Transcripció de l'episodi 021 Generat automàticament amb OpenAI Whisper Data: 2026-10-19 07:59:46 ================================================== A veure, és una paradoxa que és fascinant. Pensem-hi un segon. Com pot ser que un ajuntament tingui gairebé 9 milions d'euros aparcats al banc, rebi 3 semàfors verds de solvència econòmica de totes les institucions, i alhora... La gent senti que està pitjor. Exacte. Que la gent que camina pels carrers senti que perd qualitat de vida, que es queden sense espais públics i que damunt paguen els impostos més alts de la història de la vila. Bueno, és que els números macroeconòmics, al final, ho aguanten absolutament tot. O sigui, sobre el paper, l'excel·lència financera brilla molt, clar. Però la percepció a peu de carrer ens adverteix que hi ha una desconnexió brutal. Déu-n'hi-do. Quan la salut del compte corrent de l'Ajuntament no es tradueix en la salut de l'espai públic, doncs toca dexifrar què amaguen realment aquestes xifres. I aquesta és justament l'emissió que tenim avui. Així que, molt bona benvinguda a tothom, des de Ràdio Can Gaità. Volem fer una salutació molt especial a tota la nostra ciutat, a la gent del barri, i tant, a tots els veïns i veïnes que ens escolten des de tot Tiana. I tant, una abraçada a tothom. El nostre objectiu, en aquesta immersió d'avui, és analitzar fil per randa la sessió ordinària del ple municipal del 7 de juliol de 2026. Però abans de posar el bisturí sobre la taula, escolta, hi ha un avís legal i filosòfic que és innegociable. L'hem de fer. Totalment. Endavant, posem les cartes sobre la taula des del minut 1. Tota l'audiència ha de saber, amb la màxima transparència del món, que l'àudio que esteu sentint ara mateix està generat íntegrament amb intel·ligència artificial. I quan dic íntegrament, vull dir tant l'escriptura del guió com les nostres veus. Sí, sí, jo soc intel·ligència artificial i tu també. Jo també, exacte. La tecnologia fa coses increïbles avui dia, però clar, té limitacions, es pot equivocar, pot haver-hi males interpretacions... Per tant, la premissa fonamental per a qui ens escolta és aneu sempre a les fonts originals. Això és vital. Les actes oficials i els vídeos de l'edat italiana estan disponibles i són públics. I a veure, el component més filosòfic d'aquest avís és que el nostre objectiu aquí no és repartir carnets de la veritat absoluta, ni fer de jutges de ningú. El que busquem de debò és fomentar l'esperit crític. Cal parar molta atenció als discursos que es fan al ple, evidentment, però la clau de volta, on realment hi ha la substància, és detectar allò que s'evita dir. El silenci. Exacte. En política, triar una paraula i no una altra està dissenyat al mil·límetre. I aquests silencis solen revelar moltes coses. Una advertència que em sembla fonamental, sobretot tenint en compte l'atmòsfera d'aquesta sessió en concret. Estem al juliol de 2026. Falten literalment pocs mesos per a les eleccions municipals. I això es nota moltíssim. Tenim un govern amb majoria absoluta i això marca tota la dinàmica del ple. S'aproven coses de gran calat, gairebé per inèrcia. I alhora notes un clima d'atenció brutal. Sí, ja comencen les acusacions encreuades. I tant. En aquest ple ja sentim acusacions de mentides, de manipulació amb les xarxes socials. Un to força agra. Així que, amb aquest escepticisme activat, anem a l'ordre del dia. I comencem pel motor de tot ajuntament. Els pressupostos. El debat financer. Aquí parlem dels punts 4 i 5 de l'ordre del dia. I és una classe magistral sobre com el llenguatge crea realitats polítiques. O sigui, l'Ajuntament va provar a injectar 1,78 milions d'euros del seu, atenció al terme, a Romanent de Tresoreria. Romanent de Tresoreria. Que sona supertècnic. Això que s'entén. Sí, però el llenguatge planer són els estalvis, la guardiola que s'obre de l'any anterior. I, a més a més, destinen 170 mil euros a no demanar un crèdit nou, a amortitzar. Déu-n'hi-do. Des del que el dia es construeix un relat molt sòlid de solvència. Presumeixen de tenir els comptes sanejats i un endeutament només del 14%. A veure, espera. Deixa'm fer d'advocat del diable un moment, perquè jo, com a ciutadà, soc molt escèptic. Però, clar, si jo a casa meva gestiono la meva economia domèstica, em sobren diners a final d'any, no demano crèdits i dec poc al banc, doncs jo ho consideraria un gestor excel·lent. El govern d'això en diu prudència. I, clar, d'entrada, ser prudent amb els diners públics sembla bo, no? Per què l'oposició ataca això? Doncs perquè la trampa està en els mecanismes. O sigui, en com arribes a aquest estalvi. La prudència, de la que parla el govern, consisteix bàsicament a fer trampa al solitari. M'explico. A veure. Pressuposten molt a la baixa ingressos que saben del cert que seran molt més alts. Estem parlant, sobretot, de la plusvàlua i de l'impost sobre construccions. El famós IFIO. Ah, d'acord. O sigui que, si ells calculen ingressar 100, però saben històricament que n'ingressaran 1.000... Exacte. Llavors, a final d'any, diuen sorpresa, tenim un accident màgic. Però, clar, en una família, estalviar és bo perquè els calés són teus. En un ajuntament, si tu recaptes milions en impostos, però no els poses al pressupost inicial, significa que durant tot aquell any no els has gastat en millorar els serveis del poble. Clar. Llavors, l'oposició el que diu és que aquesta etiqueta de prudència és un escut per amagar que no hi ha planificació. Totalment. I aquí hi ha una dada que crec que fa caure tot el castell de cartes. Si aquests quasi dos milions d'euros anessin a fer una biblioteca nova o, jo què sé, un equipament gran, potser s'entendria. Però resulta que el 60% d'aquesta injecció milionària va a despesa corrent. Sí, sí, el dia a dia de l'Ajuntament. Estem parlant de pagar hores extres de la policia local per tenir patrulles al carrer, pagar gasolina de cotxes o reforçar la neteja ordinària. I això és un problema estructural gravíssim. O sigui, si has de trencar la guardiola d'estalvis imprevistos per poder pagar les nòmines d'hores extres de la teva plantilla, vol dir que el teu pressupost de base està coix. És deficitari. És que és molt fort. I atenció, aquí entra la tensió preelectoral que dèiem. Perquè d'aquest romanent, l'oposició denuncia que surten 25.000 euros de cop per a comunicació institucional. Ostres! Just l'any abans de votar. Justament. I 90.000 euros extres per inflar les festes del poble. Mentre fiquen això a propaganda i festes, els diners per a temes socials s'incrementen molt discretament. En una època on tothom sap que l'economia domèstica està fatal. És que aquesta tria de prioritats és on realment el ple es posa molt tens. Aquí és on perden les formes, s'acusen de mentir per mantenir aquest aparador. L'analogia que em ve al cap és, imagina't una comunitat de propietaris, que porta tot l'any amb l'ascensor trencat. Sí, típic. Sí, i les parets callent. I el president de l'escala et diu que, escolta, cal ser prudents i guardar els diners de la quota. Però arriba Nadal, el president rebenta la guardiola, munta una festa espectacular al terrat de l'edifici, amb catering, i contracta un fotògraf per repartir fotos dient mireu que bé que gestiono la comunitat. És boníssima l'analogia, perquè és exactament això. És el concepte de governar per a l'aparador i oblidar-se dels fonaments de l'edifici. I hi ha un elefant a l'habitació, que el mateix govern admet a mitja veu quan l'apreten, que és la construcció. El totxo. El totxo. Tota aquesta roda funciona si hi ha grues a Tiana, mentre es facin obres i es venguin pisos entre aquest caler extra per tapar els forats del dia a dia. Llavors, la pregunta que queda flotant és què passarà quan la construcció s'aturi? Doncs que s'acaba el romanent. Clar. I d'on sortiran els diners per les hores extres de la policia? L'única sortida serà pujar els impostos directes a tothom de manera dràstica. Aquesta és la realitat que s'amaga darrere de la prudència. Sens dubte. Escolta, abans d'entrar en les dues batalles més grans d'aquest ple, que són el macrocontracte de la brosa i la cessió dels terrenys, anem a fer un boldocell ràpid. Vull que la gent pugui visualitzar quin volum de coses aprova una majoria absoluta en una sola tarda. Així que, moda, resum, llampec activat. Passem pels 10 punts de pressa. Endavant. Això dona molt de context. Va. Punts 1 i 2. Aprobació d'actes i tràmits, on validen la liquidació del 2025 amb 2,6 milions en positiu. Punt 3. Punts 4 i 5. Els acabem de veure. El famós romanent i com ajuga en deute. Punt 6. La joia de la corona. El contracte de neteja i residus, atenció, per 18,4 milions d'euros. Tela. Punt 7. L'Ajuntament entra a formar part de l'empresa de residus Terça per uns 12.900 euros. Punt 8. La mutació de manial de Calç, Punt 7. Punt 9. Bases per donar ajuts a les famílies que han d'anar a llargs d'infants privades. I punt 10. Una moció d'urgència sobre els incendis forestals. Pel foc del 26 de juny, que va cremar 53 hectàrees aquí a Tiana. Es va parlar de protegir el mosaic agroforestal i la vinya com a tallafocs naturals. Exacte. Tot això en una sola sessió. Però clar, d'aquesta llista impressionant, el punt 6 destaca amb llum pròpia. Els 18,4 milions d'euros durant 10 anys. Parlem del contracte d'escombreració. Entrem-hi, que això ens afectarà cada dia. A veure, si mires l'envoltori d'aquest contracte, sembla intocable. Més freqüències de neteja, camions 100% elèctrics, la promesa d'un pagament pel servei que reps i el 2028 passaran a un sistema porta a porta de 5 fraccions separades. I tot això sota el paraigua de la taxa justa. Taxa justa. Una paraula clau, sí. Jo torno a fer de ciutadà ingenu. Taxa justa sona èticament irrefutable. Qui recicla més i millor paga menys. On és la polèmica aquí? Doncs en l'aplicació real a peu de carrer. O sigui, la idea és maca. Però impulsar un pagament per generació demana una tecnologia i una logística bèsties. Xips als cobells, controls... I clar, Tiana, no són tot cases aïllades amb jardí. Tens grans comunitats de veïns on baixar 5 cobells diferents a la vorera i identificar de qui és cadascun és un mal de cap logístic gegantí. I l'oposició què hi diu? L'oposició posa el crit al cel precisament per la unilateralitat del govern. S'ha provat una mortarada de milions sense buscar consens ciutadà i sobretot sense dades fiables de com funcionarà. Espera, com que sense dades? Si fa poc l'Ajuntament va fer proves pilot de la recollida. Sí, sí, les van fer. Però on? A Can Rulla i al passatge Rosella. Ah. Clar, estem parlant de zones residencials de baixa densitat. Cases d'escala petita. Són zones fàcils. No han fet la prova pilot al rovell de l'ou del poble, on hi ha blocs de pisos alts i carrers estrets. O sigui, estan agafant l'èxit de la zona fàcil i l'extrapolen a tot arreu. I a sobre, hem de posar això en context. Els veïns de Tiana no són uns novells en això del reciclatge. O sigui, ara mateix, només amb dues fraccions porta a porta, Tiana ja recicla per sobre del 90%. El 90,3%. Sí. Som líders de l'àrea metropolitana. Llavors el debat és si la teva ciutadania ja assoleix l'excel·lència fent un esforç cívic amb un model senzill, quin suport real tens per complicar-los tant la vida amb cinc ovells alhora a casa? Sobretot en pisos petits, on no hi caben. Ho pots imposar només perquè tens majoria absoluta? Aquí és on la tàctica política es veu claríssima. Com que saben que això emprenyarà molta gent, juguen amb el calendari. Fixa't. El macrocontracte s'aprova i es firma ara, el 2026. Però la implementació de les cinc fraccions, allò que serà dur per al veí, no és obligatori fins a l'1 de gener del 2028. Ostres, clar. Les eleccions són al maig del 2027. Exactament. Llavors, ells venen ara a la part maca. Som molt verds, tenim el gran contracte, cuidem el planeta, però el sidral d'haver de baixar cinc brosses diferents per les escales s'ho menjarà el govern del mandat següent, encara que siguin ells mateixos. Ho tenen cap endavant? Covardia electoral pura i dura, segons denuncia l'oposició. I la pitjor part d'això és per a la butxaca de tothom ara mateix. Perquè, no sé si ho recordes, però la taxa de la brossa ja ens l'han apujat. I tant? Més d'un 140%. Exacte. L'excusa per la pujada era que s'havia de pagar aquest nou sistema del futur. Però, mentrestant, fa mesos que els veïns paguen el triple de rebut i el servei al carrer no ha millorat perquè continuen funcionant amb l'empresa vella. O sigui, paguen la tarifa del 2026, que és caríssima, per una promesa de l'any 2028. És a dir, cobren primer i presten el servei molt més tard. Tela. I si parlàvem d'ofemismes amb la taxa justa, atenció al punt 8 del ple. Aquí elevem l'ofemisme a obra d'art. Parlem de calçfrares i d'una operació anomenada mutació de manial subjectiva. Mare meva, el nomet. Tó sona a tesi de dret. Totalment. Descodifiquem. Què dimoni significa això per al veí del barri, sisplau? A veure, una mutació de manial és senzillament l'eina legal per canviar de mans un bé públic. A la pràctica, el que el govern aprova aquí és agafar una parcel·la municipal, un terreny molt bo al carrer dels Frares, números 29 al 33, i cedir-lo gratis a l'àrea metropolitana de Barcelona, a l'AMB. D'acord. Per què? Perquè l'AMB hi construeixi i gestioni 40 habitatges dotacionals. I un cop més tenim un relat oficial. Un relat oficial blindat. El govern diu, ho fem per aturar l'emergència habitacional, perquè els nostres joves no hagin de marxar del poble. I et diuen que els Frares és l'únic terreny disponible. I clar, qui suposa fer pisos per als joves? És impossible. És que aquest és el truc. Ningú al ple municipal està en contra de l'habitatge social. Tothom sap que els joves marxen de Tiana perquè els preus són un escàndal. El conflicte real no és què volem fer, sinó com ho fem. I especialment què s'hi perd pel camí. I això és el que han posat sobre la taula els veïns de Can Gaietà i altres afectats. El que s'evita dir. Això mateix. Oculten les conseqüències a llarg termini. Estem parlant de cedir un terreny municipal a un nen de fora, no pas per quatre dies, sinó per 50 anys. 50 anys. Mig segle sencer. I amb possibilitat de pròrroga. Estem entregant sobirania sobre el nostre espai. I a sobre hi posen 40 pisos de rotació temporal en un barri que no està preparat logísticament. Clar, perquè on aparcaran 40 famílies noves? No ho saben. Les escoles i els ambulatoris d'aquella zona ho podran absorbir. Tampoc hi ha un pla integral. Es canvia de cop la vida d'un barri sense se planificar res del voltant. El regidor no ha escrit, l'Albert Sales, crec que ho resumia molt bé al ple. Deia que s'està cometent un error que pagarem durant anys i serà molt difícil revertir. Perquè d'aquí a 10 anys, quan veiem que allò és un caos de cotxes, ja no s'hi podrà fer res, perquè estarà cedit per 40 anys més. I l'oposició insistia que hi havia altres llocs a Tiana per repartir aquest habitatge sense ofegar un sol punt. Però el govern què fa? Fa servir els seus números, passa el corró de la majoria absoluta, no parla amb ningú i ho tira endavant. Em ve al cap una altra analogia casolana per visualitzar-ho. Imagina't que el menjador de casa se't queda petit, perquè la família ha crescut de molt. D'acord. El més lògic seria seure tots, parlar, mirar si reformem la casa, on posem els mobles, oi? Doncs, en lloc d'això, la direcció de la casa agafa l'única habitació de convidats que quedava lliure i ensigna l'ús a una empresa externa durant 50 anys. I fiquen els fills petits allà dins. Pam. Problema resolt. Suposadament. Però no li han preguntat a la resta de la família, que haurà de compartir l'únic bany de la casa i la mateixa cuina. Resolts el problema avui, però destrosses la convivència per a les properes cinc dècades. Ostres, doncs, és un símil superencertat. Perquè explica molt bé la trampa en què cau sovint la política municipal. Hi ha aquesta ansietat per donar un titular ràpid. Tenim pressupost prudent, tenim el contracte més gran de neteja, fem 40 pisos socials. Però s'obliden de la feina lenta i avorrida que és planificar bé l'urbanisme. I com que tenen majoria absoluta, no necessiten convèncer l'oposició. El debat simplement desapareix. Es torna a un tràmit d'oficina. S'aprova i punt. Sí. I escolta, precisament contra això neixen espais com aquest que estem fent. O sigui, vivim tan col·lapsats de titulars ràpids que mai ens parem a pensar com s'està dibuixant la Tiana de demà. Totalment. Hem vist com les paraules tenen un cost ocult. Quan l'Ajuntament ens envia un missatge maco sobre prudència, o taxa justa, o aquestes mutacions demanials, la nostra feina, com a ciutadans, no pot ser només aplaudir el comunicat de premsa. S'ha d'arrascar una miqueta. I tant. Hem d'arrascar i preguntar-nos qui paga la factura real d'aquesta paraula. Perquè d'aquí a 20 o 40 anys, quan això impacti la vida d'un veí de Can Galletà, els polítics que van prendre el botó de votar a favor ja no hi seran. Segurament no. Hauran passat. Però l'edifici o el problema seguiran plantats allà mateix. I l'única manera d'evitar ensurs futurs és no conformar-se mai, mai, amb el resum del titular. Llegir entre línies. Hi estic completament d'acord. I escolta, amb aquesta idea provocadora, anem tancant l'anàlisi d'avui. Us vull deixar una pregunta oberta perquè hi doneu voltes aquesta setmana. Qui creieu de debò que estarà pagant demà el preu de l'etiqueta que els polítics han penjat avui? Bona reflexió per emportar-se cap a casa. Així és. I per acabar, us convidem moltíssim a subscriure-us a aquest espai per no perdre-us les properes immersions en l'actualitat. Volem seguir destriant tot això junts i, evidentment, animem a tothom qui no ho hagi fet a apuntar-se a l'Associació de Veïns de Can Galletà. Teniu l'enllaç aquí mateix a la descripció. La informació i fer pinya són la millor garantia de futur. Així és. Moltes gràcies per ser-hi. Gràcies a tots per acompanyar-nos en aquesta estona. Cuideu-vos molt. Des de Ràdio Can Galletà, fins ben aviat. Gràcies.