Episodi 020: Tiana aïllada i sense escola bressol

Introducció

Aquest episodi agafa el ple municipal del 2 de juny de 2026, en ple clima preelectoral, i el llegeix des de la lletra petita: no qui ha votat què, sinó l’ús estratègic del llenguatge, els dobles sentits i, sobretot, allò que s’evita dir. El fil conductor és una pregunta incòmoda: un govern amb majoria absoluta que, davant de cada gran crisi —habitatge, escola bressol, autobusos—, té sempre la mateixa resposta mecànica: la solució depèn d’un tercer actor a qui no podem controlar (l’AMB, la Generalitat). Si tot depèn d’un altre, quina és la sobirania real d’aquest Ajuntament?

Temes tractats

• Camí dels frares: un «xec en blanc» a l’AMB (punt 4): Sobre la taula hi ha una adenda al conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per construir habitatge social a la finca de Calçfrares. Fa dos anys l’Ajuntament tenia pressa per redactar el pla urbanístic (el POU) des de Tiana, per liderar-lo; ara cedeix el timó a l’AMB i la Generalitat dins d’un pla supramunicipal de ~50.000 habitatges. El nus del problema són els diners: el consistori cedeix els terrenys i es compromet a assumir tots els costos d’urbanització de l’entorn —pagant-los directament o descomptant-los de futures subvencions—, i ho aprova sense cap estudi econòmic previ que xifri la factura final. L’oposició ho qualifica de risc colossal; el govern respon acusant-los de difondre rumors i d’estar «en contra de l’habitatge públic», una fal·làcia de l’home de palla per desviar el debat tècnic cap al terreny moral.

• La lletra del conveni no diu el que diu el discurs: El govern promet que aquests pisos seran exclusivament per a gent gran de Tiana, joves del poble i persones amb diversitat funcional. Però l’informe del secretari municipal adverteix textualment que l’exposició de motius que llegeix l’alcalde no coincideix amb allò signat al conveni: jurídicament, aquesta reserva exclusiva per a col·lectius locals no hi consta. Tot i tenir l’informe al davant, el discurs oficial s’enroca dient que qüestionar-ho és «desinformació de l’oposició» —el rodet de la majoria fixant un relat que xoca contra els informes dels mateixos funcionaris.

• Repàs ràpid de l’ordre del dia (punts 1-7): La primera meitat del ple va ser tràmit administratiu: aprovació d’actes, decrets d’alcaldia, millores a la via pública (i una càmera de seguretat que va servir per localitzar una persona perduda a la muntanya). Punt 5: modificació urbanística menor a Can Guinart per protegir els bancals agrícoles. Punt 6: canvi de representant al Parc de la Serralada Litoral. L’únic punt rellevant d’aquesta part és el 7: una modificació de crèdit de 270.000 € d’una subvenció de la Diputació per renovar la xarxa d’aigua.

• Auditoria externa: l’escut de la «viabilitat tècnica» (punt 10): ERC reclama una auditoria externa dels comptes. El context: des del 2022 el pressupost ha pujat 3 milions d’euros i l’oposició alerta de l’ús precipitat del romanent de tresoreria (els estalvis de l’Ajuntament) just abans d’eleccions. Li recorden a l’alcalde que ell mateix portava l’auditoria al seu programa. La maniobra del govern és una trampa d’escacs: demana retirar la moció «per estudiar-la tècnicament» —si la retiren, s’esvaeix sense votació; si no, voten en contra al·legant que estava «mal plantejada». S’amaga la manca de voluntat política sota una suposada incapacitat tècnica. I el truc del «ja som transparents perquè l’oficina Antifrau audita contractes» no s’aguanta: auditar un contracte concret no és auditar on han anat a parar 3 milions. Aquest argument enllaça amb l’Episodi 016 sobre l’informe d’Antifrau i els contractes verbals.

• 47 nadons sense escola bressol (punt 8): Les dades són devastadores: 47 famílies s’han quedat sense plaça pública a la llar d’infants, dinamitant la conciliació laboral. S’aprova una moció del PSC per convocar el Consell Assessor. La regidora d’Educació fa un exercici d’escapisme: tota la culpa cap amunt, a la Generalitat i les seves traves burocràtiques. La «solució» del govern —xecs econòmics perquè les famílies paguin llars privades— és, segons l’oposició, una admissió de fracàs en la planificació: l’augment de població jove era previsible des de fa anys. Canviar el barem de punts (75 als empadronats) reparteix millor el pastís, però el pastís segueix sent massa petit. Pa per avui i fam per demà, sense partida pressupostària garantida.

• La línia B32 i els barris aïllats (punt 11): El punt que genera més impotència. S’han substituït les antigues línies B34 i B35 per una sola, el nou B32, i barris històrics com Can Gaietà i els vessants han quedat incomunicats del centre. Gent gran que ja no pot arribar de forma autònoma a la llar d’avis, al CAP o a fer la compra sense transbordaments absurds; i la zona de la Virreina, amb un M30 cada 45 minuts que acaba el trajecte en una escola privada. La cita d’una veïna a l’acta ho resumeix: «viure a Tiana s’ha convertit en una cursa d’obstacles». El govern vota en contra de la moció dient que el transport és competència de l’AMB i que «aprovar-ho no farà aparèixer un autobús nou» —oblidant que una moció és una eina de pressió institucional. Aquest tema continua directament l’Episodi 015 sobre la línia B32 i el CAP fantasma, i l’Episodi 014 sobre els autobusos que no caben pel poble.

• Precs i preguntes: opacitat, el Casal i el mur de les monges: A la part final, quan l’oposició aterra a la gestió micro (números d’expedient de l’avinguda 11 de Setembre, l’enderroc d’una casa al carrer Escalfapà), s’alça un mur d’opacitat: «ja t’ho ensenyaré en privat». Dos casos flagrants: (1) el concessionari del Casal incompleix horaris i vacances, i el «requeriment» del govern resulta no incloure cap sanció econòmica —un paper mullat; (2) l’Ajuntament ha pagat 27.000 € de sobrecost per arranjar el mur de les monges que, segons el conveni inicial, havia de sufragar íntegrament la congregació religiosa propietària. El govern maquilla aquest pagament a fons perdut com un «esforç compartit».

• Reflexió final: la sobirania real de l’Ajuntament: Posats tots els punts junts, el patró és inequívoc. Si l’habitatge social fracassa, la culpa és de l’AMB; si 47 nadons es queden sense bressol, de la Generalitat; si els autobusos deixen barris incomunicats, de l’AMB. Si l’Ajuntament només decideix sobre un fanal o un bancal agrícola a Can Guinart, per a què serveix exhibir una majoria absoluta tan contundent si la resposta a cada crisi vital és sempre que depèn d’un tercer? El silenci administratiu i el corró de la majoria no només neutralitzen l’oposició: priven tota la ciutadania del dret a controlar qui ha posat al poder. L’esperit crític és l’única defensa contra el conformisme de les respostes fetes.

Fonts

• Acta del Ple Municipal del 2 de juny de 2026 — Ordre del dia i acta oficial de la sessió plenària
• Videoacta del Ple Municipal del 2 de juny de 2026 — Enregistrament complet de la sessió
• Transcripció automàtica de l’episodi — Generada amb OpenAI Whisper (model large-v3)

Episodis relacionats

• Episodi 015: La línia B32 i el CAP fantasma — La nova línia B32 i la desconnexió del CAP, que tornen a colpejar els barris de Tiana
• Episodi 014: Multes de 750 € i autobusos que no caben pel poble — El malestar amb el transport públic i les línies inadequades per al poble
• Episodi 016: L’informe d’Antifrau i els contractes verbals — Antifrau i el control dels comptes, que reapareixen a la moció d’auditoria externa
• Episodi 019: Dopatge financer i la fira d’atraccions desterrada — El romanent de tresoreria gastat abans d’eleccions, el mateix patró que denuncia ara l’oposició

---

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials (l’acta i la videoacta del Ple Municipal de Tiana del 2 de juny de 2026). Les veus i el guió s’han generat amb intel·ligència artificial i el contingut pot contenir errors o interpretacions que no encaixin completament amb la realitat; el podcast no avala ni el govern ni l’oposició, sinó que dissecciona el discurs per fomentar l’esperit crític. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper (model large-v3). Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.