Transcripció de l'episodi 017
Generat automàticament amb OpenAI Whisper
Data: 2026-05-03 21:06:01
==================================================

 Imaginem una inversió verda d'uns 372.000 euros. Una inversió que trigarà 30 anys a amortitzar-se, però utilitzant unes plaques solars que, atenció, només tenen 15 anys de vida útil. Ostres, un negoci rodó, eh? I tant. I a més a més, per arrodonir la situació, afegint-m'hi càmeres amb intel·ligència artificial vigilant els carrers directament per multar a qui no s'apari bé la brossa. Déu-n'hi-do la que ens espera avui amb aquesta anàlisi. Benvinguts i benvingudes a una nova inversió profunda. Com sempre, enviem una salutació molt i molt especial des de Ràdio Can Galletà a tota la gent del barri i, evidentment, a tots els veïns i veïnes que ens sintonitzen des de Tiana. Una abraçada molt gran a tothom que ens escolta. Abans de començar a degradar res, cal fer un avís legal, que és superimportant. Aquest programa que la gent està escoltant ara mateix està completament generat amb intel·ligència artificial. Exacte. T'ha del guió com les nostres veus. Això mateix. I, per tant, com passa amb aquestes tecnologies, podria contenir errors o alguna inexactitud. L'objectiu d'aquest espai no és simplement llegir les notícies o informar dels fets com si fóssim un diari, sinó fomentar l'esperit crític. Totalment. Per això sempre animem a tothom a anar a les fonts originals. En aquest cas, als àudios del ple de l'Ajuntament de Tiana. Nosaltres posem les cartes sobre la taula, però el context l'ha de valorar cadascú. Clar, es tracta de desxifrar una mica què s'amaga darrere d'aquestes grans declaracions polítiques, no? I, per fer-ho, ens hem de posar en context. I quin context? A veure, és vital entendre la fotografia general. Ens estem apropant d'unes eleccions i tenim un govern, el de Junts per Tiana, que té majoria absoluta. I això... això es nota moltíssim, oi? Es nota una barbaritat. Quan els números ja et permeten aprovar-ho absolutament tot sense necessitar l'oposició, sense necessitar l'oposició, sense necessitar l'oposició, l'estratègia canvia completament. El focus passa a ser, vull dir, a construir un relat perfecte de portes enfora. Comencem a veure moltes acusacions de populisme creuades, retrets sobre qui diu mentides a les xarxes socials. Sí, sí, l'atenció es pot tallar amb un ganivet. Per això demanem a la gent que ens escolta que apliqui el màxim esteticisme a tot el que analitzarem avui. Hi ha un ús molt, molt calculat de les paraules. Sí, s'eviten certs temes d'una manera molt subtil. Per exemple, anem a desgranar el segon punt del ple, que anava sobre la Comunitat Energètica Solar Municipal, aquestes plaques que s'han posat al camp de futbol. Un tema que d'entrada sona fantàstic, clar. Són increïbles. L'alcalde va anunciar a Bombo i Plateret que s'ampliava el radi d'acció per poder rebre aquesta electricitat. Passaven de dos quilòmetres a cinc quilòmetres. I clar, ho venien com una victòria pròpia brutal per incloure tot el poble, fent molt d'enfasiats. I, per tant, el que es va fer és que es va fer en el barri de la Virreina. Clar, el relat oficial és aquest. Hem treballat molt dur per portar l'energia verda a la Virreina. Però aquí és on entra l'esperit crític. El que no es diu d'això és fascinant. Què va destapar l'oposició exactament amb aquest tema? Doncs, Esquerra Republicana va posar el dit a l'anafra. Aquest augment del radi a cinc quilòmetres no és una medalla que es pugui penjar a l'Ajuntament. És la simple aplicació d'un decret estatal, el Real Decret Llei 7-2026. O sigui, que ve de mà. De Madrid o d'Europa, no d'una gestió de l'alcalde. Exacte. Però és que, a més, saps per què existés aquest decret? Es va redactar com a pla de xoc de la Unió Europea per respondre a la crisi energètica provocada per la guerra a l'Orient Mitjà i l'Iran. Ostres. Vull dir, s'estaven en una normativa d'emergència geopolítica com si fos un gran èxit de la gestió municipal de Tiana. Aquest és l'art de l'eufemisme que comentàvem. Atribuir-se coses que cauen del cel per llei. Però, espera, perquè la cosa no acaba aquí. El Partit Popular va posar sobre la taula un detall absolutament letal sobre aquest radi de 5 quilòmetres. A veure, explica això perquè em va semblar surrealista. Resulta que les bases d'aquesta comunitat energètica prioritzen clarament, per eficiència suposo, els blocs de pisos, els plurifamiliars. I clar, si penses en el barri de la Virreina... La Virreina són gairebé tot cases unifamiliars? Bingo. Per tant, a la pràctica, sempre tindran prioritat els blocs de pisos d'altres zones que entren en aquest nou radi de 5 quilòmetres, gairebé cap veí de la Virreina s'hi podrà acollir realment. És molt fort, això. Fent una analogia, és com si organitzés una festa exclusivíssima i dius que tothom hi està convidat. Però a la porta hi poses un porter que diu només entren els que porten sabates blaves. Clar, sabent que al barri sense ningú té sabates blaves. Exacte. Tècnicament hi poden anar, però a la pràctica la porta està barrada. Aquesta és la realitat dels tràmits. I parlant de tràmits, crec que és el moment perfecte per fer un petit resum de la jornada. Bona idea. Un pas ràpid per situar totes les peces al tauler abans d'entrar en les polèmiques grosses. Doncs som-hi. L'ordre del dia tenia diversos punts clau, per a qui vulgui buscar-lo a les actes. El punt 1 era la presa de possessió d'un nou regidor del PSC, però... Però es va haver de saltar, perquè ni el regidor ni altres membres hi van assistir. Un inici una mica accidentat, la veritat. Sí, sí, una mica estrany. Llavors, el punt 2 va ser justament aquesta aprovació inicial de la modificació de les bases solars, de la qual parlàvem. Que, per cert, es va aprovar, però amb abstencions. Esquerra, el Partit Popular i Junts per Catalunya s'hi van abstenir. Després, el punt 3, que va portar molta cua, era l'aprovació de l'ordenança fiscal, és a dir, la taxa d'aquestes quotes solars. Sí. Esquerra ja va votar-hi directament en contra, mentre que el PP i Junts per Catalunya van mantenir l'abstenció. I, finalment, el punt 4. La nova ordenança reguladora de residus i neteja viària. L'assumpte de la brossa, que es va aprovar amb abstencions del PP i Junts per Catalunya. Un resum ràpid i eficaç. Però, si et sembla, tornem al punt 3. Perquè aquí és on la cosa es posa realment interessant, financerament parlant. I tant. Aquí passem de la teoria ecologista a les matemàtiques pures. Aquesta taxa de l'energia solar es va fixar en uns 17 euros per al ciutadà. Però produir aquesta energia... Costa més de 56 euros a l'Ajuntament. Déu-n'hi-do. O sigui, el veí afortunat que guanyi el sorteig o que entri a la quota s'estarà estalviant gairebé 160 euros. Sona molt bé per aquesta persona en concret, clar. Però Esquerra Republicana va llançar unes acusacions duríssimes, titllant-ho directament de... amb malbaratament de fons públics i de fer populisme. I van posar els números sobre la taula, que fan esfereir una mica. Va, digues. Aquestes xifres, perquè crec que són el moll de l'os. A veure, el projecte ha costat 372.000 euros públics. I generarà, amb aquestes taxes, un benefici anual d'uns 12.000 euros. Si fas una divisió simple. Són més de 30 anys per recuperar els diners. 30 anys per amortitzar la inversió. Exacte. Però aquí ve el problema greu. Les plaques solars només tenen una vida útil garantida de 15 anys. És a dir, que estarem pagant durant 15 anys per unes plaques que ja estaran literalment mortes o obsoletes. Sí, sí. Matemàticament és un desastre. Junts per Catalunya també es va posar les mans al cap amb això. I van donar una alternativa que sembla molt lògica. Van dir, per què no s'aprofita tota aquesta energia per baixar la factura de la llum dels edificis municipals? Clar. Si rebaixes el que gasta l'Ajuntament, en escoles, en biblioteques o a la pròpia seu, aquest estalvi repercuteix directament en els impostos de tots els ciutadans de Tiana. I no només en els quatre afortunats que s'han pogut apuntar a la llista, que estem parlant d'un benefici privat a costa de l'erari públic. Jo recordo un exemple molt gràfic que es va dir durant el ple sobre això. Deien, a ningú se li acudiria no cobrar-li la llum al club de futbol local, perquè facin negoci privat a costa de l'erari públic. A costa dels diners del poble, oi? Doncs això, conceptualment, s'hi assembla molt. I saps com es va defensar l'alcalde davant d'aquestes matemàtiques impossibles? Perquè això és el que comentàvem de les majories absolutes. I com es desvia l'atenció? Què va fer? Buscar un escut ideològic. Literalment. En lloc de rebatre la qüestió financera, perquè no es pot, l'alcalde apela directament a les emocions. Va comparar aquest dèficit de les plaques amb serveis com la cultura o finançar una llarga infants. Ha de comptar. D'acord. O sigui, comparant la inversió verda deficitària amb serveis universals. Sí, però la llar d'infants és oberta a qui ho necessiti sota uns varems socials. Això de les plaques ho cobraran uns quants particulars per rebaixar la seva pròpia factura de casa. I el millor de tot va ser l'atac a l'oposició. Explica-ho, explica-ho. Vats i va a Esquerra Republicana, que sent un partit d'esquerres, haurien de donar suport a qualsevol projecte d'energies verdes, gairebé per obligació moral. Quina tàctica més? És de manual, eh? Si els números no quadren, fas sentir culpable l'altre i canvies el tema cap a la moralitat. Si votes en contra meu, ets un mal ecologista. És un desviament de manual, sí. Quan no pots guanyar amb les dades, canvies l'eix del debat a la ideologia. Té-la. Però bueno, aquesta tensió i aquests retrets es van fer encara més evidents quan van passar a parlar d'escombreres, que sempre és un tema delicat als pobles. El famós punt 4. La nova ordenança de residus. Porta a porta per a 5 fraccions d'escombreres. També hi ha l'obligació de netejar els orins de gos amb aigua, que això ha aixecat amb multa polseguera. I sobretot, les multes. Unes sancions que són duríssimes. Sí, sí. Vull dir, estem parlant de 750 euros per les infraccions lleus, 1.500 euros per les greus, i atenció, fins a 3.000 euros per les molt greus. Poca broma amb això. Són quantitats molt bèsties per a una economia familiar normal. L'oposició estava molt inquieta per com s'aplicarà això a la vida real. Per exemple, el Partit Popular va fer una pregunta que sembla retòrica, però és molt pertinent. Sí, allò dels horaris dels covells de la brossa, oi? Exacte. Preguntaven si hi haurà policies amagats darrere d'un arbre a les 10 i un minut del matí, esperant per multar amb 750 euros a qui s'hagi despistat i no hagi entrat el covell a temps. Clar, perquè una cosa és la norma sobre el paper i l'altra la flexibilitat real del dia a dia. Junts per Catalunya també es va queixar d'aquesta manca de concreció. Deien, es parla molt d'una taxa justa que premi el reciclatge, però no hi ha ni un sol detall de com s'implementarà tècnicament. Tot molt en l'aire, però el moment més curiós i més descriptiu de com ens veiem a nosaltres mateixos el va protagonitzar Esquerra. Van votar a favor, val a dir-ho, però van deixar anar una perla brutal. Quina va ser? Van dir que 100 països llatins, cito textualment, tenim l'incivisme a flor de pell. Ostres, una confessió de derrota cívica en tota regla. Totalment. Assumeixen que la pedagogia té un límit cultural molt difícil de superar. I això, de fet, és la preparació perfecta per al llir de guió més espectacular de tot el ple municipal. Sí. Si connectem aquest sentiment de la gent és incívica per naturalesa amb la perspectiva general, arribem a l'anunci estrella de l'alcalde. Un anunci que, per cert, va intentar passar gairebé de puntetes entre tanta ordenança avorrida. Estem parlant de les ecocàmeres. Cinc càmeres als punts negres de recollida de residus del poble. Però no són càmeres normals de videovigilància. Tenen intel·ligència artificial integrada. Vull dir, a mi això em va explotar el cap. És que és molt fort. Estem parlant de tecnologia que processa imatges automàticament per vigilar els moviments dels veïns quan llencen la brossa. No hi haurà un policia mirant una pantalla. L'algoritme decidirà si has llençat malament la borsa i tramitarà el procés. Però a veure, vull dir, estem utilitzant IA per multar els veïns per com separen els envasos del cartó. Això no és matar mosques a canonades? És un sistema de vigilància d'alta tecnologia, clar i net. I aquí és on trontolla el doble discurs del govern municipal. És, potser, el punt més crític de tot el mandat. Per què ho dius, això de la contradicció? Perquè durant tot el ple, l'alcalde va repetir una i altra vegada, com un mantra, que aquesta ordenança no té afany recaptatori, que el que volen és educar i fer pedagogia, no sancionar, que busquen acompanyar el ciutadà. Clar, un discurs superamable, superpròxim. Exacte. Però si la teva mesura es preia contra els residus, són multes de fins a 3.000 euros i 5 càmeres d'intel·ligència artificial vigilant els veïns automàticament, no estàs fent pedagogia. Estàs admetent, de facto, que l'educació ni el civisme, han fracassat absolutament. I tant. Si necessites intel·ligència artificial per controlar si un veí tira una ampolla de plàstic al lloc correcte, és que has donat per perduda la batalla de la conscienciació ciutadana. I prefereixes apostar pel control tecnològic estricte. És un gir autoritari molt subtil, emmascarat sota la paraula eco i sostenibilitat. És digne d'una sèrie de ciència-ficció distòpica, però passant als nostres carrers. Llavors, clar, què vol dir tot això? Amb què ens quedem després d'analitzar tots aquests punts aparentment inconexos? Jo crec que ens hem de quedar amb la necessitat de furgar sota l'aparència de perfecció de la gestió pública, sobretot quan qui governa té tanta força als plens. És vital qüestionar els discursos aparentment perfectes, fixar-se sempre en aquelles petites nades que s'obvien, com els 30 anys d'amortització, o en els debats que s'esquiven sota el pres d'una majoria absoluta, apel·lant els sentiments en lloc de les matemàtiques. I adonar-se de com de ràpid adoptem tecnologies de vigilància molt invasives si ens diuen que són per a una bona causa, com la neteja i el medi ambient. Absolutament. I precisament per seguir destapant aquestes qüestions i continuar desenvolupant aquest sentit tan crític, condidem fermament a tota la gent que ens escolta a subscriure's a aquest podcast. D'aquesta manera no us perdreu cap dels propers programes on seguirem analitzant la política de la nostra zona. I també aprofitem per animar a tothom qui encara no ho hagi fet a apuntar-se a l'Associació de Veïns de Can Galletà. Com sempre, teniu l'enllaç disponible directament a la descripció de l'àudio. Us hi esperem a tots i a totes. I, bueno, abans de tancar, ens agradaria deixar a qui ens escolta amb una reflexió profunda. Una cosa per rumiar aquesta setmana. Sí, una paradoxa que crec que defineix molt bé els temps que vivim actualment, els pobles i ciutats. Si arribem al punt crític en què a un ajuntament, a un ciutat, si en què necessita instal·lar càmeres d'intel·ligència artificial als carrers per aconseguir que els veïns i veïnes llancin bé una bossa d'escombràries, estem realment salvant el medi ambient? O, en el fons, simplement estem construint una societat hipervigilada i tecnocràtica per intentar tapar la nostra pròpia incapacitat de viure en comunitat i respectar-nos els uns als altres? És una gran pregunta per endur-nos cap a casa. Ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos en aquesta anàlisi. I ens retrobem en la propera edició. Fins aviat!