Transcripció de l'episodi 023
Generat automàticament amb OpenAI Whisper
Data: 2026-10-20 17:43:53
==================================================

 Què passa quan, en un sol dia, un poble s'enfronta a una tempesta històrica? Estem parlant de registres de 327 litres per metre quadrat? Déu-n'hi-do, una barbaritat. Una autèntica barbaritat. I just a dins del seu ajuntament, a la mateixa hora, s'està gestant una altra tempesta, però aquesta, clar, de caràcter completament polític. Una tempesta que estalla amb un ganivet, pràcticament. Exacte. Ens trobem davant d'una sessió on un contracte de 18 milions d'euros i, atenció, la sessió d'un terreny públic a dècades vista, encenen absolutament totes les alarmes. I una sessió que, literalment, acaba sent sospesa per una alerta vermella de protecció civil. És que és de pel·lícula. Una salutació molt especial des dels micros de Ràdio Can Galletà, amb una abraçada enorme a la nostra gent del barri i a tots els veïns i veïnes que ens escolten des de Tiana. Hola a tothom, encantada de ser aquí per desgranar tot això. Abans d'entrar en matèria, s'ha de fer un avís molt important per a qui ens escolta. Aquest espai, tot aquest podcast, incluent-hi el guió i les nostres veus, està generat, completament, amb intel·ligència artificial. Clar, i això vol dir que podria contenir algun error de transcripció o algun detall que se'ns escapi. Per tant, l'objectiu d'avui no és dictar cap veritat absoluta, eh? Sinó fomentar l'esperit crític. S'anima a tothom a anar sempre a les fonts originals, que són les actes i els vídeos de l'Ajuntament de Tiana. Totalment. Volem desgranar els discursos de totes les parts, entendre què hi ha darrere de les paraules i no asseure càtedra. D'acord, doncs posem-nos-hi. Quin és el context exacte d'aquesta sessió? A veure, ens situem al ple municipal del 6 d'octubre de 2026. Som a la recta final del mandat municipal, s'acosten les eleccions i la tensió entre els grups polítics és evident. Clar, ja comencen les campanyes, pràcticament. Sí, i a més hi ha un govern que disposa de majoria absoluta. I això es nota moltíssim en el ritme, el to i la forma en què s'aproven les mesures. O sigui, la missió avui, per qui ens escolta, és mantenir un escepticisme molt rigorós. Cal fixar-se en els dobles sentits, les desviacions d'atenció i esbrinar no només què es diu a micròfons, sinó què s'evita dir. Exacte, el que s'evita dir deliberadament sota capes i capes de vocabulari administratiu. Doncs entrem-hi de ple. El primer gran xoc de la jornada arriba amb l'adjudicació del nou contracte de residus i neteja viària. S'adjudica l'empresa FCC. I no és un contracte qualsevol. No, no. Estem parlant de paraules majors per a un municipi. Són més de 18 milions d'euros per un període de 10 anys. 10 anys. Déu-n'hi-do. És el contracte de la dècada, vaja. Totalment. I des de l'equip de govern, clar, es presenta aquesta aprovació com una gran fita de la gestió. S'argumenta que hi haurà més hores de servei, que es passarà de 3 a 4 operaris per l'escombrada manual. Vehicles nous, completament elèctrics. Sí, i màquines bufadores menys sorolloses, la figura d'un educador ambiental. Vull dir, sobre el paper, l'enfocament és exclusivament sobre aquestes millores tècniques, que sonen molt bé. Sonen com una llista de beneficis indiscutibles. Però clar, si analitzem el discurs oficial i mirem l'ombra d'allò que no es verbalitza obertament a l'inici, hi ha un elefant a l'habitació. L'elefant de les 5 fraccions, oi? Exactament. Tota aquesta llista de millores va lligada a la implementació obligatòria del sistema de les 5 fraccions. Que per a qui no estigui familiaritzat amb el terme, què implica a la pràctica? Doncs implica establir el reciclatge porta a porta total, per a absolutament tots els residus que genera una llar. Un canvi d'hàbits brutal. Sí, perquè actualment, molts tenen contenidors al carrer o un sistema mix, però el porta a porta de 5 fraccions requereix que cada llar separi l'orgànica, el paper, el vidre, els envasos i la resta i els tregui a la porta només uns dies concrets i unes franges horàries molt específiques. O sigui que si un dia et toca treure envasos i no ets a casa... Te'ls has de quedar fins a la setmana següent. Desapareixen els contenidors del carrer. És molt eficient per a pujar índex de reciclatge, però exigeix una disciplina fèrria a la ciutadania. Per fer-ho visual, jo ho veig com si un comercial et ven un cotxe espectacular. Et parla mitja hora dels seients de pell, de la pantalla tàctil, dels altaveus... Però omet el petit detall que el volant va a part i s'ha d'aprendre a conduir d'una manera totalment nova. És una bona analogia, sí. I clar, aquí és on entra l'oposició. RC, Junts, PSC i el PP plantegen el gran dubte. Aquest canvi tan dràstic realment té el suport de la ciutadania o el govern ha actuat unilateralment? L'oposició argumenta que s'està forçant un model sense haver fet proves pilot prèvies. I això es traduirà en una pujada de taxes per a tots els residents. Però aquí hi ha una dada molt curiosa que em crida l'atenció. Segons es va dir al ple, Tiana ja recicla al voltant del 90%. Sí, ja són líders de l'àrea metropolitana en això. Llavors, per què assumir el risc de capgirar tot el sistema i encarir-ho just ara, quan els resultats ja són gairebé perfectes? L'equip de govern treu l'argument de la legalitat. Diuen que no és un caprici, sinó una obligació derivada de les normatives europees i de la nova llei de residus, que exigeix que la taxa cobreixi el 100% del cost del servei. Clar, que l'usuari pagui exactament el que costa. Exacte. I el govern defensa que això és l'única via de futur. Però el que resulta fascinant d'aquí, i aquí hem d'estar molt atents, és l'estratègia retòrica del govern. A què et refereixes, exactament? Quan l'oposició els acusa de no haver votat les 5 fraccions obertament, el govern respon que l'oposició ja ho va aprovar. Com? Que ja ho van aprovar? Sí, diuen que hi van donar suport a l'abril en votar a favor de l'ordenança general. Ostres, però a veure, com s'entén això? No es van llegir el text a l'abril? Aquí hi ha el joc de trilers polític. L'oposició diu que a l'abril van votar una ordenança marc, o sigui, una normativa general que establia diferents modalitats possibles de gestió, incluent-hi el porta-porta com una opció, però no com una obligació immediata. Entenc. Creien que si mai s'aplicava es debatria a part. Clar, però el govern interpreta que en votar a favor d'aquell text se'ls estava donant un xec en blanc indiscutible per tirar endavant el model sencer. És fort, això, eh? Aprovar una normativa de marc general s'usa després com a escut inqüestionable. L'oposició devia estar indignada. Profundament indignada, sí. Se senten enganyats per llenguatge jurídic. I tot aquest debat intens es produïa mentre la pluja castigava el poble. Sí, sí. Per entendre la indignació que esclataria al final, crec que cal tenir el mapa complet de la jornada. Què et sembla si fem un resum ràpid dels punts que es van tractar? Em sembla perfecte. Endavant. A veure, passem ràpidament. Primer, l'informe dels aiguats. 327 litres per metre quadrat. Es va dir que en tres dies va caure el mateix que en els primers cinc mesos de l'any. Una bogeria. Després hi havia tràmits ordinaris, aprovació de decrets d'alcaldia i actes anteriors. Llavors el balanç de la festa major, que el govern va valorar molt positivament pel tema de seguretat, amb la intervenció de drons i contra els policials. També es va parlar de medi ambient, amb la campanya de l'aplicació mòbil Reciclar B té premi. Després el plat fort dels residus. L'adjudicació de 18 milions que acabem de comentar. I després hi va haver una modificació de crèdit per a l'energia, que és on trobem una ironia pressupostària molt bèstia. Ai, sí. Aturem-nos un segon aquí, perquè això té tela. Volem garantir energia pública renovable. Molt bé. Entrar a l'empresa terça, que costa 12.000 euros. Això mateix. L'objectiu és bo, l'energia verda. Però el problema és d'on surten aquests 12.000 euros. Exacte. D'on surten, segons es va dir? Doncs s'extreuen directament de la partida de neteja viària. És que és de traca. O sigui, just quan els veïns de la perifèria i l'oposició s'estan queixant amargament que els carrers estan bruts i no es netegen prou, l'Ajuntament agafa 12.000 euros precisament d'aquesta partida per posar-los en una altra banda. És el joc de desviar fons d'on ningú s'ho espera. L'oposició va criticar moltíssim aquesta falta de tacte amb el dia a dia de la ciutadania. I després d'això vam tenir temes d'urbanisme, específicament calçfrares, que ara hi entrarem, i finalment algunes mocions de l'oposició. Fins que la pluja va dir prou, sí? D'acord, doncs aquí és on la cosa es posa realment interessant. Mentrestant, els carrers s'inundaven, el patrimoni municipal entrava en una zona molt, molt tèrbola amb l'assumpte de calçfrares i l'embolic de la mutació demanial. Aquesta és una d'aquelles paraules tècniques que serveixen per amagar coses molt grosses. Descodifiquem-ho. Què vol dir exactament mutació demanial per a algú que no hagi trepitjat mai una facultat de dret? Bàsicament significa cedir un terreny municipal. En aquest cas, un solar valorat en 450.000 euros que cedeix a l'àrea metropolitana de Barcelona, la MAB. I quin és el propòsit oficial d'aquesta cessió de gairebé mig milió d'euros? L'objectiu oficial és fer-hi allotjament dotacional, construir habitatge. I com ve això a l'equip de govern? Perquè la narrativa és molt important aquí. Clar, el govern utilitza la carta emocional. El discurs és, ho fem pels joves del poble que necessiten habitatge assequible per no haver de marxar. I qui s'hi oposi és perquè té interessos ocults o elites que no volen ser els veïns de la zona. Un relat molt polaritzador, eh? O estàs amb mi o estàs contra els joves. Totalment. Però clar, allò que s'evita dir obertament és el que preocupa a l'oposició i a l'associació de veïns de Can Galletà. Que apunten a riscos enormes. Què perden exactament els veïns amb això? Es cedeix sol municipal de franc. I, atenció, no hi ha cap memòria justificativa a l'expedient que valori alternatives viables. És molt paradoxal. Hem comentat abans que feien informes per moure 12.000 euros per a Terza, però per donar un terreny de gairebé mig milió no hi ha un estudi d'alternatives. És exactament el que denunciava l'oposició. Però hi ha una gran pregunta oculta en la lletra petita del conveni. Sí, ja vull anar precisament aquí. Què passa si l'AMB agafa el terreny i, per problemes de finançament o el que sigui, el projecte no funciona i no es construeix res? El govern ha promès repetidament que no hi ha cap risc, afirmant que si no es fa en cinc anys el terreny reverteix automàticament a Tiana. Però, i aquí ve el gran però, què diu el text exacte del conveni quan te'l llegeixes de veritat? L'oposició ho va llegir al ple. El text diu que revertirà, sí, però després que l'AMB hagi amortitzat la inversió. Compte amb aquesta paraula. Amortitzar la inversió. Això canvia absolutament les regles del joc. Ho canvia tot. Si l'AMB comença a posar fonaments i s'hi gasta centenars de milers d'euros i l'obra s'atura, fins que no s'amortitzi aquella despesa, el terreny no torna. O sigui, no parlem de canys automàtics. Podrien ser 50 anys o 100 anys amb un forat a terra bloquejat burocràticament. Això mateix. Les paraules exactes importen moltíssim per ocultar la realitat. I aquí és on l'oposició posava el crit al cel sobre com afectaria això al pla de protecció de l'alegria, entre altres coses. I aquí suposo que la tensió va arribar al seu màxim. I tant. Això planteja una qüestió molt important sobre com actua una majoria absoluta quan s'acosten a eleccions. S'està veient una escalada de retrets brutals. Quin tipus de retrets estem parlant? Des de l'equip de govern s'acusa directament als veïns que demanen informes d'actuar amb actituds vils. I s'acusa l'oposició d'escampar mentides i discursos d'odi. Ostres, la paraula odi és molt forta per un debat urbanístic. És una manera de desactivar el debat tècnic. Si m'acuses d'odiar els joves, ja no parlem de si la clàusula de reversió està mal redactada. S'ha de ser molt, molt crític en com es polaritza el debat per evitar donar respostes sobre viabilitat tècnica o dubtes legals raonables. Exactament. I enmig de tot aquest clima de retrets sobre calçfrares, sobre les infraccions, sobre si algú diu mentides, arriba el clímax final de la jornada. És un final que ningú podria haver guionitzat millor. Tal qual. S'està discutint una moció de l'oposició que demanava una auditoria financera de l'Ajuntament. Hi ha retrets creuats i, de sobte, l'alerta vermella. Els telèfons començant a sonar a la sala, Protecció Civil avisant del risc extrem per la gota freda. I el ple no pot ni acabar amb normalitat. Obliga els portaveus a suspendre la sessió immediatament i a desallotjar l'edifici a corre cuita perquè les rieres estaven a punt de desbordar-se. És una metàfora perfecta per l'atenció viscuda a dins. Un col·lapse total. Un col·lapse que ens deixa un pensament final molt provocador. Vull dir, hem vist com l'arquitectura legal, com aquesta ordenança marc, es fa servir de manera força opaca per imposar un reciclatge que capgirarà la vida del poble. I com una mutació de manial es pot fer servir per regalar terrenys a mig segle vista, amb clàusules trampa sobre l'amortització. Tot sota l'escut inqüestionable d'una majoria absoluta. Així que, cal preguntar-se, el llenguatge tècnic i els formalismes burocràtics s'han convertit en la millor eina per desactivar l'opinió ciutadana? És la gran pregunta. Desactivar-la just abans que se n'adonin del que realment han perdut o del que hauran de pagar. És un tema perromiari. Investigar molt més i, sobretot, compartir amb el vostre entorn. Per això, convidem a tothom qui ens escolta a subscriure's a aquest podcast. I recordeu consultar l'enllaç de la descripció per accedir a les fonts originals. I tant. Volem que ens acompanyeu en els pròxims programes de Ràdio Can Galletà i que us feu la vostra pròpia opinió. Aleshores, què significa tot això que hem analitzat avui? Significa, bàsicament, que sempre s'ha de llegir la lletra petita. Fins a la pròxima.