Episodi 022: L'aigua cap a l'AMB i el milió que cal retallar

Introducció

Final del ple del 8 de setembre de 2026. Govern i oposició porten hores discutint qui defensa millor l’aigua pública i de qui són les canonades. Llavors, al torn obert a la ciutadania, s’anuncia en directe que acaba de rebentar una canonada principal i que una vintena de cases del veïnat de Can Matas s’han quedat sense aigua. Aquest episodi analitza la sessió (PLE/2026/9) a les portes de les eleccions i amb un govern de Junts per Tiana amb una majoria absoluta molt folgada. Amb els vots garantits, el resultat de cada votació se sap per endavant. El que cal mirar són les paraules que s’escullen per defensar-lo i, sobretot, el que s’evita dir.

Temes tractats

• El compte general del 2025 i la lletra petita (punt 4): L’alcaldia presenta xifres triomfals: 2,5 milions de superàvit, un romanent de tresoreria (els estalvis de l’Ajuntament) d’uns 9 milions, un deute viu al voltant del 14% i tres semàfors verds consecutius de la Diputació de Barcelona. L’oposició (ERC i Junts per Catalunya) hi veu una altra cosa: els diners surten de les plusvàlues i de l’impost de construccions, i Tiana té el sòl limitat. Quan s’aturi la construcció, els ingressos cauran, però les nòmines, l’enllumenat i la neteja continuaran. A més, només s’ha executat el 66% de les inversions previstes, i Tiana és la quarta població per la cua del Maresme en inversió per habitant. I el més greu, segons l’informe d’intervenció: s’està pagant despesa ordinària amb romanent, fins a un milió d’euros segons ERC. Quan les regles fiscals tornin a aplicar-se amb rigor, aquest forat no es podrà tapar. És el mateix patró del «dopatge financer» de l’Episodi 019 i de la «prudència» de l’Episodi 021.

• «Revisar la pressió fiscal» i el milió a retallar: L’interventor municipal recomana per escrit «ajustar el dèficit de serveis i revisar la pressió fiscal». Traduït: cal pujar impostos, l’expressió que cap alcalde vol dir a prop d’unes eleccions. L’alcalde respon que els ingressos estan calculats a la baixa per prudència, però admet que per fer el pròxim pressupost caldrà retallar gairebé un milió d’euros. En una administració petita, això no es fa apagant quatre llums: vol dir tocar serveis essencials. El culpable, segons l’alcaldia, és el nou contracte de neteja i recollida de residus, disparat per l’IPC i el més car de la història del poble. Però el model de les cinc fraccions es va aprovar sense pacte de poble, i ara la factura recaurà sobre la butxaca dels veïns. El contracte es va analitzar a l’Episodi 021, i la pujada de la taxa a l’Episodi 004.

• Vista d’ocell de l’ordre del dia: Un ple de 14 punts que funciona com un entrepà burocràtic. Al principi, actes, tràmits i informacions d’alcaldia: l’inici de curs a les escoles, les obres d’asfaltatge i els drons policials de vigilància per la festa major. Al mig, l’adhesió per unanimitat a l’acord marc d’impressores multifunció (un oasi de pau), el calendari de festes del 2027 (17 de maig i 16 de setembre) i la moció d’ERC per a l’aplicació de la Llei d’Amnistia, amb el vot contrari del PP. Al final, precs i preguntes: l’aparcament de Can Matas, el manteniment dels vials, les paneroles al clavegueram i la fuita d’aigua anunciada en directe. La carn política, però, era als punts 5 i 8.

• La mutació demanial de l’aigua (punt 5): Sota aquest nom que sona a encanteri medieval, l’Ajuntament cedeix la titularitat de totes les instal·lacions del servei d’abastament d’aigua (canonades, bombes, dipòsits, tota la xarxa) a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Amb els actius també hi va la capacitat de decidir, i a efectes pràctics és irreversible. L’alcalde es defensa amb una sentència ferma del TSJC que atribueix la competència del cicle de l’aigua a l’AMB, i legalment té base. El conflicte és el relat: Junts per Catalunya treu el Pla d’Actuació Municipal (PAM), on el govern prometia defensar l’aigua pública davant l’AMB i explorar la municipalització, i on ell mateix s’ha posat un semàfor verd, 100% complert. Com et penges la medalla de municipalitzar l’aigua mentre signes el paper que envia les canonades a Barcelona? L’oposició recorda, a més, que l’AMB gestiona l’aigua a bona part del territori amb una empresa mixta controlada majoritàriament per capital privat (Agbar). És la mateixa figura jurídica que va cedir la parcel·la de Calçfrares a l’Episodi 021.

• L’espiral del buidatge de competències: El portaveu d’ERC fa la llista del que Tiana ha anat cedint a l’AMB i a altres ens supramunicipals: terrenys per a habitatge, l’energia fotovoltaica, el transport públic i, ara, les canonades. Què vol dir per a un poble? Que l’administració de proximitat perd la proximitat. Si un veí de Can Matas es queda sense aigua, l’Ajuntament ja no pot enviar els seus operaris: fa de missatger i va a Barcelona a picar portes, esperant que un tècnic metropolità li faci cas abans que a l’Hospitalet o a Badalona. El «xec en blanc» a l’AMB ja va sortir a l’Episodi 020.

• La moció del transport públic i l’acusació de postureig (punt 8): La moció de Junts per Catalunya demana coses en què tothom està d’acord: freqüències d’autobús dignes, un bus directe a Barcelona i una solució per a la Virreina, aïllada dins del mateix municipi. L’alcalde explica que ell mateix ja havia portat aquestes peticions a l’AMB i que els grans partits metropolitans (PSC, Comuns, ERC i Junts) les hi van tombar. Però Junts per Tiana és un partit purament local, sense estructura que arribi a l’AMB ni a la Diputació, i anar-hi sol deixa una capacitat de pressió gairebé nul·la. El PP i ERC l’acusen de negligència política premeditada: no va convocar els portaveus dels partits de Tiana per fer front comú, i hi va anar a perdre per poder gravar després el vídeo per a les xarxes. Sobre la mobilitat i l’aïllament dels barris, vegeu l’Episodi 015, l’Episodi 014 i l’Episodi 012.

• Reflexió final: gestors o relacions públiques?: Amb majoria absoluta, les votacions ja no són el camp de batalla: la guerra es trasllada al relat, als semàfors verds i als vídeos ben editats. Cal anar als fets: les plusvàlues, l’estructura de l’AMB, la lletra petita. I queda la pregunta de cara a les urnes: si l’aigua, el transport, els residus i l’habitatge es decideixen fora de Tiana, quan triem alcalde, triem gestors amb poder real per canviar-nos la vida o un departament de relacions públiques que vagi a Barcelona a esgarrapar alguna engruna de pressupost? Mentrestant, les canonades no entenen de competències jurídiques: simplement es trenquen, i el carrer es queda sec.

Fonts

• Videoacta i acta del Ple Municipal del 8 de setembre de 2026 — Videoacta oficial de la sessió plenària, punt per punt
• Ordre del dia del Ple Municipal del 8 de setembre de 2026 — Convocatòria i ordre del dia (PLE/2026/9)
• Enregistrament del Ple Municipal a YouTube — Enregistrament complet de la sessió
• Transcripció automàtica de l’episodi — Generada amb OpenAI Whisper (model large-v3)

Episodis relacionats

• Episodi 021: Diners, brossa i pisos: qui paga el preu de les etiquetes? — El romanent, el contracte de neteja de 18,4 milions i la primera mutació demanial a favor de l’AMB
• Episodi 020: Tiana aïllada i sense escola bressol — El «xec en blanc» a l’AMB
• Episodi 019: Dopatge financer i la fira d’atraccions desterrada — El romanent de tresoreria gastat abans d’eleccions
• Episodi 015: La línia B32 i el CAP fantasma — La reorganització dels autobusos i la mobilitat dels barris
• Episodi 004: La Puja Fiscal a Tiana — L’origen de la pujada de la taxa de residus

---

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials (la videoacta i l’ordre del dia del Ple Municipal de Tiana del 8 de setembre de 2026). Les veus i el guió s’han generat amb intel·ligència artificial i el contingut pot contenir errors o interpretacions que no encaixin completament amb la realitat; el podcast no avala ni el govern ni l’oposició, sinó que dissecciona el discurs per fomentar l’esperit crític. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper (model large-v3). Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.