Episodi 017: Plaques solars ruïnoses i multes amb IA

Introducció

Una inversió verda de 372.000 € que es trigarà 30 anys a amortitzar amb plaques solars que només duren 15. Una taxa solar que costa 56 € a l’Ajuntament i només cobra 17 € al ciutadà. I, com a guinda, cinc ecocàmeres amb intel·ligència artificial que vigilaran automàticament els punts de recollida de residus per multar amb fins a 3.000 €. El ple extraordinari del 21 d’abril de 2026 s’aprova amb el ritme tranquil d’una majoria absoluta, però els números i el doble discurs deixen un regust molt diferent del que ven el relat oficial. Anàlisi de com l’eufemisme verd pot tapar tant un negoci ruïnós com un gir cap a la vigilància algorítmica.

Temes tractats

• La Comunitat Energètica Solar i el radi de 5 km: El govern anuncia a bombo i platerets que s’amplia el radi d’acció de la comunitat energètica del camp de futbol de 2 km a 5 km, suposadament per incloure tot el poble (i en especial el barri de la Virreina). Es presenta com una victòria pròpia del govern municipal.

• El que NO es diu del radi: ve d’un decret estatal: Esquerra Republicana posa el dit a la nafra. L’augment a 5 km no és cap medalla local: és l’aplicació directa del Real Decret Llei 7/2026, redactat com a pla de xoc de la Unió Europea per respondre a la crisi energètica derivada del conflicte a l’Orient Mitjà i l’Iran. L’art de l’eufemisme: atribuir-se coses que cauen del cel per llei.

• El detall letal del PP: blocs de pisos prioritzats: Les bases de la Comunitat Energètica prioritzen, per criteris d’eficiència, els blocs plurifamiliars. Però la Virreina és, gairebé en bloc, cases unifamiliars. A la pràctica: tothom que viu en pisos d’altres zones del nou radi de 5 km tindrà preferència, i els veïns de la Virreina —presumptes beneficiaris del relat— amb prou feines podran acollir-s’hi. «És com fer una festa exclusivíssima i posar a la porta un porter que diu: només entren els que portin sabates blaves.»

• Les matemàtiques impossibles de la taxa solar: Aquí es passa de la teoria a la calculadora. Inversió pública: 372.000 €. Benefici anual amb les taxes: 12.000 €. Període d’amortització: més de 30 anys. Vida útil garantida de les plaques: 15 anys. És a dir, durant 15 anys el poble pagarà unes plaques literalment mortes. La taxa al veí afortunat es fixa en 17 € quan produir l’energia costa 56 €: cada beneficiari s’estalvia gairebé 160 € a costa de l’erari públic. Esquerra ho titlla obertament de malbaratament de fons públics i populisme.

• L’alternativa de Junts per Catalunya: aprofitar-ho als edificis municipals: La proposta lògica que el govern descarta. Si l’energia generada s’utilitzés per rebaixar la factura de la llum dels edificis municipals (escoles, biblioteques, seu de l’Ajuntament), l’estalvi repercutiria en els impostos de tots els ciutadans, no només en els quatre afortunats apuntats a la llista. «A ningú se li acudiria no cobrar-li la llum al club de futbol local, perquè facin negoci privat a costa dels diners del poble.»

• L’escut ideològic de l’alcalde: Quan els números no quadren, es canvia l’eix del debat. L’alcalde compara el dèficit de les plaques amb serveis com la cultura o la llar d’infants, i acusa Esquerra que «com a partit d’esquerres, hauria de donar suport per obligació moral a qualsevol projecte d’energies verdes». Manual del desviament: si votes en contra, ets un mal ecologista. La diferència que s’amaga: la llar d’infants és oberta a tothom sota varems socials; les plaques cobreixen factura privada de domicilis particulars.

• L’ordre del dia ràpid del ple: Punt 1 (presa de possessió d’un nou regidor del PSC) ajornat per absències; Punt 2 (modificació de les bases solars) aprovat amb abstenció d’ERC, PP i Junts per Catalunya; Punt 3 (ordenança fiscal de la taxa solar) aprovat amb vot en contra d’ERC i abstenció de PP i Junts per Catalunya; Punt 4 (nova ordenança de residus i neteja viària) aprovat amb abstenció de PP i Junts per Catalunya. Continuació de l’ordenança de residus que ja es va analitzar des de la tertúlia de ràdio a l’Episodi 014.

• Multes de fins a 3.000 € a l’ordenança de residus: El nou règim sancionador puja fins a quantitats molt bèsties per a una economia familiar normal: 750 € infraccions lleus, 1.500 € greus i 3.000 € molt greus. Porta a porta amb 5 fraccions, obligació de netejar amb aigua els orins de gos i preguntes obertes que ningú respon: hi haurà policies amagats darrere d’un arbre a les 10 i un minut del matí per multar amb 750 € a qui s’hagi despistat amb el cubell? Junts per Catalunya denuncia la manca de concreció tècnica d’una taxa que es ven com a «justa».

• «Tenim l’incivisme a flor de pell»: La frase més desconcertant del ple, dita textualment per Esquerra Republicana, que vota a favor de l’ordenança però admet una confessió de derrota cívica en tota regla: la pedagogia té un límit cultural difícil de superar. La preparació perfecta per justificar el següent pas.

• Ecocàmeres amb intel·ligència artificial: el gir invisible: L’anunci que l’alcalde intenta passar gairebé de puntetes. Cinc càmeres als punts negres de recollida amb intel·ligència artificial integrada. No són càmeres de videovigilància tradicional: l’algoritme decideix automàticament si has llençat malament la borsa, sense un policia mirant cap pantalla. «Estem utilitzant IA per multar els veïns per com separen els envasos del cartó. Això no és matar mosques a canonades?»

• El doble discurs: pedagogia o vigilància?: Durant tot el ple, l’alcalde repeteix com un mantra que l’ordenança «no té afany recaptatori», que volen «educar i fer pedagogia, no sancionar», que busquen «acompanyar el ciutadà». Però si la teva mesura són multes de fins a 3.000 € més 5 càmeres d’IA vigilant els veïns automàticament, no estàs fent pedagogia: estàs admetent que l’educació i el civisme han fracassat i prefereixes el control tecnològic estricte. Un gir autoritari subtil emmascarat sota la paraula eco — el solucionisme tecnològic ja apuntava com a símptoma a la tertúlia de l’Episodi 014.

• El patró de la majoria absoluta: La dinàmica que es repeteix ple rere ple. Quan els números ja permeten aprovar-ho tot sense l’oposició, l’estratègia canvia: el focus passa a construir un relat perfecte de portes enfora, atribuir-se mèrits que cauen del cel per llei, i quan no es pot rebatre la xifra, es desvia el debat a la moral o a l’emoció. La mateixa lògica que l’Episodi 016 explicava amb el cas Antifrau, ara aplicada a un projecte verd.

• Reflexió final: hipervigilància o cohesió?: La paradoxa que defineix els temps que vivim. Si un ajuntament necessita instal·lar càmeres d’intel·ligència artificial als carrers per aconseguir que els veïns llencin bé una bossa d’escombraries, realment estem salvant el medi ambient? O en el fons només estem construint una societat hipervigilada i tecnocràtica per tapar la nostra pròpia incapacitat de viure en comunitat i respectar-nos els uns als altres?

Fonts

• Acta del Ple Municipal Extraordinari del 21 d’abril de 2026 — Font primària de l’episodi
• Videoacta del Ple Municipal Extraordinari del 21 d’abril de 2026 — Enregistrament complet a YouTube
• Transcripció automàtica de l’episodi — Generada amb OpenAI Whisper (model large-v3)
• Vegeu també: Episodi 014: Multes de 750 € i autobusos que no caben pel poble (la mateixa ordenança de residus analitzada des de la tertúlia de ràdio prèvia al ple), Episodi 016: L’informe d’Antifrau i els contractes verbals (el patró del relat perfecte sota la majoria absoluta)

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en l’acta i la videoacta del ple municipal extraordinari del 21 d’abril de 2026 de l’Ajuntament de Tiana. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper (model large-v3). Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.