Episodi 2: El Laberint Burocràtic - Quan Arreglar uns Bancs es Converteix en una Investigació

Introducció

Quan una proposta ciutadana tan simple com “arreglar uns bancs” es converteix en una investigació sobre transparència municipal, alguna cosa no va bé. Aquest episodi segueix el fil d’un cas real dels Pressupostos Participatius de Tiana 2025, on una sol·licitud senzilla va acabar desencadenant una reclamació formal davant la Comissió de Transparència.

Una història que il·lustra perfectament els reptes de la participació ciutadana i la importància del rastre documental en les decisions municipals.

Transcripció completa

Alguna vegada, una petició que semblava del llom és senzilla s’ha convertit en un autèntic maldecap burocràtic? Doncs la història d’avui va precisament d’això. Una sol·licitud per arreglar uns bancs que va acabar sent tota una investigació sobre la transparència de l’administració. Anem a veure com va anar tot plegat. I aquesta és, de fet, la pregunta clau. Què passa quan una proposta ciutadana, una idea clara i directa, xoca de ple contra un mur de procediments i de justificacions que no paren de canviar? Doncs seguirem el fil d’un cas ben real per descobrir-ho. Tot comença aquí, amb una petició que no podia ser més simple, presentada als pressupostos participatius de Tiana. L’objectiu llegit textualment era arreglar o remplazar els bancs d’aquesta placeta que estan en molt mal estat. Sembla fàcil, oi? Doncs justament aquí és on comença l’averint. Però sorpresa, la proposta va ser rejutxada. I és en aquest punt on la història es comença a complicar. Perquè el no no va ser el final, sinó el tret de sortida a una llarga cadena de comunicacions per intentar entendre el perquè. A veure, aquí tenim la primera resposta oficial, del 9 de maig. La proposta es rejutxa per l’anomenat requisit 11. Això, en paraules planeres, vol dir que no es pot proposar una cosa que l’Ajuntament, en teoria, ja té previst fer. I el motiu concret que donen, que l’Ajuntament ja ha aprovat un projecte per arreglar aquests bancs i que està lligat al projecte dels nous habitatges socials. Cal que ens quedem amb aquest detall. El projecte dels habitatges socials. Serà clau. Per no perdre’ns, fem un cop d’ull ràpid a la cronologia. El 9 de maig rejutzen la proposta. Un mes més tard, el 9 de juny, el ciutadà demana veure aquest suposat projecte. La resposta arriba el 3 de juliol, però, atenció, amb sorpresa. I Tot plegat culmina el 26 d’agost, amb una reclamació formal a la comissió de transparència. I aquí és on la trama fa un gir inesperat. Perquè la resposta de l’Ajuntament del juliol no només no confirma la primera versió, sinó que n’ofereix una de completament diferent. La història canvia. I aquí la contradicció és flagrant. El maig, la raó era el projecte dels habitatges socials. Però, al juliol, la justificació canvia com un millor, ara dient que és una actuació prevista dins del Pla de Carrers. Dues respostes oficials per al mateix no i dues raons que no tenen res a veure l’un amb l’altre. Això, clar, ens porta a la pregunta del millor, la mateixa que es va fer el ciutadà. Per què va canviar el motiu? Si al maig ja hi havia un projecte aprovat, per què dos mesos després s’animventen un altre? Aquesta inconsistència és el que va fer saltar totes les alarmes i va motivar una investigació més a fons. Davant d’aquesta confusió, el ciutadà decideix fer el que és més lògic, comprovar les fons. Va posar-se a investigar els dos projectes que havia mencionat l’Ajuntament, per veure si, efectivament, l’arranjament dels bancs de la placeta Fonoll-Ginesté hi sortia per algun lloc. Vinga, anem a investigar la primera pista, el projecte dels habitatges socials. Recordem que va ser el motiu original del rebús, però existeix algun document oficial que ho confirmi? Doncs sembla que no. De fet, el document oficial, el Pla de Condicions Tècniques del concurs per a aquests pisos, diu ben clarament que el concurs no contempla cap arranxament de cap espai exterior a la parcel·la. Això contradiudable la primera justificació de l’Ajuntament. Llavors, d’on podia venir tota aquesta confusió? Doncs una possible pista la trobem en unes paraules de l’alcalde. En un acte públic, va anunciar la intenció de treballar a l’espai de davant dels habitatges, referint-s’hi com a aquesta plaça desengelada. Podria ser que parlés de la mateixa plaça de la proposta? Doncs la resposta és un no raton. La plaça desengelada a la qual se referia l’alcalde és la plaça Luis María Chirínex. La placeta de la proposta ciutadana, la de Fonol Ginesta, és a 200 metres d’allà. Són dos llocs completament diferents. Tot fa pensar que l’Ajuntament simplement va confondre una plaça amb l’altra. D’acord. Sembla que la primera justificació queda descartada. Passem a la segona. El Pla de carrers. Aquesta va ser la nova raó que van donar el juliol. Potser l’arranjament dels bancs estava inclòs aquí? Si fem una ullada a la pàgina web oficial de l’Ajuntament, on s’ha de tallar què és Pla de carrers, veiem la lista d’actuacions, millores en diversos carrers, en places i fins i tot una partida genèrica per a renovació de bancs i papereres. Però el punt clau és que no hi ha ni una sola menció específica a la placeta Fonol-Ginesta. Així que la segona justificació tampoc sembla tenir cap suport documental. Després t’arribarà dues justificacions oficials que no es podien comprovar enlloc, el ciutadà decideix que ja n’hi ha prou i fa un últim pas per intentar obtenir, d’una vegada, una resposta definitiva i sense excuses. Perquè al final de tot aquest periple, la pregunta fonamental és molt, molt simple. El famós projecte aprovat que es va fer servir com a motiu oficial per rogeixar la proposta, existeix de veritat? I aquí és on arriba la reclamació final a la Comissió de Transparencia, la GAI. I la petició és brillant per la seva simplicitat. Ja no demana explicacions, sinó una resposta de sí o no. Bàsicament diu, pas un, si el projecte existeix, que es presenti el document oficial on surti la placeta i amb data anterior al rejoux. Pas dos, i si no existeix, que es digui clarament i per escrit que aquesta documentació no existeix. Una jugada que, ara sí, no deixa cap marge a l’ambigüitat. Aquesta història, que comença amb una cosa tan quotidiana com uns bancs, acaba plantejant una qüestió molt més profunda. Fins a quin punt és essencial que hi hagi un rastre documental clar, un paper per a cada decisió, per garantir que les administracions rendessen comptes i per mantenir la confiança de la ciutadania. Perquè aquest cas ho il·lustra perfectament. Sense proves documentals, les decisions poden semblar arbitràries i la participació ciutadana, al final, pot quedar en no res.

Fonts

Aquest episodi està basat en documentació oficial i correspondència real. Les fonts detallades es troben a la secció “Fonts Utilitzades” al final de l’episodi.

Contingut generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials reals.

---

Disclaimer: Aquest podcast ofereix una font d’informació alternativa sobre els esdeveniments de Tiana basada en fonts oficials. Més informació: cangaieta.cat

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper. Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.