolta, repassem un detall d'aquest debat que a mi em va semblar brutal. Allò del que... ... del que... ... que no es va parlar en absolut. La pedagogia. Exacte. Tenim sobre la taula un contracte de 5,6 milions d'euros. Una decisió que marcarà el dia a dia dels infants de Tiana durant els propers 5 anys. I el ple només es va parlar de taules salarials, de fiances, de tribunals de contractes i recursos administratius. Pràcticament no es va escoltar la paraula pedagogia o model educatiu fins a l'últim minut. És una tragèdia habitual en el món municipal. El procediment, vull dir, la burocràcia, acaba devorant completament la finalitat del servei. Inverteixen tanta energia a ablinar legalment el contracte que el benestar o el model de l'escola a bressol passa a ser un tema minor al ple. Trist, però molt simptomàtic. Bé, aturem-nos un instant perquè la quantitat de coses que passen en un ple és de bojos. Farem ara una secció de resum ràpid de la jornada. Passarem de puntetes per veure la mandítut de tot el que es va parlar. Un pim-pam. Som-hi, preparadíssima. És un autèntic calaix de sastre. Vinga. El ple va obrir amb to festiu i amable, parlant del Aplec de l'Alegria. Van celebrar la pluja, 256 litres, molts celebrats per tothom, i fins i tot hi va haver un recordatori de la lliçó sobre la Misericòrdia que va donar el capellà. Després salta els números amb el Pla de Carrers. El govern va treure pit d'haver invertit 1,5 milions d'euros i van destacar l'èxit de l'espai diòptria per a joves a més de 300 usuaris registrats. També va tocar la fibra política amb els comiats. La regidora del PSC, la Mercè Serrano, marxa de l'Ajuntament i ja van anunciar que entrarà en marc reiniu al seu lloc. Canviant completament de tema, Tiana entra a formar part de l'empresa Terça, vinculada a Barcelona Energia. Això vol dir comprar 30 accions per uns 12.600 euros per garantir energia 100% renovable al municipi. Això sí, amb les queixes de l'oposició. Un clàssic. Es queixaven que s'ha d'amortitzar en tres anys i que fer tractes amb l'àrea metropolitana de Barcelona sempre dilués la veu del poble petit enfront de la gran capital. També hi va haver unanimitat en una moció internacional. Tots junts contra la guerra a l'Iran, demanant la fi de la repressió a la dona. Seguim. Les bases de la mostra literària es van modificar per encaixar amb el format comarcal. I després, atenció, gran debat ciutadà sobre els patinets elèctrics i la nova ordenança. Aquí el debat era clar. Pedagogia contra sanció directa. El govern prefereix fer campanya perquè la gent porti el casc abans de començar a posar multes. I l'oposició deia que les voreres ja són la selva i s'ha de multar més ràpid. I el colofó final, el torn de pregs i preguntes. Tenint l'Agència Catalana de l'Aigua prohibint posar ciment a la riera dels grills, el govern confirmant que els habitatges turístics es congelen en només 22 licències. L'embolia mendesa perquè els carregadors de cotxes elèctrics segueixen inactius. I la sireneta romàntica, la petició per fer oficiar els noms populars de carrers, com ara la famosa plaça dels enamorats. Resumit a la perfecció, hi ha de tot. I justament d'aquest llistat d'urbanisme i obres, ens hem deixat un tema a enorme propòsit, el camp de futbol. Allà, semàntica del camp de futbol, més ben dit. Va ser un xoc polític espectacular. Una masterclass de com fer servir un diccionari per arraconar l'oposició. Anem a posar context a qui ens escolta. Tothom al ple està d'acord que el camp necessita una reforma integral, oi? Les instal·lacions ho demanen a crits. Però clar, l'oposició diu que se sent ignorada. Se senten deixats de banda, sí. Presenten una moció demanant participar en el disseny perquè argumenten que el govern ja s'ha reunit amb el club de futbol per ensenyar-los com quedarà amb els bossos i d'ells, mentre que ells no en saben res. I quina és la resposta del govern davant d'aquesta petició de transparència? Agafar-se els tecnicismes jurídics amb una força increïble. Tal qual. El govern els respon que és literalment impossible que els estiguin amagant cap projecte perquè aquest projecte, legalment parlant, encara no existeix. Diuen que només hi ha un avantprojecte. Un avantprojecte. Només un petit projecte. Un recull d'idees per demanar subvencions, deien. És brillant en termes de defensa, eh? Diuen com hem de debatre un projecte que no ha nascut. És clar. Controlant el vocabulari, controles qui seu a la taula. Si només és un avantprojecte, l'oposició no té res a reclamar encara. Però a l'oposició això li va sonar excusa de manual per seguir fent i desfer en solitari. L'atenció puja, lògicament. I llavors l'alcalde treu la meroteca per clavar-los una estocada política. Els diu, ara em demaneu participar en les obres del camp, però a l'octubre vau votar en contra del crèdit de la Diputació que havia de pagar aquestes mateixes obres. El clàssic. Voldreu escollir les butaques però no voleu pagar la factura de la grada. Exacte. I aquí hi ha un detall tècnic superinteressant, on dui que t'aturis, perquè l'oposició es defensa dient que ells volien pagar-ho amb el romanent de tresoreria en lloc de demanar un crèdit i endeutar-se. Què és això del romanent i per què genera tanta discussió? Això és clau per entendre les finances d'un ajuntament. El romanent de tresoreria són els estalvis que té el poble al banc, diners que no s'han gastat en anys anteriors. L'oposició diu, ostres, si tenim calés al compa, paguem la reforma en efectiu i ens estalviem els interessos del banc o de la Diputació. Sona lògic des d'un punt de vista del carrer, oi? Si tinc diners a la guardiola, els faig servir. Sona molt lògic, clar. Però el govern té una altra visió? Gastar-te el romanent sencer en una sola obra grossa és com buidar els estalvis de la família per comprar un cotxe al comptat. Si l'endemà hi ha una urgència real, et trobes en la caixa buida. Per això prefereixen demanar un crèdit tou a la Diputació, que té condicions molt bones i així poden anar pagant el camp a poc a poc sense descapitalitzar l'Ajuntament. La clàssica discussió de parella sobre si demanem hipoteca o paguem a tocateja, però amb els milions de tots els veïns. Al final, això sí, es va aprovar la moció per unanimitat per crear una taula de treball i junta, però el mal rotllo era molt evident. I aquesta desconfiança pel tema dels diners enganxa directament amb l'altre gran focus de polèmica de la jornada, les modificacions de crèdit. Això planteja una pregunta important sobre com es planifica. M'encanta perquè aquí és on veiem si les coses s'han previst bé o no. El pressupost es va aprovar fa només quatre mesos. I ara, a l'abril, ja estem movent partides de diners d'un lloc a l'altre de pressa i corrents. Exacte. Aproven treure 15.000 euros del fons de contingència per pagar els costos de resposta a un brot de la janela a les instal·lacions esportives. I després treuen 9.800 euros del que havia de ser per al renting de vehicles per poder comprar un armè blindat per a la policia local. A veure, jo em poso en la pell de l'oposició per un moment. Un fons de contingència és la guardiola per si hi ha un terremot o unes inundacions. Una emergència totalment imprevisible. I justament, ells assenyalen que l'any passat ja hi va haver unes inundacions. Hi va haver problemes amb plagues d'insectes i higiene en aquelles mateixes instal·lacions. I a veure, et pregunten si sabies que les instal·lacions són propenses a aquests problemes, per què no vas fer una previsió de manteniment ordinari al pressupost inicial? I l'armè de la policia? Si saps que per llei et cal un armè i la policia t'ho està demanant des de fa temps, no sembla un imprevist d'aquells que et cau del cel al mes d'abril? Per això l'oposició els acusa directament de govern a base de pedassos. Això mateix deien. El govern es defensa dient que això no és anar a pedassos sinó ser àgils. Expliquen que, per exemple, en Guant han assumit el cost d'un dron de seguretat i l'armès va quedar fora en el primer tall del pressupost, per prioritzar altres coses. Ara que tenen aquest forat ho han mogut per solucionar-lo ràpidament. Per ells, això és capacitat de gestió ràpida. Però, clar, si anem sumant elements a aquests pedassos pressupostaris a l'abril, els contagiants contractes milionaris de l'escola Brassol blindats a cinc anys per no haver de fer tràmit repetits, altres contractes com el de la deixaleria que es veu que estan caducats i funcionen de manera provisional. Déu-n'hi-do. És una acumulació que dibuixa un ajuntament, diguem-ne, molt tensionat per la burocràcia, que sembla que sovint va a remolc dels esdeveniments intentant apagar focs. Totalment. I bé, traient al cap d'aquest laberint administratiu, arribem ja a la recta final d'aquest anàlisi d'un ple que, sincerament, ha estat superdens i revelador. Hem vist acusacions creuades de manipular xarxes socials, la màgia de la paraula abans projecta per evitar donar explicacions i aquell intent èpic de tapar un informe d'antifrau amb una nota d'un web. Què ens queda de tot això? La lecció més valiosa d'avui és que, quan un govern té majoria absoluta, la dinàmica al ple es transforma de dalt a baix. La normativa de la llei de l'escola Brassol i la necessitat real de pactar o de convèncer l'oposició simplement s'esfuma. Ja no es tracta d'arribar a acords formals, sinó que tot es converteix en un pols de retòrica per veure qui col·loca millor el seu missatge. O sigui, el ple municipal passa a ser un escenari teatral, oi? I clar, en aquest panorama, què li queda a la ciutadania? L'únic contrapès real quan les matemàtiques donen el poder absolut és justament una ciutadania que vulgui estar informada i que sigui profundament crítica. Exacte. Que dubti, que llegeixi la lletra petita i que no compri les versions oficials o els discursos precuinats a la primera de canvi. Vinguin del color polític que vinguin. Per això nosaltres convidem sempre a escoltar els àudios originals i a buscar les fonts. Si a qui ens escolta li agrada esmicolar l'actualitat, així l'animem efusivament a subscriure's a aquest espai de Ràdio Cangaita per no perdre's ni un detall dels propers programes que farem. I tant que sí, subscriviu-vos-hi que en vindran molts més. I encara un últim encàrrec. Si viviu a la zona i voleu donar suport a tot el que fem des del teixit social, us convidem de tot cor a apuntar-vos a l'associació de Cangaita. Us deixarem l'enllaç ben posat a la descripció del càpítol perquè ho pugueu fer ara mateix. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos en aquesta nova immersió en la realitat del nostre poble. Manteniu viu l'esperit crític. No deixeu mai de fer-vos preguntes difícils i ens trobem en la propera exploració. A reveure.